Això de la sensació tèrmica és un concepte curiós! Com és possible que si fa 30 °C tinguem la sensació de 33 o de 28? Doncs perquè eixe concepte compost representa la sensació aparent que les persones tenim en funció dels paràmetres que determinen l'ambient en el qual ens movem. Temperatura seca, radiant mitjana, humitat relativa i velocitat de l'aire, tot combinat i ponderat amb paràmetres personals com ara els índexs metabòlic o d'indument. Per fer-ho curt, la sensació tèrmica la determinen el factor personal i l'ambiental. El que hi ha al nostre voltant, i què fem i com som nosaltres, i com això influeix en el resultat final. En la sensació.
La revista britànica The Economist elabora anualment un estudi sobre la qualitat democràtica en 167 estats independents i prova de quantificar-lo mitjançant l'Economist Intelligence Unit (EIU), el qual s'enfoca en cinc categories: procés electoral i pluralisme, llibertats civils, funcionament del govern, participació política i cultura política. L'any 2019 Espanya era considerada democràcia plena, la millor classificació possible. Tot i que només per 20 centèsimes, ja que en tres de les cinc categories estudiades, no arribava a la nota de tall i era considerada una democràcia defectuosa. La "temperatura" és de 8'20 punts.
Sense entrar a valorar el mètode (es planteja a un grup de prescriptors un panell amb 60 preguntes) accepte la puntuació, però la meua "sensació democràtica" és que no estem millor que a França, per exemple, país que té pitjor nota, i que conec per haver-hi viscut. I segurament té a vore amb els factors personals. Clar. I és que no puc entendre el 9'17 sobre 10 de procés electoral i pluralisme, quan sabem que el PP ha estat guanyant fent trampes a les eleccions. No puc compartir el 8'82 en llibertats civils d'un país amb "policia patriòtica", clavegueram de l'estat pagat amb fons reservats, o Llei Mordassa, o una cada cop menys dissimulada lawfare practicada per la dreta política de la mà de la dreta judicial (la Sala Quarta del TSJ valencià com paradigma).
Tinc una oferta informativa, cinematogràfica, fins i tot teatral i musical, molt menor en valencià que en castellà. I per a mi això és baixa qualitat democràtica, perquè em converteix en ciutadà de segona. Si parlem de finançament i discriminació, és obvi que les injustícies són un desequilibri poc democràtic, i un greu incompliment constitucional, pel qual valencianes i valencians tornem a ser de segona. Francament se’m fa difícil d’entendre això de «democràcia plena», però deu ser una sensació meua.
1 comentari:
En el tema dels sindicats fantasma vas a fer alguna cosa? Que vagen cada 4 anys els de CCOO i els de UGT a firmar unes eleccions a sindicats que no s'han realitzat és gravíssim. I això està passant en moltes empreses. I és greu per part dels empresaris però més greu me pareix per part de UGT i CCOO, i cada volta que algú se presenta al sindicat, acomiadat. I no podem denunciar ni donar noms si volem conservar el lloc de treball. Eixa problemàtica fa molts anys que eixistix i ningú fa res. Me pareix vergonyòs. Tu ho sabies? Tampoc vas a fer res?
Publica un comentari a l'entrada