"POTSER NO COMPENSA" - El Mundo - 22.08.20

A finals de juliol vam tindre la reunió anual de propietaris dels apartaments on passem l'estiu. És eixe lloc on la gent està a punt d'arribar a les mans pel preu d'un passamà de la nova escala de la piscina. Alguns propietaris joves ho veuen innecessàriament car, els més grans, sense eixa escala no poden accedir a la piscina. És eixe lloc on els que ja tenen els fills criats no volen canviar els gronxadors rovellats, oblidant que estan a punt de ser avis. I on tothom creu que la seua plaça d'aparcament és la pitjor. Bé, i també és on l'administrador de finques informa que cal buscar una nova asseguradora, perquè la que feia 40 anys que es pagava, ja no ens accepta com a clients. Es veu que la reparació mal feta, i la reparació de la reparació d'una escletxa del segon A, per on entraven totes les humitats, ha resultat massa cara, i ja no som rendibles.

I ara bé el plot twist eixe al que tanta afició tinc als meus articles. Esta pandèmia maleïda i les seues terribles conseqüències econòmiques estan posant dramàticament en evidència una veritat que alguns pregonàvem, i no només érem ignorats, sinó també menystinguts, si no ridiculitzats o insultats. I és que hi ha determinades activitats econòmiques que no són socialment rendibles. Que reben més del que aporten, encara que ningú no ho diga alt i clar.

L'estat protector funciona en alguns casos com una asseguradora. Presta serveis i cobreix contingències a canvi de la quota que paguem a través dels impostos directes i indirectes. Però si hi ha sectors econòmics molt més volubles, amb una gran dependència de la climatologia o de situacions sociosanitàries com ens passa ara, i per això reclamen (i obtenen) ajudes específiques, els hi hem de pujar la quota. Han de pagar més impostos perquè tenen més drets que altres. O bé això, o tot simplement, l'estat no els accepta com a "clients", els hi perdona la part proporcional dels impostos, i els remet a les asseguradores privades. (Ara mateix els pregoners liberals no saben si aplaudir-me per proposar el que és el seu ideari, o insultar-me per posar en evidència el seu ideari). "Es el mercado amigos". I alerta, que tampoc he inventat la sopa d'all. Que el sector agrícola, amb el suport d’ENESA, bé que asseguren la seua collita, que és la seua "temporada alta". I ho dic així per si algú encara no havia entés del tot de quin sector parlava.