No sé si pel seu interés per la filosofia tomista, però el cert és que l'obra de l'intel·lectual italià defineix amb veritats inequívoques la política espanyola, només amb un repàs pels seus títols més reeixits.
Així, basta pensar amb "El nom de la rosa" perquè ens puga venir al cap el PSOE, i no només pel seu logo. Ja em perdonaran, però eixa història que explica Adso de Melk de com el "Segon llibre de poètica d'Aristòtil" enverina a tot aquell que el llegeix, a mi se'm representa com una metàfora de com el PSOE s'enverina cada colp que dóna la mà al PP. I si pensem en "El pèndol de Foucault" un no pot evitar que ens vinga al cap Albert Ribera i Ciudadanos, que han passat de la socialdemocràcia al liberalisme, de presentar-se com renovadors a apuntaladors del PP al govern de Madrid o d'Espanya, o de fer-se passar per antinacionalistes quan són la representació més obvia i evident, del més nociu, ranci i perillós nacionalisme etnicista i supremacista espanyol, al modus del seu “primo".
Però n'hi ha més. Molt més. Hi ha un assaig d'Eco que es diu "Com es fa un tesi", i que segur que no han llegit ni Cristina Cifuentes, ni Pablo Casado, ni tants altres. Perquè d'això dels currículums inflats, i les titulacions sobredimensionades, si no inventades, o aconseguides amb indecents sortilegis i pressions del poder, encara en queden per vore. I més prop del que alguns creuen, n'hi ha algun exemple. Tant de bo per ací tinguérem un periodista tan incisiu, i tan regira calaixos com Branggadocio.
Branggadocio és el reporter que protagonitza "Número zero", eixa paròdia ferotge sobre el periodisme i la política, on apareix l'ara tan popular idea de "la màquina del fang", i exactament això és el que fa el Partit Popular. Constantment. Ho sé bé. Miren, quan van aparéixer els primers casos de corrupció vinculats al PP, ells ho van negar. A mesura que van anar apareixent més, parlaven de casos aïllats. Ara mateix, Alberto Fabra és un cas aillat. És l'únic ex President popular de la Generalitat que no està en presó preventiva, condemnat fermament a la presó, o investigat per corrupte. Dotze dels catorze ministres d'Aznar estan investigats, implicats o van cobrar sobresous. El PP valencià té dos ex-Consellers i un ex-President a la presó. I el número d'ex que estan pendents de sentència és un percentatge esgarrifosament concloent.
I quan directament ha estat el PP l'implicat, com en el cas Gürtel (o Taula, o...), gent tan immoral com Trillo deien que tot això del Gürtel era un muntatge de Rubalcaba. O Rajoy i tota la seua tropa afirmaven que era un cas contra el PP, no del PP. Doncs ja sabem que no. La sentència del Gürtel coneguda esta setmana afirma amb contundència que el PP era el beneficiari de la trama corrupta. És més, diu que el testimoni de Rajoy és inversemblant quan diu que no ho coneixia, i confirmen la veritat dels apunts de Bárcenas, on apareix tota la plana major, amb M.Rajoy al capdavant, com perceptors de sobresous. Així que ja no hi ha excusa possible. No es tracta de suposicions, ja sabem el que és el PP. Una banda criminal que va participar a títol lucratiu durant lustres d'una metodologia corrupta per enriquir-se i guanyar eleccions, a canvi de contractes públics.
I davant d'això, l'única possibilitat d'eixir mig vius que creuen tenir, és intentar convéncer a la societat, que tots som iguals. Per això la màquina del fang. Per això les insinuacions, les difamacions, les denúncies falses, sense proves... i és que deia Eco que "per a deslegitimar a algú és suficient amb dir que ha fet alguna cosa." I els més inútils del PP, fan com Baudolino que a la novel·la homònima, fabulava i inventava, era un gran engalipador, un estafador, un enganyabovos. Sí, són els més amortitzats del PP el qui mouen amb més fruïció eixa màquina, eixe ventilador de la merda, i això també ho explica un altre assaig d'Eco, aquell que es titula "El vertigen de les llistes".
4 comentaris:
Tens tota la raó, Enric. Però tot això els dóna igual a M. Rajoy & Co., que es riuen dels ciutadans. Tant dels ciutadans que els voten com els de la resta de partits.
Ara tindrem una moció de censura que aritmèticament pot guanyar-la l'oposició, però que molt probablement (i malauradament) no serà així. Les línies roges i els vetos d'uns i altres són la millor assegurança perquè M. Rajoy i la seua banda continuen en el poder, destrossant la democràcia, desmantellant l'estat del benestar i saquejant les institucions.
La meua admiració per M. Rajoy, que cada dia que passa fa més gran la seua llegenda. No hi ha déu que el faça fora.
Ara tot són crítiques contra el caigut ??molt honorable?? Zaplana. Però jo li vull donar les gràcies. Hem de reconéixer que Zaplana va fer una cosa molt bona per als valencians. Una cosa que Lerma, en dotze anys de govern mai no volgué fer. Sí, em referisc al Joan Lerma del PS??PV??-PSOE.
Zaplana va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La fi de la inacabable i recurrent batalla lingüística. Una batalla que ara volen revifar Bonig i companyia, com que no tenen ni idees ni projectes engrescadors. Una batalla lingüística que tant de rèdit donava tant a Vicente González Lizondo com a Joan Lerma i la seua crida al vot útil: "Voteu socialistes o vindrà la dreta cavernicola."
Zaplana, moltes gràcies. Ni Lerma ni Lizondo es mereixien representar els valencians. No es pot fer política amb la llengua. No es pot jugar amb la dignitat d'un poble.
Tens raó. I ja està. És intrínsicament bo.
Tot i que les raons per les que ho feu no foren precisament les més honestes.
Voia créixer políticament a l'ombra d'Aznar. I Aznar necessitava a CiU. Pujol va posar esta condició en una reunió a Reus. Zaplana va acceptar perquè a ell no li interessa si el valencià és o no català. A ell l'interessa que desaparega el valencià-català, l'espanyol és l'única llengua important a Cartagena...i a la seua Espanya.
Enric, també he de reconéixer que els acadèmics nomenats pel PP, entre ells l'inefable Xavier Casp, no eren precisament unes bellíssimes persones. Però era un pas en la bona direcció. La de la reconciliació lingüística.
Però, ai!, el PP se'n va penedir. El 22 de desembre de 2004, el conseller Font de Mora va irrompre en la reunió de l'AVL i va amenaçar els acadèmics, que estaven a punt d'aprovar el dictamen de la unitat valencià-català, de portar-los als tribunals. Font de Mora parlava de "fractura social", igualet com ara Arrimadas, Iceta i tota la colla quan senten parlar de fer un referèndum. Molt de teatre, però dos mesos després, el febrer de 2005 l'AVL reconeixia oficialment i explícita la unitat lingüística. El fonament del blaverisme es va esfondrar definitivament un 9 de febrer de 2005, gràcies al llegat de Zaplana.
Un any després, el 2006, el Suprem equiparava els certificats lingüístics del País Valencià, Illes Balears i Catalunya. Equiparació que havia sigut derogada pel mateix Zaplana l'any 1995, però que el dictamen de l'AVL de 2005 restituïa.
Gràcies de tot cor, Zaplana. L'AVL és el teu millor llegat.
El País, 22-12-2004: "Polémica en la Academia Valenciana de la Lengua tras las amenazas del consejero de Cultura."
https://elpais.com/cultura/2004/12/22/actualidad/1103670002_850215.html
El País, 10-2-2005: "La Acadèmia aprueba por unanimidad que valencianos y catalanes comparten la misma lengua."
https://elpais.com/diario/2005/02/10/cvalenciana/1108066678_850215.html
El País, 6-4-2006: "El Supremo equipara los certificados lingüísticos de Cataluña, Baleares y Valencia."
https://elpais.com/diario/2006/04/06/catalunya/1144285651_850215.html
Publica un comentari a l'entrada