UNA ANÀLISI VALENCIANA DEL CANVI DE GOVERN A ESPANYA 02.06.18

Per si algú s'ha despistat, que quede clar que no sóc massa bo analitzant la realitat política, però encara que només siga perquè parlar sobre el tema genera un debat del qual pot aprendre tot-hom (sobretot jo), crec que paga la pena.

Vull centrar-me en les conseqüències que per a la política valenciana pot tenir el canvi de govern a Espanya. Però forçosament hauré de barrejar elements d'allà amb els d'ací, perquè la interrelació és obvia.

Com pot afectar eixe canvi, per partits.

PP.

És evident que la pèrdua de poder generarà una tensió important. I li resta al PPCV bona part del seu discurs, i no poques opcions d'influir en el que passa ací. La comissió bilateral pel decret de plurilingüisme n'és un exemple molt evident. Els recursos al TC presentats pel Gobierno contra totes les lleis socials aprovades a les Corts, un altre. Sense tot això, este darrer any desarma en gran part al PPCV.

Però també li treu pressió de sobre. Ara les justes reivindicacions valencianes, que el cinisme popular titlla de "victimisme", deixaran de dirigir-se a un govern popular. I de fet, vorem com en 48 hores el PPCV reclamarà amb força al nou govern, el que durant tres anys ha perdonat, justificat o ignorat. Per tant, doble avantatge. Deixaran de rebre crítiques, i podran fer crítiques.

Tot i que clar, perdent la Delegació del Govern, també perden un organisme nítidament propagandístic.

Hi ha qui creu que també li beneficia el temps d'ací a les eleccions (totes) per refer-se del cop de la sentència. Jo ací manifeste dubtes. Queden sentències de les dures, que aniran espigolant el calendari abans dels comicis. I alguns són en clau nítidament valenciana, i això castigarà durament al PPCV. I hem d'ajudar al fet que així siga-

PSOE.

Governa a tot arreu. Està en els centres de poder. I això té evidents avantatges, gairebé totes les que ha perdut el PP. Però ho farà des d'una debilitat estructural, que no li permetrà prendre totes les decisions que considere oportunes.

I això, també té avantatges i desavantatges. Perquè el PSOE usarà eixa debilitat per a escudar-se a l'hora de no fer coses que li incomoda fer. Això ja ho coneixem.
Fins a quin punt el PSPV-PSOE podrà mantenir la posició de govern i oposició? Oposició en el sentit de reivindicació territorial. Crec que ací rau el principal problema socialista, vist des de l'òptica valenciana. Si decau la pressió i determinació amb la qual es reclamava fins abans-d'ahir al govern central, quedarà en profunda evidència. I per altra banda, les sigles pesen molt i massa. Fins a quin punt es podran permetre una posició dura i sòlida, en enfront deun govern del seu propi partit, que a sobre és numèricament dèbil i estarà sent destrossat dia sí dia també per la competició de la dreta ferotge i malferida?

Ciudadanos.
Probablement és el partit més perjudicat en este nou escenari. I la culpa és només seua. La prepotència i la pressa, els ha dut a cometre un error d'estratègia. Dir que la legislatura estava liquidada, va posar negre sobre blanc que l'únic que l'interessava era la salut del seu partit. Clar. Ciudadanos ha mantingut al poder al PSOE andalús malgrat els ERO, és cert que no hi ha sentència, però... Al PP de Múrcia, malgrat els problemes judicials. Al PP de Madrid, malgrat els escàndols... I havia fet President a M. Rajoy, el que apareix als papers de Bárcenas. I ara de cop i volta tenia pressa. Què havia canviat? El CIS. La demoscòpia que els donava guanyadors. 
I perduda eixa bassa, només li quedava exigir la dimissió de Rajoy per posar-se una altra medalla. Però per al PP, Rajoy no és el president de Múrica, ni la de Madrid. És una peça de caça major. Però això la pretenció de Rivera era de ser molt innocent. Rajoy i el PP estan més bregats que Rivera i Ciudadanos. La dimissió de Rajoy no garantia mantenir el poder. Un cop el PNB havia fet el salt per por a les eleccions i que les guanyés Ciudadanos, res o garantia que una nova candidatura popular tingués millor resultat que la de Sánchez. Així que Ciudadanos es va posar del costat dels corruptes, i quan estos van caure, el van arrossegar.

I ara ve la guerra a la dreta. El PP a l'oposició es berenarà a Ciudadanos. Té quatre vegades més escons, i més llengües viperines. Si m'escureu, més gent preparada. I després està Hernando i Maillo. Però tots junts deixaran a Ciudadanos sense espai. A sobre, Catalunya té nou govern i ha desaparegut el 155, així que Ciudadanos a Catalunya, també perdrà part del seu espai i projecció. I siguem francs, al País Valencià, Ciudadanos viu del que passa a Espanya (o millor dit, del que passa a Espejo Público) perquè ací són allò que són. i no és gran cosa.

Podemos. 
He de dir Podemos-IU-Equo, perquè han decidit anar junts a municipals, autonòmiques i europees. Reconec que és qui més em costa d'analitzar. Crec que en gran part anirà en funció del que passe amb Podem a Espanya. La veritat és que les previsions de futur fins a la setmana passada no eren molt bones. Però crec que això canviarà en funció de la relació que tinga PSOE i Podemos a nivell govern central. Depén del protagonisme que Podemos puga tenir. De com es comporte respecte al PSOE. Ho té fotut. Si és dur, se l'acusarà de fer trontollar un govern progressista dèbil, si no ho és, és el PSOE qui s'emportarà tots els mèrits.

L'addició d'EU és un element interessant. Crec que EU és més procliu a la implicació en les preses de decisió política i de gestió. Vull dir que són més proclius a participar en governs de progrés que Podem i les seues marques locals, que sovint han preferit fer la puta i la Ramoneta. Jugar al sí però no. A estic fora i vull decidir com si estigués dins, però això sí, sense assumir el desgast, les responsabilitats i la feina d'estar dins. Possiblement ara ja han aprés algunes coses d'estos quatre anys, i la influència d'EU, podria fer-los-hi evolucionar més ràpidament cap a la comprensió de què ser oposició només és raonable, quan no és voluntària.

Compromís.

I nosaltres què? Doncs també tenim una posició dual. Avantatges i desavantatges. Ens anirà molt bé si tenim la capacitat, i jo crec que la tenim sobradament, de fer valer la influència política que ens pertoca, en la política del nou govern. Vull dir, que han estat els quatre escons de Compromís qui més i millor han treballat per aconseguir fer fora al PP. Donant suport a totes les mocions, proposant-ne una altra amb un document programàtic nítid, donant suport efectiu a l'actual. A sobre, hem aconseguit que el govern del Botànic siga un exemple de model de relació, reconegut pel mateix equip del President Sánchez. Per tant, en la mesura de què siguem capaços de posar l'agenda valenciana en l'agenda de la Mocloa i el Congreso, tenim cartes guanyadores.

És cert que les millores que puguen produir-se al nostre país respecte a les relacions amb el govern central, portaran marca PSOE, i el PSPV-PSOE podria fagocitar tots els èxits. Però això ja ho coneixem de la vida municipal i del Consell, i sabem com actuar. I és cert també, que el PSPV-PSOE no podrà, sabrà, voldrà mantenir el mateix to reivindicatiu davant este govern... Però nosaltres sí. En la mesura del fet que siguem capaços de mantenir la mateixa pressió "a Madrid", seguirem creixent en l'imaginari col·lectiu, com els qui millor defensem els interessos valencians. I això és important per a una força política com la nostra.