Supose que si algú de vostés m'ha llegit, o m'ha escoltat alguna vegada referir-me a les diputacions, ja sabrà que sóc un ferm partidari de la seua desaparició. De fet, en la presa de possessió com diputat provincial l'any 2011 ho vaig explicar, i en el meu comiat el 2015 ho vaig confirmar. No és una qüestió ideològica, que també, és una qüestió d'eficàcia i eficiència econòmica i administrativa.
Alerta que no dic que les diputacions no presten serveis necessaris, el que dic és que com intermediàries que són, són un pas evitable. I políticament són poc democràtiques. O dit d'altra forma, el model de democràcia indirecta amb la qual es trien els seus membres, és de molt pitjor qualitat que qualsevol altre sistema en la nostra legislació electoral.
Els arguments els he explicat sovint. Totes les competències que ara tenen les exerceixen sense capacitat de generar recursos propis, és a dir, són una administració mitjancera. I com totes les intermediacions resulta caríssima. Bàsicament per la innecessària estructura política. Els aconselle buscar a les xarxes un vídeo curt i il·lustratiu que ha fet Compromís. Les funcions de les diputacions són absolutament assumibles unes pels municipis, altres per les Conselleries. I amb les competències, els funcionaris que ara les presten. Simple i senzill. Res nou tampoc, que no s'haja experimentat amb èxit a totes les autonomies uniprovincialsque han convertit les diputacions en parlaments.
I ara és quan algú de vostés dirà que eixe és el problema, que el País Valencià té actualment tres províncies, i que si desapareixen, València ens tractarà pitjor que malament, ens ignorarà, ens obviarà. A Alacant han inventat l' «alicantonisme». Ací no som prou gent per a fer tanta força. I estaés precisament la història. Quan dius que el fet que ara estem discriminats demostra que les diputacions i les províncies no són útils, sempre hi ha algú que contesta: «estaríem pitjor si no estigueren». Segur? Estan segurs? Els diré per quina raó no és així, i ho faré amb xifres que no es poden discutir.
Durant molt de temps he sentit dir que la província de Castelló està discriminada per part de la Generalitat, pel que fa a ajudes i inversions. I és possible. De fet, quan em vaig incorporar com Secretari Autonòmic d'Ocupació, em vaig adonar que des del SERVEF, a l'hora de calcular les ajudes als diferents municipis per a poder contractar temporalment persones aturades, s'usava la província com a element diferenciador. I la cosa era simple, si la província de Castelló representa poc més del 10 o 12% del conjunt del país, eixe és el percentatge de les ajudes globals que li corresponen als pobles de la província. I després el repartiment es fa en funció del nombre de persones aturades en cada municipi.
Durant molt de temps he sentit dir que la província de Castelló està discriminada per part de la Generalitat, pel que fa a ajudes i inversions. I és possible. De fet, quan em vaig incorporar com Secretari Autonòmic d'Ocupació, em vaig adonar que des del SERVEF, a l'hora de calcular les ajudes als diferents municipis per a poder contractar temporalment persones aturades, s'usava la província com a element diferenciador. I la cosa era simple, si la província de Castelló representa poc més del 10 o 12% del conjunt del país, eixe és el percentatge de les ajudes globals que li corresponen als pobles de la província. I després el repartiment es fa en funció del nombre de persones aturades en cada municipi.
Vila-real i Sagunt tenen un percentatge d'aturats similar, i una població lleugerament superior a favor de la població del Camp de Morvedre. Però com per a la província de Castelló només li corresponia un 10-12%, mentre que a la de València li tocava en funció de la població més del 50%, significava que un aturat de Vila-real tenia moltes menys oportunitats que un de Sagunt. Que l'ajuntament rebia moltes menys ajudes per ser «de Castelló». Ho vaig fer canviar. Ara el càlcul es fa per la globalitat de la població valenciana, i això fa que deixe de perjudicar-se als menuts, per ser menuts. A la província de Castelló, per ser província. I convindria que els «patriotes de les 135 identitats» feren números de tant en tant.
1 comentari:
La Generalitat Valencina hauria de tindre competències per poder dissenyar l'estructura territorial del País Valencià, com les tenen els Länder alemanys. Catalunya ho va intentar amb el seu nou Estatut del 2006 creant les vegueries, però el Tribunal Constitucional les va tombar.
Què podem fer? Doncs imaginació al poder! Si les comunitats autònomes uniprovincials han fet desaparéixer les seues diputacions provincials, caldria transformar el País Valencià també en uniprovincial. Que com es fa això? Vegem-ho: El municipi de Gàtova va canviar de la província de Castelló a la de València l'any 1995. Això significa que els límits provincials no són inamovibles, poden ser alterats. Llavors propose d'afegir de la mateixa manera tots els municipis de les províncies de Castelló i València a la d'Alacant. Llavors hi hauria una única província valenciana, la d'Alacant, i, per tant, la seua diputació provincial hauria de dissoldre's tot transferint les seues competències a la Generalitat.
Publica un comentari a l'entrada