El geni de Nietzsche no només va certificar la mort de déu, sinó que va nomenar successor en la figura de l'Estat. L'Estat assumint l'omnipresència divina, salvador de tots i redemptor dels pecats. Permetent graciosament el lliure albir i mostrant el camí de l'absolució sense grans exigències. No cal examen de consciència, ni dolor dels pecats, ni tan sols propòsit d'esmena. Allò de dir el pecat al confessor i complir la penitència, en el pitjor dels casos seria una paral·lela feta per la delegació d'Hisenda si t'han enxampat fent garrames. I només si ets un pelacanyes, cas contrari, et fabriquen una amnistia fiscal i tal dia farà un any.
Doncs així i tot encara hi ha qui li sembla que la presència de l'Estat és massa gran, el volen llunys, callat i mirant a un altre costat. Això sí, quan cauen malalts, li resen al déu de l'erari, esperant que arribe amb la seua mítica cornucòpia. Altres en canvi, demanen més déu. No es refien de la capacitat de les persones i volen un déu omnipotent que tot ho amare, que decidisca per ells, que siga pare, que siga fill, i que siga esperit sant.
Dimecres junt amb Rafa Beneyto i Joan Sanchís, vam presentar el document "L'economia valenciana i les polítiques d'ocupació després de la COVID19" de la que en som autors. Molts mitjans han singularitzat la proposta de crear un Fons Valencià d'Inversió Pública Estratègica. M'agradaria explicar que no es tracta d'un fons de salvament o per realitzar nacionalitzacions, és un instrument estratègic i permanent al servei del canvi de model productiu; inspirat en els fons d'inversió pública existents als països del nord d'Europa o altres potències industrialitzades com Corea del Sud. En bona part l'instrument és també un fons de capital risc, que ha de ser capaç de recolzar el creixement de xicotetes i mitjanes empreses en sectors estratègics. Amb una gestió professionalitzada, amb unes directrius polítiques i estratègiques clares i que prioritzen un model econòmic verd i social. Complementària d'altres iniciatives dirigides a facilitar liquiditat, però diferint en el seu abast i en la vocació de permanència (participació en costos, però també en beneficis).
Des de l'àmbit públic s'actua en el mercat com proposa la socialdemocràcia, però a efectes dels liberals, és un soci capitalista més, amb idèntiques obligacions i beneficis. Tot mentre els conservadors haurien d'aplaudir la col·laboració publicoprivada. El Fons és la socialdemocràcia per a liberals que ha d'encantar als conservadors. La Santíssima Trinitat Econòmica, i que Nietzsche ens perdone!
1 comentari:
Molt bé, Enric. Meravellós. Ara, que ens expliquen com es fa això en la comunitat autònoma pitjor finançada de tota Espanya gràcies a ZP, M.Rajoy i Pdro Snchz.
Rafael Beneyto: "El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica."
https://fundacionexe.org/documents/demos002.pdf
Publica un comentari a l'entrada