Bé, sembla que de moment el PP aparca l'astracanada eixa de regalar-li una majoria absoluta a qui li la negue de forma absolutament majoritària, la societat. Si em pregunten a mi, el canvi d'opinió no és el fruit de la insistència del PSOE en deixar-ho per a més tard, ni del fet que no hagués trobat socis suficients per aprovar una bestiesa així amb una pàtina democràtica. Jo crec que ho han fet perquè el CIS els ha convençut que no val la pena tant de desgast, si a l'hora de la veritat en la majoria de les ciutats grans, quedaran lluny del percentatge màgic del 40%. I és que pinten bastos a casa dels populars!
En les darreres setmanes hem vist com al PP tothom intenta desmarcar-se del PP. Del passat, del poble del costat, del que siga. Tothom intenta marcar perfil propi, perquè la marca PP no remunta el vol ni de broma.
Quan després de tres anys de govern amb majoria absoluta escoltes a Rajoy tirant-li encara la culpa al govern de Rodríguez Zapatero, dóna molta mandra. Molta. Però pots arribar a acceptar que puga tindre una part de raó. El que és del tot inacceptable, és escoltar a Fabra des del Consell intentar desmarcar-se de l'herència rebuda. Perquè en el seu cas, l'herència és propia. Herència de Zaplana, Oivas i sobretot de Camps. Quan Alberto Fabra diu que ell només és responsable del seu govern, fa el ridícul.
Primer perquè el que està fent el seu Consell (l'ERE il·legal de RTVV, i el posterior tancament testosterònic, és un bon exemple) no és com per a fer-se el xulo. Que en tres anys haja aconseguit fer fora del grup parlamentari (tots de forma voluntària i quan els ha convingut per retardar els processos judicials en els que estan implicats) a quasi tots els imputats i imputades per xarcuteries diverses, tampoc no és com per a tirar-se floretes! Al cap i a la fi, no era més que resoldre allò que era una indecència.
Segon, perquè no és cert. En política les herències no són a benefici d'inventari. Quan el van telefonar des de Gènova per dir-li que era “el elegido”, sabia que es feia càrrec d'un Consell políticament trencat, un grup parlamentari contaminat, uns comptes públics sospitosos de quasi tot, i un partit fet un orgue de grills. Estic disposat a acceptar que no conegués la dimensió de la fallida econòmica, dimensió que ha posat de relleu la UE investigant el frau en els comptes de la nostra Generalitat, però home... que un diputat en quatre anys no s'entere de res, sent a més una persona amb experiència de gestió, no ho puc acceptar. Sabia més del que diu, i callava massa.
Amb la Diputació no ens hi entretindrem gaire. Com diuen alguns, la feina bruta li l'hem fet nosaltres, foten fora a la vella guàrdia que també tenia un grapat de cadàvers als armaris. Els partits que diuen això haurien d'explicar si ells ho permetien per connivència o per incompetència. En tots dos casos, greu. Molt greu. Nosaltres hem complit amb la nostra obligació, i continuarem així.
I si baixem a nivell de l'Ajuntament de Castelló...doncs ací està Bataller des de fa tres anys esmenant-li la plana a l'antecessor amb els pressupostos. I fa exactament amb els antics pressupostos d'Alberto Fabra, el mateix que fa Alberto Fabra amb els de Camps, intentar buidar-los de mentides, de partides inflades al capítol d'ingressos, de posar sobre la taula factures que vivien als calaixos...
I això que llegit segons com sembla un laudatori de Bataller està lluny de pretendre ser-ho. En primer lloc perquè no mentir en els pressupostos no és un mèrit, sinó una obligació. I ser més rigorós, només posa en evidència que qui dirigia abans la ciutat, no ho era. I en segon lloc, perquè els redactors principals del pressupost, Pérez i Masip, són els mateixos que redactaven els pressupostos plens de trampes i mentides, durant anys. I si bé Bataller no ha abjurat en públic de Fabra, no fa gaire en un acte públic recordava que sent patró de iot, li tocava navegar “con un equipo que no he elegido yo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada