Estic a anys lluny de ser la persona més intel·ligent d'occident (i esta frase ho prova), però també diré que no sóc més curt que un lligam trencat. En la meua vida laboral he canviat alguns colps d'empresa, de sector fins i tot. I un ensenyament bàsic ha estat que conéixer a una nova organització, a la seua cultura interna, al seu funcionament, a les seues normes, als seus ritmes, demana un cert temps d'aprenentatge.
Ho vaig notar en arribar a l'ajuntament. Saber qui és qui, i com es fa cada què, em va costar un cert temps. Em va tornar a passar en arribar a la Diputació. Sistemes de treball diferents, terminis diferents, denominacions diferents per una mateixa cosa... tot plegat, complicat. Resum, per ser eficient en el teu treball has d'invertir molt de temps per decidir la primera cosa bàsica: et vols adaptar o ho vols canviar?
Hi ha un fenomen anomenat “groupthink” o "síndrome del pensament grupal", que sosté que quan t'incorpores a un grup on hi ha un pensament fortament homogeni i dotat d'autoritat, influeix en les decisions de cada membre del grup. De manera, que un pot acabar posicionant-se en contra del que realment pensa, per una inconscient voluntat d'evitar el conflicte, o de sentir-se part del grup.
D'altra banda, tant els experiments socials de Solomon Asch, com Stanley Milgram, permeten estudiar l'influència de l'entorn sobre l'opinió que un acaba expressant. Ja siga acceptant “ordres”, ja siga per mera contaminació d'altres membres que ocupen un mateix estatus que el propi.
Va, anem al gra que s'acaba l'espai. Jo intente, i espere estar aconseguint, que ni Asch, ni Milgram, ni el groupthink, m'afecten massa. Conéc bé els funcionament de les institucions de les que forme part, però no he perdut ni un mil·lígram de la independència de criteri (el criteri del grup del que forme part) i de la vocació rupturista de determinats costums, privilegis i formes de fer; que em van dur ja fa anys participar de la política institucional.
És més, hui gràcies a l'experiència i a la formació que paral·lelament m'he buscat, he consolidat el convenciment de que cal molt més que un canvi de govern. El que proposem és un canvi conceptual global. També semàntic. El PP ha aconseguit que l'imaginari col·lectiu conceptue com "participació ciutadana" o "pressupostos participatius", les pràctiques que es fan a Castelló i que no passarien cap control de qualitat. Cap. Ni un.
És des de l'experiència i el coneixement, que hem consolidat la convicció de que els pressupostos municipals que presenta any rere any el PP, no es poden millorar amb esmenes. No s'arreglen movent diners d'ací a allà. No hi ha cap mena de control de que les inversions, despeses i subvencions, complisquen o no, amb els objectius que les motiven. Cap. Ni un.
No hi ha mecanismes d'avaluació, ni ordinària, ni continua, ni en 360º.
No es tracta de canviar els polítics, ni és suficient amb canviar les polítiques, cal canviar els fonaments mateixos del sistema. Es tracta de convertir en acció política executiva, el que venim proposant des de l'oposició. Ho volem canviar quasi tot, sense treva i sense esglais. És el que Mónica Oltra ha encunyat com “transició amable”. I és ací on l'experiència juga un paper fonamental. Per això hem de liderar els nous governs. I per a fer això, és que els demanem a vostés suport i sobretot, col·laboració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada