22 de setembre, 2014

"EL KILT I ALLÒ QUE AMAGA" WWW.Castelloninformaicón.net" 23.09.14

El Regne Unit, va cedir les competències a Escòcia, per tal que esta convoqués una referèndum sobre si volia o no continuar formant-ne part. Jo hi vaig anar. Com és un viatge pagat de la meua butxaca no he de donar massa explicacions de les raons de la visita. Però per fer-ho breu, en un anterior viatge vaig contactar amb el NSP, el partit que governa Escòcia, i ara m’hi van convidar. Un cop allà em vaig unir a la delegació internacional de l’Aliança Lliure Europea, grup de l’Eurocàmera, de la que el meu partit en forma part.
El dia del referèndum, que havíem de visitar els col·legis electorals i participar en un parell d’actes polítics, vaig decidir vestir amb kilt, sporran, calça llarga... No sorprengué gaire a ningú. Ni a les televisions britàniques o japoneses que em van entrevistar, ni a Liberation o el diarí del Quebec que també m’entrevistaren, per la meua condició de valencianista.
Ací, però, s’ha escrit, parlat i publicat molt sobre aquella imatge. Portades, reportatges, articles, articles d’opinió, fins i tot editorials. I no cal dir que en les xarxes ha tingut una repercussió enorme. He rebut centenars d’insults i desqualificacions de desconeguts, i fins i tot de coneguts polítics populars, o periodistes. També moltíssimes felicitacions i paraules d’ànim.
No perdré un segon en rebatre les crítiques polítiques, perquè malgrat que la majoria demostren un profund desconeixement de la realitat britànica, i fins i tot, del funcionament del sistema democràtic, crec que el que s’ha dit forma part del joc polític i les estratègies de partit.
Però dels comentaris fets sobre el kilt (la “faldeta” com alguns li diuen despectivament), voldria fer algunes reflexions. Un diari va demanar reaccions a algú de Coalició Compromís (comencem pels de casa) i esta persona va considerar que el que jo havia fet era inadequat (res a dir) però justificà la seua opinió dient que era com si un escocés vingués a Castelló i es vestís de Na Violant!  Li ho dic a l’anònim company de partit, però val per a la resta; este comentari denota un profund desconeixement de la realitat sociològica escocesa, i dels costums d’aquella gent. Vestir kilt no és una qüestió relacionada amb festes com podria ser ací vestir saragüells. Allà, molts homes, de tota classe social, condició laboral, ideologia política i edat, vesteixen diàriament kilt. El vesteixen metges, cambrers, advocats, treballadors de banca, executius amb cartera i agents de borsa. Molts joves van a la zona de marxa amb sabatilles, una camiseta i el seu kilt. En lloc dels teixans, el kilt. I qui no sap això, encara troba més estrafolari que jo el vestís.
D’altra banda, si hagués anat al Tirol i m’hagués posat els típics pantalons de mitja cama i peto, la reacció no hagués estat tant virulenta i ofensiva. I més clar encara, si hagués anat al carib i m’hagués posat una guanyabera, ningú no hagués dit res. De fet, quan Alberto Fabra i Alfonso Bataller van comparèixer en públic vestint yukata (una mena de kimono d’estiu) junt amb directius de l’enpresa UBE, brindant amb sake, al Grau de Castelló, tothom vam entendre que era una correcta mostra de cortesia. Exactament el mateix que em digueren no pocs escocesos per agrair-me la deferència de vestir kilt.
Aleshores, com és que s’ha muntat tot este enrenou amb mi? Doncs perquè el kilt és una faldilla. Ni més ni menys. Les crítiques i les burles als costums forans tenen mot de xenofòbia, i en este cas concret, hi havia mot de masclisme, i molta homofòbia. Només així s’entenen alguns dels insults, i bromes de dubtós gust. S’ho haurien de fer mirar.

3 comentaris:

Tonet ha dit...

A molts pobles de les nostres comarques als grups de ball els homes porten falda i a ningú se li acut posar-se amb ells, només cal anar a Peníscola, Forcall o Sorita o vore la danza guerrera de la Todolella.

Ni cas, la gent que t'ataca són uns ignorants indocumentats a no ser que amb la broma fàcil o l'atac vagen buscant la manera de posar-te el dit a l'ull, políticament parlant.

Anònim ha dit...

Ajo y agua para los criticones.
Salutacions.
Vicent

Nomdedéu ha dit...

És la seua trista forma de fer política. Si ent tots estos anys és tot el que han trobat per criticar-me...