Dijous a la nit, al Teatre Principal, li van donar a Carlos Laguna un premi, del CERMI. Una distinció que com ell mateix ha dit en un emotiu discurs, és el millor premi que pot rebre algú com ell, que ha dedicat una bona part de la seua vida a treballar per la integració de les persones amb diversitat funcional, que se'n diu ara.
Una part importantíssima de la seua vida. En temps, però sobretot en emocions. Però jo recorde a un Carlos Laguna anterior a eixe activisme. El primer record que en tinc, és d'un diputat del CDS que als anys 80 va començar una campanya per a no pagar l'AP-7 (no li va eixir molt bé, no només perquè va fer cap als tribunals, sinó sobretot perquè encara la paguem).
Ara fa uns anys, els republicans catalans van encetar una campanya que es deia "no vull pagar", i feien el mateix que Carlos Laguna tot sol va començar a fer ací 30 anys abans. No em diran que no tenia mèrit! Com a mi ja m'interessava la política, i malgrat no compartir ideologia, vaig prestar atenció a aquell diputat de Castelló. Per això recorde que ell i Pedro Gozálbo (un altre personatge imprescindible) es van plantar contra el criteri del seu propi partit i van defensar baixar la tanca del 5% autonòmica, per accedir a les Corts. Tampoc va guanyar aquella batalla, però tenia raó. A les següents el CDS no arribà al 5% i es quedà fora. Ho recorde perquè tinc memòria, clar, però sobretot perquè sóc del BLOC. No sé si m'explique. Crec que sí.
Recorde a Carlos Laguna periodista i sindicalista. Líder social embolicant ací i allí. Ara contra l'IBI, després a favor dels accessos pel sur al Port de Castelló. Directiu del Castelló (tanta falta que li fa ara al club gent seriosa!) Allò que se'n diu un manegueta, que a mi sempre m'ha semblat una paraula gens pejorativa, més aviat laudatòria. Sense maneguetes això no funcionaria.
Després arribà el seu activisme en favor de les persones amb discapacitats diverses, com es deia abans. I estan jo ja en política, clar, hem coincidit moltes vegades, en mots llocs. En campanyes en favor de la inclusió social d'eixe col·lectiu. En la defensa del transport adaptat del qual Castelló fou pioner, gràcies, bàsicament a ell i a COCEMFE que presidia. Hem tingut no poques reunions. Mentre estàvem a l'oposició per a què pressionarem al govern. Al govern estant per a què férem allò que des de l'oposició reclamàvem. Però si ja ha vingut a vore'm a València i no duc ni 100 dies! Va vindre a parlar de la inclusió laboral del col·lectiu que representa. És competència meua com Secretari Autonòmic, i tinc clar que no em deixarà que em despiste.
He coincidit amb ell a les tertúlies de la SER, i és una d'eixes persones que té l'habilitat de què quan no estàs d'acord amb ell en lloc de pensar que s'enganya, penses en si no t'estaràs enganyant tu. L'home és megactiu en xarxes, i alerta que ho dic jo!! I canta i toca la guitarra, i... Fa de tots. Explica acudits, algunes vegades bons. I això sí, li he sentit alguns del discurssos més valents que he sentit mai a ningú. Tant se li'n dóna l'audiència. L'he vist posar roig a un President de la Generalitat i a més d'un Conseller o Consellera, reclamant en directe en un acte que es pretenia protocol·làriament
Perquè Carlos Laguna mai perd oportunitat de defensar la causa que l'apassiona. Perquè sap que la discapacitat no sempre va sobre rodes, i quan hi va troba entrebancs o no troba rampes. Perquè sap que l'administració és sovint tan sorda que no escolta el que els muts voldrien poder dir. Que no veu el que les persones cegues necessiten. Que sap que socialment no evolucionem amb la mateixa velocitat que algunes malalties degeneren.
Estic molt content que CERMI haja reconegut amb este guardó a algú com Carlos Laguna, perquè si alguna cosa és Carlos sobre totes les altres, és que és un home capaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada