El metge valencià Xavier Balmís va decidir salvar la humanitat de la verola. L'aventura començà el 1803 quan partint de Galícia, s'encaminà a Amèrica primer i a Àsia després per dur fins allí la vacuna. En poc més d'un mes arribà a Puerto Rico, després al Carib, Veneçuela, Cuba, Iucatan, Mèxic i Filipines. El 16 de setembre de 1805, arribà a les costes de Macao, en un fràgil jonc xinés amb tres xiquets òrfens als seus braços, infectats de verola. El seu vaixell havia estat destruït per un tifó. Després arribaria a Canton final del seu viatge.
Transportar un fluid tan delicat com la vacuna d'un continent a un altre, en penoses travessies marítimes que podien durar mesos i mesos, sense electricitat per poder mantenir la cadena de fred, semblava un repte impossible. Però ell va innovar. Per a transportar la vacuna viva, va usar un grapat d'òrfens als quals va anar infectant per torns, passant el virus dels uns als altres, mantenint així el principi actiu viu al llarg de totes les travessies. Un mètode amb evident base científica, però absolutament heterodox.
L'ortodòxia mèdica, hauria deixat que actués l'evolució de les espècies. Els humans naturalment més resistents sobreviurien i traslladarien via herència genètica la seua vacuna natural. Moririen milions de persones al món? Sí. Tardaria generacions i generacions, i encara més generacions, en fer-se majoritària la població resistent? Sí. Però... «es el mercado, amigos». I el mercat diuen que s'autoregula.
Si traslladem esta història a l'economia, els liberals no hagueren volgut que Baldís intervingués en el «mercat poblacional». Els conservadors haguéren dit que no es poden fer experiments, que si hi ha vacuna per a l'elit europea, serà per alguna cosa, que si americans i asiàtics volen salvar-se, que matinen i es facen emprenedors. I el més greu, el corrent més conservadors de la socialdemocràcia diria que la història ens demostra que ha de morir molta gent per les malalties i infeccions, que sempre ha sigut així, i que el que hem de fer és observar i esperar, que les infeccions víriques són cícliques i que tot passarà.
Sempre seré un heterodox. L'ortodòxia política i econòmica és una faixa per al pensament, i si no penses críticament, no avances. No sóc un aventurer irresponsable, però vull explorar camins amb base científica. Parle de polítiques actives d'ocupació, de reducció de la jornada de treball, de formació professional, de nova gestió del temps... Fer sempre el mateix, ens du sempre al mateix lloc. I hem d'avançar, Eugene O'Neill advertia als nostàlgics i porucs, «oblidem el passat, aquells no érem nosaltres».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada