Al poc d'arribar Alfonso Bataller a la política municipal, havia d'intervenir als salons de la Caixa Rural, davant un auditori de gent gran, per parlar de com poden arribar de ser pernicioses les drogues. Com jo el coneixia poc (només havíem coincidit una vegada a València sent ell alt càrrec de Sanitat quan va presentar una campanya sobre els tatuatges...) allà que vaig marxar. Vaig seure cap al final amb la intenció de vore que tal orador era, què explicava.
Ell ho recordarà, perquè en vorem entre l'audiència em va saludar des de la taula presidencial. Sense entrar en qüestions estilístiques, el fons d'allò que deia Bataller tenia tot el sentit. L'ús i abús de les drogues és perillós. És evident que la gent gran no són el públic objectiu que consumeix cocaïna o fuma xinos, però les pastilles de colorins també tenen el seu risc. El més contundent de la intervenció va ser quan Bataller va dir que era roín fins i tot tastar-les les drogues perquè ell, tenia companys de professió (recordem que és anestesista) que les havien tastat i ara els hi costava molt desenganxar-se! Això ho digué acompnyant-se d'un gest picant-se amb dos ditets sobre les venes de l'avantbraç. La meua sogra que estava entre el públic, en acabar, em va preguntar astorada si havia sentit el que havia sentit. Jo vaig intentar llevar-li importància dient que es devia referir al cas Maeso, tot i que era veritat que malgrat la correcció dels fons, les formes del discurs havien generat més alarma que altra cosa. La meua sogra ara té por a ser anestesiada.
Aquell viatge a València per conéixer la campanya sobre tatuatges que havia fet la Conselleria, el vaig realitzar en la meua condició de regidor de sanitat. Ja aleshores, l'ajuntament feia campanyes preventives sobre drogodependències. Recorde que en una reunió tècnica, em van explicar una campanya contra l'abús de l'alcohol, que comptaria amb pancartes en alguns llocs de la ciutat. Vaig proposar que una d'eixes contundents pancartes es pengés a l'entrada del recinte del Mesón del Vino. No em van fer gens de cas, i em va quedar més que clara, la hipocresia de moltes d'estes campanyes institucionals.
Recordar que el consum de l'alcohol és perillós en una societat on el consum és un acte social, és un contrasentit. Un ajuntament advertint d'eixos riscos, i celebrant cada acte amb un "vino español" és d'una incongruència que trenca el basto.
Per això, quan els darrers anys del govern del PP, este tipus de campanyes va començar a canviar, vaig trobar que era una bona idea. Vam passar del "coca caca", al "si has decidit fer-ho, minimitza els riscos". Em semblava no només més honest, sinó sobretot, més adequat. Més ajustat a la realitat. I la realitat és que les drogues estan presents a la societat, i la realitat és que en períodes festius el consum augmenta, i la realitat és que és en eixos moments on alguna gent aprofita per a tastar-los per primer cop, i la realitat és que això és la realitat. Una realitat perillosa.
Que el PP recorregués a una ONG experta en la matèria, i deixés en mans dels seus creatius el disseny de les campanyes, també em va semblar lògic i correcte. Per això no vam fer cap crítica. Encara que explicaren com i amb què es talla la cocaïna, encara que aconsellaren anar alternant els forats del nas per evitar hemorràgies, encara que recomanaren no compartir les rules per esnifar. Bàsicament, perquè entenia perfectament que es tractava de, partint d'una realitat obvia, minimitzar mals. Mai se m'hauria acudit que aquella ONG de llarga trajectòria, ni el PP, invitaren a augmentar l'ús de les drogues. Els irresponsables temps dels discursos d'un alcalde de Madrid dient: "el que no esté colocao que se coloque y al loro", han passat sortosament a la història.
Per les mateixes raons per les quals mai se m'hauria acudit pensar que el PP pretengués que el jovent de Castelló acabés més enganxat que eixos companys de professió de l'antic alcalde, no em cap en el cap, que ho pretenga l'actual govern municipal. Per això, i perquè conec l'ONG, i conec a José Luís López, regidor responsable. I sé que el seu pensament polític, i el seu compromís social exigeix tindre una societat sana i conscient, no borratxa i drogada. Com sé que té la suficient sensibilitat en matèria de gènere com per a no pretendre en cap cas culpabilitzar les dones de les agressions sexistes. Xoxe és un tio més que decent.
Ara bé, la campanya en la qual ha intervingut activament la Conselleria, crec no era encertada. Crec que el govern local hauria d'apostar per la suma i no per la competició. I si tenim, que tenim, una regidoria d'Igualtat de Gènere, estes campanyes s'haurien de fer conjuntament i evitaríem disgustos. Pel que jo puga saber de com funciona el govern municipal, entenc que es tracta d'un error de procediment en la cadena de presa de decisions. No d'una voluntat de marcar perfils. Bàsicament, perquè crec que el govern és molt més intel·ligent que tot això, i sap que els errors no forçats, com en tenis, de vegades, són els que et fan perdre un partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada