He de confessar que cada cop és més difícil que un titular de premsa em puga sorprendre. No per la seua tendència a la ponderació, sinó precisament perquè perduda tota esperança de certa racionalitat en els titulars, ja tot em sembla quotidià. Però dijous en vaig llegir un que va acabar amb eixa llarga temporada de reaccions anodines a la lectura matinera de titulars. Era este: «Gwyneth Paltrow, multada per vendre ous vaginals que no tenen els efectes que anuncia.»
Ja poden suposar que vaig entrar a llegir la notícia sencera, i sembla que l'oscaritzada actriu va fundar fa algun temps una web d'estil de vida, de nom Goop, absolutament magufa i conseqüentment farcida d'afirmacions no científiques. L'alarma va saltar quan Paltrow va recomanar a les dones asseure's sobre una olla amb aigua calenta i herbes, com a mètode per netejar l'úter. Després es va anar animat i va proposar posar-se ous a la vagina. La combinació donaria ous durs, pensaran vostés. Però no cal, perquè els ous, que ella mateixa ven al seu web ja són durs. N'hi ha de jade (55 €) i de quars rosa (60 €). El cas però és que com era obvi, no compleixen l'anunciada funció d'equilibrar les hormones, regular els cicles menstruals i millorar els orgasmes. Tampoc sembla funcionar un altre dels seus consells consistent en deixar-se picar per abelles per evitar les arrugues. En este cas no concreta de quines arrugues parla. I quasi millor.
Tot això ha dut com a conseqüència que ara mateix, Goop, fruit d'un acord extrajudicial, té prohibit vendre dispositius mèdics que estiguen falsament publicitats o no estiguen provats. A banda de tornar els diners a les propietàries dels ous, i pagar 145.000 € de multa. La demanda la va presentar l'oficina de protecció al consumidor de Califòrnia. Quina enveja! Perquè mira que ací se'n veuen d'estafes com estes, una darrera l'altra, i sense el glamur de la protagonista de «Shakespeare in love». I algunes per a la meua desesperada frustració amb el suport d'institucions públiques. Sanadors, meditadors, mercadets on venen plantes màgiques en contra del que diu la llei del medicament... Quin desastre.
La meua germana Elena va morir de càncer. Era plenament conscient del temps que li quedava i que la medicina científica no podia salvar-la, i malgrat ser profundament racional, un dia em va dir: «ja sé el que pensaràs, però m'han dit que hi ha un home a...» la vaig interrompre per dir-li que em digués dia i hora i la duria. La Parca arribà abans, però hi haguérem anat, sabent tots dos que era mentida i una estafa. Però davant la desesperació terminal, jo ho vaig entendre perfectament, i més encara perquè sabia que ella no hi anava enganyada. En canvi em costa molt, molt d'entendre, per quina raó una dona sana, pot arribar a creure que posar-se un ou de fusta de sorgir calcetins a la vagina, pot tenir efectes mèdics... Més enllà d'una infecció, o en el millor dels casos unes amables sigolletes libidinoses. O un home! Han vist vostés eixe artefacte de tortura per allargar el penis? Doncs sembla que es ven prou bé. I plantes màgiques que aprimen, i fruites desconegudes que et fan renàixer el monyo perdut, però sorprenentment cap flor inesperada que et fa ser més intel·ligent i menys crèdul.
Les creences, totes, són irracionals. Creure en allò que no és mesurable, demostrable, comprovable, amb metodologia científica, és irracional, i és el passaport a l’engany. Ja siga una teràpia, un ésser superior, el dogma que la dreta gestiona millor, o que Schrödinger en realitat tenia un gos. I si no recorde malament, el que ens separava de la resta d'animals era la nostra capacitat de raciocini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada