L'altre dia vaig llegir les declaracions d'una diputada popular, posant a caure d'un ase al Conseller d'Educació. Bé, la crítica sempre està bé. Quan és justificada perquè t'ajuda a millorar. Quan no ho és perquè posa en evidència al crític.
Després està la qüestió del to. La diputada Gascó incloïa en la seua nota de premsa fins a cinc desqualificacions personal, de l'estil «inútils», «incapaços», «sense preparació» i altres coses semblants. Jo a Gascó la recorde de la seua època a l'ajuntament de Castelló. Recorde per exemple, quan descoberta per l'oposició, va voler justificar que havia carregat als comptes municipals la matrícula d'un Master d'igualtat impartit a la UJI. La seua explicació va ser que, ja que havia de dirigir la regidoria d'igualtat, i no en sabia, bé havia de formar-se! Es veu que la possibilitat de reconéixer la seua incapacitat i no acceptar l'encàrrec no la va valorar. Tampoc no degué valorar la possibilitat de formar-se i pagar-se ella la formació. Jo per exemple ho he fet, i no m'ha passat res.
El resultat d'aquell despropòsit va ser que es va reintegrar a la comptabilitat municipal l'import ja abonat de la matrícula, i ella no es va formar. Per això els seus quatre anys en la regidoria d'igualtat, van ser quatre anys en blanc. Tocava fer l'anàlisi del Primer Pla d'Igualtat d'Oportunitats Home-Dona, que havia posat en marxa la legislatura anterior, Marta Gallén. Ni això es va fer! Eixe va ser el meu Treball Acadèmicament Dirigit, de final de carrera. Vaig pensar que, ja que no ho feia fer la regidora delegada, i que jo havia de fer un treball de final de carrera, ompliria aquell buit. Em van posar un 9'8, ja em perdonaran si sona a fer-se el fatxenda. No és la intenció. Ho dic perquè havent estat avaluat com a bo, el vaig oferir a l'ajuntament. La regidora que substituí a Gascó, tampoc li va fer gaire cas. Tant se val. Nosaltres som inútils, incapaços i no tenim preparació.
Cadascú en política té els referents que té. Recorde que un dels darrers anys del govern municipal popular, per fer el Pregó del Dia del Llibre van triar a la diputada. No deixa de ser curiós, perquè en general, eixe tipus de pregons els sol fer gent de lletres. Escriptores, dramaturgs, llibreters... El PP però tenia una certa predilecció per oferir el micro a personatges polítics, de la seua corda per descomptat. La Directora General, càrrec que ocupava aleshores, va llegir el text i va voler acabar amb una cita literària. Una cosa bastant raonable en una efemèride com aquella. I ho feu anunciant que recorreria al poeta que més li havia influenciat en la seua vida. No era Kavafis, ni Homer, ni Gabriela Mistral, ni Lorca, ni Benedetti, ni Alfonsina Storni, ni Dante Alighieri. Tampoc no era Byron, ni Eliot, ni Walt Whitman, ni Kipling. Ni era Rimbaud, o Baudelaire. Òbviament no era Estellés ni cap poeta en valencià, perquè eixa és una llengua que ella no parla. El poeta que més l'havia influenciat en la seua vida era Font de Mora. I té raó, perquè va ser a la seua ombra que Gascó ha fet carrera. Com personal de confiança primer, com a política després. S'entén això de la influència... Però com poeta? Jo personalment preferiria que Font de Mora em fes una autòpsia que no pas una oda. Qüestió de referents.
No és un cas únic esta diputada. Hi ha tota una generació al PP, i alguns a casa nostra, que espigolen els seus articles, els seus discursos, els seus perfils en xarxes socials, amb desqualificacions constants, i totes, amb un aixopluc molt pensat, que pretén que només elles i ells, per la gràcia d'un déu menor (el déu Gürtel, el déu Taula, el déu de l'Operació Púnica...) estan cridats a salvar la humanitat de les ordes de l'esquerra nacionalpopulista illetrada i vegana. Alguns membres de tant selecte club, per fer-se els llegits, en lloc de citar a Font de Mora, citen a Churchill, la qual cosa només garanteix que prenen café al bar, i llegeixen els sobrets de sucre. Perquè posats a citar, jo aposte per Bud Spencer i aquell contundent «dialogar em desconcerta, quan és obvi que tot es soluciona amb mà oberta». I és que en esta feina nostra t'adones amb pesar, de com n'és de lent Darwin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada