Abandone el lector qualsevol esperança que tinga sobre la meua intenció de parlar de Zaplana o de Cotino, tot i que el títol parcialment pot conduir-los a ells per eixos estranys camins que la sinapsi dibuixa. I dic parcialment, perquè òbviament ells estan més connectats amb el concepte de temptació que no pas amb el de la innocència.
En realitat faig referència a un lúcid assaig, que amb este títol publicà Pascal Bruckner, on entre moltes altres coses intel·ligents va escriure: "resulta més fàcil simpatitzar en abstracte amb gent infeliç, ja que fer-ho amb gent feliç requereix una disposició d'ànim més oberta, ja que ens obliga a lluitar contra l'obstacle que representa l'enveja". I això en el dia a dia, ha inspirat a una tropa que sense llegir a Bruckner creu que somriure està malament, que ser optimista fa lleig, que transmetre serenor d'esperit en lloc de fer cara de Baster Keaton amb mala digestió, és una mena d'irresponsabilitat social. Especialment si et dediques a la política.
"Com podeu cantar i ballar, mentre a Síria hi ha guerra, o Turquia massacra al poble kurd?", "Com podeu beure una cervesa (de les bones, no de les que demanava Zaplana al iot per acompanyar els llamàntols), mentre no hem resolt el problema del finançament?", "Com goseu a anar una nit al teatre, mentre l'extrema dreta, la dreta extrema, i el feixisme pop ataquen a l'escola pública?, "Com podeu ser tan inconscients de demanar salvar a Samantha mentre s'està arruïnant el camp?" Coses així ens pregunten, o ens disparen cada dia un nombrós grapat de preocupats, que creu en la redempció per la via del patiment. Que pensa que tots i cadascun de nosaltres hem de penar permanentment i sense treva, tots els pecats del món. A l'únic lloc on està escrit que la socialització del dolor puga contribuir a mitigar els mals del món, és a la Bíblia. I ens pesa com una llosa el deure de dol el model de comportament constret del judeocristianisme. I miren, no. El compromís amb el progrés no s'expressa arrufant el nas, saludant amb mala cara.
"La decisió de vore el món lleig i malvat, ha fet el món lleig i malvat", diu el Papa Joan Pau III, interpretat pel semidéu John Malkovich a The New Pope, i això semblen voler alguns. La responsabilitat, i les accions de govern, no es mesuren per la cara de tristor que puguem posar. Si no es pot somriure, no és la meua revolució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada