A mi del fet que hi haja una guardonada amb un Oscar que venga ciris amb olor de la seua vagina, l'única cosa que m'inquieta és intentar imaginar en quin absurde moment pensen gastar-les. Em preocupa més que esta senyora, i tants altres, venguen falsos remeis, falses teràpies, falses medicines, falsos tractaments, a gent que vulnerable per una malaltia, o per un estat d'ànim, estan disposats a comprar flors de Bach, reiki, feng shui, homeopatia o qualsevol altre estafa per l'estil. Enfront d'això, la metodologia científica.
Afortunadament un bon grapat de divulgadors científics es dediquen a desmunten estes trames d'escurabutxaques i furta patos. I parle de trames perquè hi ha organitzacions, com la Fundación Salud y Naturaleza, per exemple, que interposen desenes de querelles contra els divulgadors cientícs que destapen les mentides. Fa poc el Tribunal Suprem va desestimar una querella contra el Ministre Pedro Duque, per unes afirmacions en les quals negava cap valor terapèutic o curatiu, a estes magufades. La Sala va dir: "no es pot apreciar intromissió il·legítima alguna en l'honor", sinó "un exercici legítim de la llibertat d'expressió en el desenvolupament de les seues competències".
Algunes d'estes associacions d’estafadors i firandants, estan interposant desenes de querelles contra els divulgadors científics que evidencien la falsedat d'estes teràpies. A l'acte de conciliació per una de les querelles es va poder sentir: "No sé quant duràs pagat en advocats fins ara. Nosaltres tenim fons il·limitats". Les trames presenten querelles idèntiques a diferents jutjats, i cada cop que un jutjat admet a tràmit una querella d'estes, per una cosa que òbviament no és delicte, posa els jutjats al servei dels qui practiquen el frau processal.
Bé, doncs els qui fan pseudopolítica, els de l'homeopatia fiscal, el reiki urbanístic, els estafadors que només guanyaven amb diners negres i extorsionant empreses, es dediquen a això. A presentar demandes i querelles contra els qui els van posar en evidència i fer condemnar. A mi em van demandar, com al Ministre, i vaig guanyar amb una sentència amb la mateixa fonamentació de la guanyada pel Ministre. I els van condemnar a costes, que per a cobrar, vaig haver de reclamar judicialment fins que els van embargar. Després vingué la demanda maliciosa, que s'arxivà. Ha passat amb mi, i ha passat amb desenes de querelles i demandes. No pretenen més que arruïnar-nos políticament, i si és possible, econòmica. No busquen la justícia, sinó avantatge polític, col·lapsant els jutjats i generant despesa pública. La concatenació de demandes arxivades, presentades pel PP contra càrrecs públics de Compromís, és una pèrfida estratègia magufa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada