Ara mateix no sabria dir quantes vegades he promés complir i fer complir la Constitució. Al meu col·legi professional la primera vegada, com a regidor o diputat algunes més. Curiosament, no se m'ha demanat reiterar la promesa com a membre del Consell. No sé si la promesa caduca. Mai he afegit res a la fórmula oficial, perquè em sembla una evidència que és per imperatiu legal. I per això ho feia.
Estos dies ha tornat la polèmica per les diferents fórmules emprades per uns i altres. Alguns han promés per la república catalana o basca, i de seguida els que han jurat pel seu déu han dit que eixes repúbliques no existeixen... El seu déu tampoc! El Tribunal Constitucional va obrir la porta a la imaginació en les fórmules d'acatament, vorem si algú se n'ha passat de frenada.
Però al final és igual. No em consta que hagen jutjat mai a cap membre de cap executiu, ni del poder legislatiu, per haver aprovat o haver executat lleis que després el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals. És a dir, per no haver «complit ni fet complir la Constitució», com havien promés. Així que em sembla que estem davant d'una polèmica estèril, estètica. De fet, sembla que el dia 19 sabrem si els Eurodiputats ho són o no amb independència de si han acatat o no la Constitució. I això sí que pot ser un sotrac important.
L'altra cosa és això de la lleialtat al Rei. El diccionari defineix la lleialtat com «fermesa en els sentiments i en les idees que fa que una persona no enganye ni traïsca els altres». I com la «gratitud i obediència que mostra un animal cap al seu amo». Com no reconec cap amo, i no tinc cap fermesa de sentiments cap a la monarquia, si més no positius; això m'incomoda especialment. A l'actual Rei emèrit, al que més vegades m'han obligat a declarar-li lleialtat, em costa de tindre-li'n cap; i quan pense en ell no puc evitar pensar en un elefant.
Aquell «elefante blanco» del que un dia sabrem si anava de part del Rei, tolerat pel Rei, suggerit pel Rei, amb lleialtat al Rei, o no. L'elefant amb el qual es fotografiava Bàrbara Rei (ja m'entenen), o els que matava ell a Botswana. Investigadors del Zoo de San Diego, van descobrir que els elefants tenen un llenguatge tan secret com l'origen de la fortuna del Rei.
El Rei va enganyar i va trair la confiança als altres, és a dir, va ser deslleial; i ho va reconéixer: "Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a o
1 comentari:
Enric, com a valencianista hauries d'haver fet com el ??Molt Honorable?? president Camps, que va jurar el càrrec sobre els venerables Furs del Regne de València. Els vestits, la Gürtel, la visita del Papa, la Fórmula 1, etc. ya tal...
Francisco Camps, imputado por el caso Gürtel, ha jurado en valenciano su cargo como president de la Generalitat con la mano sobre una pila de libros compuesta, de arriba a abajo, por la Biblia, el Estatuto, Els Furs (los fueros valencianos) y la Constitución. Público, 21-6-2011.
https://www.publico.es/espana/camps-jura-gobernara-mirando-niebla.html
Publica un comentari a l'entrada