El 13 de gener de 1898, "L'Aurore" va publicar l'article "J'accuse...!", que en forma de carta oberta al President de la República, signava l'intel·lectual Émile Zola. Un article que feia referència a "l'afer Dreyfus", el més gran escàndol polític i judicial a la França del XIX. El Capità Dreyfus va ser acusat i condemnat injustament d'alta traïció, en una instrucció i doble judici, farcits d'irregularitats. Sobre Dreyfus pesà la condició de jueu, i la simple sospita i injusta acusació, derivà en un ambient d'exaltat antisemitisme.
L'extrema dreta va eixir en defensa de la instrucció, afirmant que les queixes eren maniobres del grup jueu, deslleial amb França i que volia desacreditar la nació. No van valer ni les proves, ni les evidents irregularitats processals. El país es va dividir radicalment entre els partidaris de revisar el cas i els de tancar-lo. En el primer grup es trobaven les esquerres, de conviccions democràtiques i republicanes, defensors de l'estat de dret i dels drets de l'home. En el bàndol oposat, la dreta, nacionalista, antisemita i de tendències autoritàries; des d'on sorgí el nacionalisme integrista de Charles Maurras, un moviment "citoyen" que el mateix 1898 va fundar el moviment d'ultradreta Action Française.
Varen haver-hi de passar anys de fel, ignomínia i captiveri, abans que es fes justícia i Dreyfus fos alliberat, absolt de tots els càrrecs i reintegrat a la seua vida de servidor públic. Contra Dreyfus havia pesat l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tots els estaments de l'Estat havien estat implicats en el procés viciat.
Sé que hi ha obvies diferències entre allò i el que està passant a Espanya amb Catalunya, però també hi ha inquietants coincidències. I francament, m'haguera agradat llegir en algun diari espanyol un "Yo acuso...! Un article que canviant als "acusats", i adequant la redacció de l'original, vindria a dir:
«Acuso el Magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena d'haver estat l'obrer diabòlic de l'error judicial, inconscientment, vull creure, i d'haver defensat aleshores la seva obra nefasta, d'ençà de fa un any, per les maquinacions més estrafolàries i més culpables.»
«Acuso el President del Tribunal Suprem, i del Consell General del Poder Judicial, el Magistrar Carlos Lesmes, d'haver estat còmplice, almenys per feblesa d'esperit, d'una de les majors iniquitats del segle.»
«Acuso el Ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, d'haver tingut entre les mans les proves segures de la innocència dels acusats i d'haver-les amagat, esdevenint culpable d'aquest crim de lesa-humanitat i de lesa-justícia, amb un objectiu polític i per salvar les més altes magistratures de l'estat, profundament compromeses»
«Acuso els Fiscals Generals de l'Estat, José Manuel Maza i Julián Sánchez Melgar d'haver estat còmplices del mateix crim, un sens dubte contaminat per la seua ideologia, cosa que li costà la reprovació, l'altre potser per aquest esperit de cos que fa dels despatxos de la Fiscalia un indret inatacable.»
«Acuso els mitjans de comunicació espanyols públics i privats, d'haver fet un report malvat, amb informació de la més monstruosa parcialitat, del que tenim un imperible monument d'ingènua audàcia i cinisme.»
«Acuso el Govern de Mariano Rajoy Brey i Soraya Sáenz de Santamaría d'haver imaginat, dissenyat i acceptat informes mentiders i fraudulents, per justificar l'aplicació de l'article que ataca de forma irremissible la voluntat popular manifestada en els processos electorals catalans.»
«Acuso el clavegueram de l'Estat, amb el Ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant, i amb el suport permanent i entusiasta del Cap de Gabinet de la Presidència del Govern, Jorge Moragas, amb la col·laboració de policies corruptes, d'haver portat a la premsa, una campanya abominable, per desorientar l'opinió i cobrir la seua culpa.»
«Acuso finalment als partits polítics del 155, PP, PSOE, Ciudadanos, d'haver aplicat irregularment l'article 155 per aconseguir un avantatge electoral que les urnes els hi neguen un cop i un altre, i fins i tot després del 155, encara un altre.»
Però francament no crec que a Espanya hi haja cap intel·lectual progressista i radicalment demòcrata. Per cert, que aquella corrupció judicial va precipitar la creació d'un nou estat, Israel. Perquè a tots els jueus d'Europa els hi quedà clar que no els hi volien allí, el món també ho va entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada