A Compromís estem ara mateix Immersos en el procés de primàries. Un procés obert a la ciutadania, amb l'únic requisit de que la gent s'inscriga prèviament a un cens, i jo els convide a fer-ho a la pàgina web de Compromís. Hem decidit que en eixe procés, es trie no només a qui ha d'encapçalar la llista, sinó també qui ha d'ocupar els primers dos terços de la llista. Quines persones han de formar la candidatura. És una aposta per la nova política, que no té parangó en cap altra formació. Una innovació no exempta de riscos (com tot allò que és nou) i sobretot una oportunitat per ampliar la capacitat de la ciutadania de participar en la política. I té una explicació lògica. El canvi vindrà de la mà d'un equip, no d'un messies.
Un procés participatiu en la tria de la candidatura, que s'ampliarà després en la confecció del programa. Com ja vam fer fa quatre anys, amb un èxit notable.
Alguna gent considera que això de les primàries és un invent perillós. És la mateixa gent que considera que la democràcia és un invent perillós. Perquè es tracta precisament d'això. D'ampliar la democràcia. Els mecanismes de participació en política, de la societat. Té complicacions tècniques, és cert. No dissimula gens els desencontres interns, també és cert. Però els resol a les urnes, que és la millor manera de resoldre'ls.
Qui ha qüestionat el model? Doncs bàsicament el PP. He llegit algun destacats popular qüestionant el sistema que hem triat. He participat en tertúlies on algú ha titllat les primàries de guirigall. He aguantat amb poques ganes la mala folla dels popular que fan bromes sobre les “diferències” que hi ha al si de Compromís, i que la tria de les candidatures subratlla.
Parlar de “diferències” com a un problema, només té cabuda a un marc mental uniformista i uniformitzador. És a dir, una miqueta fatxorro. És com quan la portaveu del PP a Catalunya va dir que “votar separa”. És gent a la que li costa d'entendre la democràcia. Les virtuts de la democràcia. Si s'acostumaren a practicar-la tindrien una epifania! O una reacció al·lèrgica, ves a saber!
I eixa és la cosa. El PP donant lliçons de democràcia em sembla una atreviment que ratlla la indecència. Donant lliçons de com triar els seus líders sobrepassa la indecència.
Els dos darrers alcaldes que ha tingut la ciutat de Castelló van heretar la vara sense passar per les urnes. Per bé que Fabra la revalidés després en unes eleccions. Però com el popular és l'únic animal polític que ensopega dos colps amb la mateixa designació, ara Alberto Fabra és president de la Generalitat per carambola judicial.
I eixa és la cosa. El PP no necessita primàries, li fa la llista el TSJ per descart. Els que no estan gaire imputats poden anar en llista. Alfonso Bataller podrà ser cap de llista perquè ja no està imputat. I la desimputació ha generat una batalla interna al PP de proporcions còmiques. Regidors que gaire bé no es parlen. Fraccions, falanges, milícies. Tot molt Vida de Brian. Però no grups ideològics com ens podria passar a Compromís, no. Les disputes al PP són pel poder. Per l'estar. Pel ser o no ser.
I si parlem de les Corts... Alberto Fabra demana suport als seus presidents provincials i dos de tres li fan un sonor tururú. Només li queda Moliner, que llest com és, li dóna suport per a que es coga al seu propi suc. Té a Bonig ben situada. Un altra que li dóna suport...per a que Fabra perga i l'aparten.
I mentre, la Cospedal posant en evidència la feblesa de la candidatura d'Alberto Fabra, i subratllant que el PP valencià no té res a dir. És a Génova, a la seu pagada en negre, que triaran candidat en negre. I esta gent es sent amb força moral per criticar l'exercici de democràcia que celebra Compromís? Quines castanyes tenen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada