Tinc el convenciment que si algú li hagués preguntat a Joaquin Sabina per quina raó hauria pogut haver d’aturar un concert abans d’hora, o suspendre’l, mai no se li hagués acudit parlar de pànics escènic.
El puc imaginar pujant a un escenari amb el seu barret, agafant el micro amb força, i dient amb la seua veu ronca i bronca:
Disculpen ustedes, señoras
si este trobador tronado,
llega sin voz, acabado,
llega sin fuerzas ni horas.
Me descubrió la mañana
en un bar de lucecitas,
lupanar, casa de citas,
el burdel de mi fulana.
Però em costa més d’imaginar-lo dient: “vostés perdonen, no sé què m’ha agafat, deu ser les ganes que tenia de tornar a tocar ací, o jo què sé…però el cas és que estic una miqueta marejat. No…disculpen. No hi haurà cap bis”.
Però es veu que així és com va anar la cosa. Ell, Sabina, el més canalla, domesticat per mig infart, i amb por escènica. Ell, que s’ho ha fumant tot, i que ha vist més cavallons que el tio Ximo del Forcall, amb pànic escènic. Ell, el poeta del lumpen, aquell al que els lladregots de poca traça li tornaven el rellotge i el portaven de putes; amb vertigen a dalt de l'escenari. Ell, bregat en mil concerts i cent gires, amb por de no fer-ho bé.
La por escènica és un estat inhibitori que redueix l'efectivitat comunicacional i impedeix el desplegament de les capacitats expressives potencials dels afectats. Provoca sudoració, un estat de congestió mental, una exageració perceptiva dels errors, condueix a l’evitació de l’acció i dispara l’expectativa de fracàs.
L’any 2007 vaig ser candidat a l’Alcaldia. No era un bon candidat. No estava llest. Hagués preferit que Porcar continués quatre anys més, mentre jo em formava. Em volia amagar darrera d’ell. Jo era conscient de que encara no era el meu moment. La responsabilitat és immensa i conec bé dels meus límits. Vaig patir, per dir-ho d’alguna manera, pànic escènic. Vam tindre un mal resultat.
L’any 2011 vaig repetir, amb el convenciment que havia aprofitat els darrers quatre anys per aprendre. Aprendre urbanisme, aprendre economia, aprendre sobre serveis socials, sobre gestió. M’havia format a l’ajuntament, però també havia millorat la meua formació amb un altra carrera universitària. Teníem un bon equip, i això va ser determinat. El 2011, sense gaires pors, i amb dubtes menors, vam tindre el millor resultat de la vida. A 34 vots del tercer regidor. El millor percentatge que mai havíem tingut. El major número de vots de la història. Estos quatre anys hem fet equip amb Ali Brancal, però també amb moltes persones que treballen (quasi anònimament) colze a colze amb nosaltres.
Després de presentar els avals necessaris, ja sóc formalment el candidat de Compromís a l’Alcaldia de Castelló. I el procés de primàries continua per triar la resta de la llista, i també per ratificar-me a mi.
Tornant a Sabina, podríem dir que estem muntant una gran banda, amb els millors solistes, amb els millors instrumentistes, per oferir-li a Castelló un concert que no oblidarà. Amb un repertori plural, per a tots els públics. Sense pors escèniques. Enguany sí. Enguany concert! Comença la gira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada