Jo sóc un nacionalist... Un sobiranista, què carai! Que és Nadal. Tornem a començar, jo sóc un sobiranista atípic, perquè parle poquíssim de llengua. Bàsicament perquè jo ni discutisc ni negocie els meus drets. Els drets s'exerceixen. I com a ciutadà m'assisteix el dret de parlar la llengua del meu país, on crega, quan crega i amb qui crega. Més encara, tinc el dret a ser atés en la meua llengua per la meua administració. I això no conculca els drets de ningú, el contrari sí.
Dijous al ple ordinari de l'Ajuntament es va produir un fet que m'omple de satisfacció, i és que per fi pot participar activament la ciutadania dirigint precs i preguntes als membres de la corporació. A aquells que formen part del govern. Als que estan en l'oposició. I fins i tot a CSenM, si se'm permet la broma.
El primer ciutadà que va fer ús d'eixe nou dret que ara cal consolidar, va formular una pregunta en valencià, que va ser contestada per l'Alcaldessa en castellà. Fins ací tot normal. No hi va haver cap escarafall, cap soroll, cap protesta...
Després va prendre la paraula una senyora i s'expressa en castellà. Contestà la Vicealcaldessa i ho feu en valencià. Ho feu en valencià i el primer que va fer va ser dir que a banda de la resposta oral faria entrega de la resposta per escrit i en castellà en atenció a què la pregunta havia estat formulada en eixa llengua. Respecte absolut per la norma que diu que t'has de dirigir a l'administrat en la llengua que trie. Mentre Ali Brancal explicava això, la senyora contestava que en realitat no calia, perquè entenia perfectament el valencià. Cap problema doncs. Cap... Per a 26 dels 27 membres de la corporació. Perquè el portaveu de Ciudadanos, valencianoparlant val a dir, s'alça fent-se l'ofés i protestà més iradament que airosa, pel que considerava una manca d'educació.
Es veu que alçar-se en mig d'un ple, interrompre'l doncs, i abandonar el seu lloc de feina (perquè Vidal va abandonar el Ple) a ell li sembla d'una polidesa elogiable, i d'una exquisida educació. No sé si als seus companys de grup municipal també, perquè els altres tres membres es van quedar asseguts a la bancada, complint respectuosament amb la seua obligació.
Explique això no per parlar de política municipal, perquè ni este és un tema estrictament municipal, ni el que fa Vidal és exactament política. No sabria dir què és, però política en la seua definició més noble, no ho és. Ho explique per a evidenciar qui crea els conflictes, qui intenta polititzar l'ús social de la llengua, qui intenta despersonalitzar des de l'autoodi...
Òbviament que este senyor no representa als castellanoparlants, insistisc en què ell no ho és. I òbviament que ni jo ni ningú particularment o política, representa a tots els valencianoparlants. I eixa és la idea precisament. Que la llengua siga un mecanisme de comunicació. Este conflicte no està al carrer. No conec cap cas on algú abandone un bar sense prendre's el café, perquè l'ha demanat en castellà i li han contestat en valencià (cosa ben poc habitual, val a dir).
Gose recordar que este senyor no és castellanoparlant bàsicament perquè ell mateix ho recorda involuntàriament en les seues intervencions. Dijous mateix, parlant del problema dels coloms en algunes places de la ciutat, va voler fer broma amb la igualtat de gènere i es va referir a «los colombos y las palomas» (sic). No sé si és que no entenc el seu pidgin, el seu crioll, o és que l'ha trait el subconscient i quan parlava d'acabar amb «palomas y colombos», pensava en alguna altra cosa. Colombo, em diu la meua memòria adolescent era un detectiu guenyo, amb una gavardina. I no seré jo qui es pose a fer acudits amb els cognoms, que amb el meu ja en tinc prou.
Ahir justament, un sobiranista, pujava a Twitter alguns vídeos informant que el parlament basc l'havia nomenat senador territorial, i oferia el seu correu, i el seu despatx, per traslladar les inquietuds ciutadanes al Senat. Vídeos en euskera, en castellà, en italià, en anglés, en francés i en hebreu. Com deia Sartre de l'infern, els nacionalistes són els altres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada