Què fa que ens coneixem? Trenta, trenta-cinc anys? No ho sé. Que jo recorde, en pràcticament tota la meua vida adulta has format part del meu paisatge humà. Hem compartit colla d'amics, ens hem separat un poc, i hem tornat a coincidir manta vegades. Conec a la teua parella no sé si des d'abans, des de després o des de fa el mateix temps que tu. I a "ullàssos" (tu ja m'entens) d'ençà que els va obrir per primer cop. Hem compartit concerts, manifes, l'afició pel teatre, quilòmetres de cotxe fent país. Ens hem recomanat lectures, hem rigut, i alguna vegada plorat plegats.
Hi ha una cosa que no sap quasi ningú, però en la festa d'inauguració de l'UJI, fa ja 27 anys, ens van encomanar a tu i a mi, fer la retransmissió per un canal de televisió que va néixer i morir en aquell mateix acte. I tampoc deu saber massa gent que també ens van encomanar a tu i a mi, posar veus als personatges de l'obra teatral "Un cavaller en la Cort del Rei Artur", que interpretava el grup de teatre de l'associació de persones sordes de Castelló. Vam dir de seguida que sí, i també de seguida ens vam adonar que allò només funcionaria si apreníem llengua de signes, per a fer coincidir exactament les nostres veus amb les seues mans. Tu eres així de meticulosa i entregada, supose que jo també. Ens van donar un premi, no? I és que tu i jo hem fet de tot junts. De tot excepte allò del que ens acusen ara els de Mordor.
Més tard vam coincidir en la militància política al valencianisme progressista de la ciutat. Jo feia temps que hi militava de forma molt activa, supose que tu d'una forma un poc més laxa fins que t'hi vas implicar, com fas amb tot, fins al moll dels ossos. I no és que la vocació pel servei públic a la ciutat et vingués més tard, és que havies estat compromesa des de sempre, des d'altres àmbits. Des del moviment veïnal al Grau (el teu Grau, cada vegada que algú de nosaltres diu "Castelló", tu afegeixes "i el Grau", de fet, et fem tots de corifeus un poc per fer broma), des del Consell de la Joventut, o des de la Direcció de la Casa d'Acollida per a dones maltractades. Fa dècades d'això. El teu feminisme ve de lluny. El 2003 vam celebrar que jo acompanyaria a Porcar a l'ajuntament. El 2007 vam singlotar perquè vam traure un resultat molt justet que em deixà com únic representant. El 2011 vam entrar de la mà a l'Ajuntament. Vas ser la primera regidora valencianista de la història de la ciutat. I el 2015, vam riure i vam cantar, i ens vam abraçar perquè ja n'érem quatre i anàvem a governar. I així va ser.
T'he vist treballar a l'oposició, i al govern. A tu et deu esta ciutat (encara que sé que diràs que no et deu ningú res, perquè la teua vocació de servei és d'una generositat colossal) uns vertaders pressupostos participatius, uns pressupostos amb perspectiva de gènere, la posada en marxa d'un servei municipal de l'habitatge, el programa de rehabilitació d'habitatges públics, el programa específic per a persones LGTBI, l'impuls al nou Consell Municipal de Participació Ciutadana... Jo què sé! Tantes i tantes coses.
I em dol, amb un dolor que no sé descriure amb mots, vore com arrosseguen el teu nom i la teua honestedat, pel fang de la política viciada, precisament aquells que més tenen a callar. Amb una acusació falsa. Dic que és falsa. Estos dies molta gent et dóna el seu públic suport i diu que confia en tu... Jo és que a banda de confiar, sé, tinc la certesa de què res del que t'acusa el PP, i del que altres se n'aprofiten per activa o passiva per intentar fer calaix electoral, és cert. Ho sé perquè sé com eres. Però ho sé també, perquè jo estava amb tu aleshores, estava amb tu abans, estic amb tu ara, i estaré amb tu quan altres t'hauran de demanar disculpes, quan la justícia rehabilite el teu nom (i amb el teu el meu, també en això estem junts), embrutat ara per la maldat dels qui no tenen ni vergonya, ni dignitat. Els de la banda corrupta. I altres.
2 comentaris:
És molt lamentable el circ que han muntat els polítics del PP, que ja sabem tots que no tenen cap interés a millorar la democràcia, sinó a fer mal als seus adversaris a qualsevol preu. Ara bé, tampoc l'esquerra no hauria de pecar d'ingènua a l'hora d'elaborar un codi de bon govern. No siguem tan ingenus, per favor. Una imputació no és categòricament una sentència. En l'àmbit jurídic regeix la presumpció d'innocència fins al judici. En l'àmbit polític, però, per responsabilitat s'ha d'actuar d'una manera diferent, tot apartant aquelles persones imputades SEMPRE que les informacions publicades que sustenten l'acusació siguen creïbles per als ciutadans i els arguments de defensa no ho siguen, de creïbles.
En eixe sentit, el cas d'Ali Brancal el trobe totalment ridícul. Com a ciutadà no em crec l'acusació. Per contra, el cas de Jorge Rodríguez a la Diputació de València sí que me'l crec. És molt plausible. S'ha publicat que es van demanar un bon grapat d'informes, tots ells contraris a la contractació a dit d'alts càrrecs a Divalterra. No ha estat desmentit. No hi ha hagut arguments sòlids per part de la defensa. Per a mi, com a ciutadà, Jorge Rodríguez no podia continuar de president de la Diputació ni un minut més, per higiene democràtica. I em sap molt de greu per Agustina Brines. Però com a ciutadà he d'admetre que, o bé Brines va tolerar la corrupció de Rodríguez o bé Brines no se n'assabentava de res del que passava a Divalterra. No sé què és pitjor.
Però el cas d'Ali Brancal no és comparable al de Jorge Rodríguez. Com a ciutadà no he trobat cap argument sòlid contra ella. I per això li donaria un consell a Ali Brancal. Que no faça com Jorge Rodríguez. Que no diga que vol continuar treballant pels castellonencs. Això mateix també va ho dir Cifuentes quan esclatà l'escàndol del màster, que volia continuar treballant pels madrilenys. Eixe argument fa molt mala olor. Olor a continuar a la poltrona. Ali Brancal ha de dir les coses ben clares: és una denúncia falsa i no és creïble, amb arguments sòlids. Els ciutadans, si som adults, haurem de valorar eixos arguments. La falsificació del certificat del màster de Cifuentes, per contra, sí que és creïble a l'igual que la corrupció de Jorge Rodríguez.
No sé si m'he explicat bé en l'anterior comentari. Per a mi Ali Brancal té tota la raó. Però, per favor, no li fem el joc al PP. Diguem alt i clar que la denúncia no té ni cap ni peus. Hi ha bons arguments per a desacreditar la denúncia. Fem-los servir.
Però, per favor, no copiem l'actitud dels ppeperos i socialistes. Demostrem que no som d'eixe món. No fem servir els seus arguments que sonen a buit i a engany:
Camps: "Soy absolutamente inocente. He trabajado siempre por y para Valencia."
Cifuentes: "No me voy. Me quedo. Me voy a quedar."
Ximo Puig: "Jorge Rodríguez es una persona honrada y honesta."
Estimada Ali, demostra que tu no eres d'eixe món. Digues alt i clar, amb bons arguments, perquè la denúncia és falsa. Però, per favor, no faces servir el mateix argumentari de Camps, Cifuentes i Ximo Puig. Siguem intel·ligents.
Publica un comentari a l'entrada