"HOUDINI I DOYLE" - El Mundo - 29-08-20

Harry Houdini va ser un mag i prestidigitador, que s'especialitza en l'escapisme, fins a esdevindre el millor en aquella disciplina. El millor del món, el millor de la història. Era un gran escèptic, però vivia turmentat per no saber on estava el cos del seu fill desaparegut en combat al final de la Gran Guerra. Per això va intentar creure en la possibilitat de comunicar-se amb els difunts.

Arthur Conan Doyle, era un metge escocés, que acabà tancant la consulta per dedicar-se en cos i ànima a la literatura. En ànima dic i dic bé, perquè després de la seua participació en la Gran Guerra, es convertí en practicant, defensor i propagador de l'espiritisme. Fins al punt de matrimoniar amb una suposada mèdium, de nom Jean Leckie.

La Primera Guerra Mundial, i l'espiritisme va unir als dos personatges. Junts van participar en un bon grapat de sessions dirigides per Leckie. La darrera va ser en juny de 1922. Suposadament la mare morta de Houdini a través de l'escriptura automàtica de la mèdium, es dirigia al fill. Però oh! Ho va fer en anglés, llengua que mai va parlar la mare de l'escapista. Perquè els Houdini en realitat es deien Weiß i eren hongaresos migrats. I fins a aquell dia durà l'amistat.

Houdini i Doile van mantenir un dels enfrontaments ideològics més fascinants del segle passat. El primer com flagell d'espiritistes, el segon des de la seua religiositat, com a defensor aferrissat de la comunicació amb les ànimes dels difunts. Que Houdini fos escèptic era segurament el resultat de saber que la màgia no és més que un joc d'enganys. Es fa de més mal explicar, que Doyle, pare literari de Sherlock Holmes, probablement el personatge més racional que ha donat la literatura, el prototip d'investigador cerebral per excel·lència; cregués en estes falòrnies.

I és que la ment humana és complexa i sovint contradictòria. Estos dies hi pense, i trobe que hi ha massa gent com Doyle. Crèduls, confiats, ingenus, incautes, simples, innocentots, i perillosos propagadors de les teories més peregrines. Alguns perquè no donen per a més. Altres des de la maldat. Per fer negoci, per fer (la pitjor) política. Per necessitat de cridar l'atenció. Per buscar uns minuts de glòria mediàtica o popularitat. Imbècils socials, que amplifiquen les teories conspiranoiques, de youtubers imberbes, de cantants que han perdut el seny, i també de Spirimans amb formació acadèmica, posada al servei de la confusió, escopint sobre la tomba d'Hipòcrates. Feu com Houdini, escapeu de les cadenes de la ignorància.