Dostoievski va publicar esta novel·la el 1861, on exposava la tràgica situació de personatges que han estat vexats a causa de la seua situació econòmica o social que, tanmateix, resisteixen la hipocresia i la poca humanitat dels seus ofensors sostinguts per la seua genuïna bondat. Estaria bé que este exèrcit d'ofesos que s'estan apoderant de la vida pública, llegiren la novel·la. Potser, i només potser, allí trobarien motius objectius pels quals algú pot sentir-se realment ofés.
A València, on jo treballe ara, hi ha una exposició d'escultures del prestigiós Antoni Miró, que recrea en metall, moltes de les figures en actitud obertament sexual que podem vore en els temples hindús, en la ceràmica grega, en la decoració de molts edificis públics, com la mateixa Llotja de València. Ha aparegut un exèrcit d'ofesos, que escuden la seua vocació censora en el fet que està en un espai públic. Com tot el que he relatat en este mateix paràgraf. O com moltes figures prou explícites, i en general profundament masclistes de les falles. Que supose no cal recordar, estan en la via pública, davant dels ulls de gent de totes les edats. En cada cantó de la ciutat. Competint entre elles en procacitat. De dia i de nit. I la gent les visita, es convoca al seu voltant i les gaudeix.
Es dóna el cas que els que s'ofenen pels llaços grocs a Catalunya, són del partit que ajudà a fundar Arcadi Espada, que esta mateixa setmana ha escrit: "A Rufián hay que contestarle 
Em pregunte que passaria si demà passat aparegués una associació racionalista, que digués que les religions, totes, són un constructe cultural sense cap base científica, i sense demostració possible, per tant, pur pensament màgic. I que ells, com a racionalistes que són, se senten profundament ofesos per la permanent exposició pública de símbols religiosos, a tot arreu, creus a espais públics, processons que ocupen els carrers, escultures dedicades a amics imaginaris... Supose que els ha d'assistir el mateix dret a exigir que es retiren dels espais públics, i que es suspenga tota manifestació religiosa pública, perquè les acientífiques creences dels crèduls, els ofenen. Què creuen que passaria?
Jo els ho dic jo. Que qui reclama que retiren l'exposició de Miró, es tiraria les mans al cap, perquè reclamen la retirada des de la seu moral religiosa. Qui reclama presó per un raper que fa rimes amb una realitat publicada com el fet que al Rei Emèrit li agrada matar paquiderms i tenir amistançades, o llençar meretrius per la borda quan apareix la Reina, diria que això no potser i que les religions no es toquen. Al cap i a la fi, l’emèrit continua casat per l’església. Que l'associació d'advocats catòlics que no volen que ningú menystinga les seues
Crec que hem entrat en un pendent d'alt risc. El moviment dels ofesos no ens pot governar i condicionar el dia a dia, perquè sempre hi haurà algú a qui li ofenen els ofesos, i això és la banda de Moebius. Quan veig als censors de qualsevol mena, parlar basant-se en les seues conviccions, recorde a Emil Cioran: «Només té conviccions qui no ha aprofundit en res».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada