"LA INEFICIÈNCIA BOVINA" - Levante-EMV- 02.02.13

L'altre dia corria per la xarxa una fotografia “fotoshopejada” (un neoverb que m'acabe d'inventar) de la icona de l'Espanya publicitària i racial. Aquell gran bou d'Osborne, que retalla la silueta amb el sol. Negre, poderós... Algú havia fet una xicoteta rotació entre les dues primeres lletres, i el rètol passava a dir SOBORNE. Tenia la seua gràcia si no dones tantes ganes de plorar. Era la síntesi de dues idees, l'Espanya de montera i botija, i l'Espanya corrupta. Tot plegat, una marca de la casa, un model publicitari de projecció exterior, una invitació formal als inversor per anar a qualsevol lloc abans que vindre ací.

Barrejar la tradició més tòpica amb la perversió més típica. Bous amb males pràctiques polítiques. I en això, que el President de la Diputació anuncia que enguany hi tornarà a haver correguda de la beneficència. Els vull recordar com funciona tot això. Les corregudes de la Beneficència, són una tradició (més que antiga, vella) de moltes administracions públiques, que organitzaven un festival taurí, amb la pretensió de repartir els beneficis entre les cases de beneficència.  Ara això de la beneficència com a concepte, s'ha substituït per Serveis Socials. Perquè els serveis socials són prestacions a les que la ciutadania ha de tenir dret, mentre que la beneficència és una mena de gràcia que concedix un poder establert, sovint poc democràtic. Alguns no ho han entés encara.

Així ho ha estat fent la Diputació de Castelló durant anys. Organitza la correguda, i reparteix els beneficis entre les diferents ONG's amb vocació social. La mecànica però, havia estat del tot discutible. La Diputació assignava amb criteris desconeguts, el número d'entrades que li donava la real gana, a cada poble. El poble podia fer amb elles el que volgués, normalment, les repartia gratuïtament entre les associacions de tercera edat, o de veïns, primant a les més dòcils amb l'equip de govern. I després, la Diputació, el que feia era cobrar als pobles. Com? Doncs embargant unilateralment els ingressos. 

És sabut que la Diputació presta el servei de recaptació d'impostos i multes a molts municipis, i trimestralment els hi ingressa els imports cobrats, un colp descomptada la comissió. Doncs quan arribava el moment, la Dipu li deia al poble de San Collonets de les Macetes: “he recaptat 3.000 i com t'he enviat entrades per valor de 2.700, ací t'envie 300 €”. No cal dir que això generava evidents problemes de tresoreria a alguns pobles. La solució de pagar la nòmina de l'agutzil amb dues entrades no era ben vista pel funcionariat. 

Amb el canvi de President, vam aconseguir que tot el repartiment d'entrades es fes prèvia petició de cada municipi. Eixa va ser el compromís, tot i que no hi hagué opció de posar-lo en pràctica, perquè el primer any, la correguda es va suspendre. Sembla que no hi havia interés, especialment per part dels bous.

Enguany Javier Moliner anuncia com la gran cosa, que tornarà a haver-hi correguda i que s'emmarcarà dins de la Fira de la Magdalena. Nosaltres com a BLOC-Compromís hem presentat una moció a l'Ajuntament de Castelló per la qual, la corporació hauria de decidir no comprar una sola entrada, i destinar els diners que tingués pensat invertir en este folklore, a algun dels programes de Serveis Socials que tenim en marxa, i que tan necessitats de reforç econòmic estan.

I això ho fem sense ni tan sols entrar a valorar el tema de les tradicions, maltractament animal...no, no. Deixant tot això de banda, simplement esta mesura no té cap bondat econòmica. Mai ha donat beneficis. Mai. 

Fem números. Si organitzar la correguda costa 1000 maravedís, i la Diputació en recapta finalment 1200, 200 és el que es reparteix entre les ONG's. Concretament el que la gent no convidada ha comprat en taquilla. Ara fem els números d'un altra forma. Si entre la Diputació i els ajuntaments decidiren destinar 600 maravedís a Serveis Socials, les ONG's tindrien el triple del que tenen ara, i les institucions s'estalviarien un 40% del que ara aporten. Des del punt de vista de l'eficàcia i eficiència dels diners públics, la cosa és tot simplement indiscutible. Cada maravedí públic va a parar al seu objectiu final, sense despeses de mitjancers en “traje de luces”.

Com és que no es fa així, doncs, si sembla tan racional? Evidentment perquè això de la “beneficència” no és més que l'excusa per organitzar una festa de sol i ombra, i uns quants gintònics. El Moët Chandon ja no raja amb tanta alegria. I serveix sobretot, per tal que alcaldes amb tics caciquistes regalen entrades per anar als bous, a qui els hi isca de la faixa. Associacions amigues, cunyades impertinents, cosins dropos o una senyora de Burgos.

És el bou de Soborne. Amb diners públics subornen als agraciats amb les entrades, a canvi de que després voten a l'alcalde. “Es tan majo Ramón, no dio dos entradas. Lo votaremos al tiempo que gritamos Olé!”