«Més d'una vegada m'han preguntat per què dono tanta importància al desplegament de la fibra. Doncs per una raó molt senzilla: possiblement és la política social més important del segle XXI». La frase és de Jordi Puigneró, Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Amb ella va començar la seua intervenció en un acte sobre el Corredor 5G del Mediterrani, que pretenia unir Catalunya i Occitània. Corredor que el Gobierno d'Espanya, va prohibir per raons polítiques vinculades amb la confrontació amb Catalunya. Un drama per l'economia valenciana, que veu bloquejada la seua connexió tecnològica per l’eixida natural cap a la resta d'Europa.
Compartisc des de la convicció més profunda i argumentada, la frase del Conseller Puigneró. I el fonament és simple, la connectivitat multiplica les oportunitats. Un territori connectat esdevé un territori d'oportunitats, ja que sense ella no és possible desenvolupar ni la societat ni l'economia digital. I estem en el moment de fer-ho. De fet, ja fem una mica tard i tot. A les primeries del segle XX, i durant molt de temps, es va considerar que la cohesió territorial exigia una escola, una biblioteca, una carretera i un telèfon en cada poble. Encara hui no tots ho tenen tot. És cert que en estos darrers anys la Conselleria d’Educació i Cultura ha pres decisions fonamentals pel que fa al manteniment de centres educatius per tot el territori, com ara, no amortitzar aquells que puntualment han quedat sense alumnat, de forma que en el moment que calga es puguen reobrir sense haver d’iniciar complexos i llargs processos administratius; o la remodelació i creació de nous en col•laboració administrativa amb els propis municipis. De la mateixa forma s’ha desenvolupat un servei de biblioteques mòbils, hui més que reforçades pels llibres electrònics. Així mateix semblaria que la telefonia mòbil ha fet gairebé anacrònica la imatge de la cabina telefònica, però és que la cobertura és altament deficient en bon nombre de municipis, deixant en situació de pràctic aïllament a milers de valencianes i valencians.
I les carreteres! Durant el segle XIX i XX, les infraestructures viàries i ferroviàries han contribuït, tot i que relativament, a la lluita contra el despoblament. Molt relativament, dic, perquè el servei de rodalia valencià és altament deficient i insatisfactori. Però tot i això és innegable que ha millorat les oportunitats laborals dels habitants que viuen en poblacions territorialment allunyades de les ciutats grans i mitjanes, que són les que concentren la majoria de l’ocupació, perquè els hi ha permés anar i vindre de casa al lloc de treball. Parlem, clar, per a la gent que viu relativament prop d'eixos llocs de treball, perquè als que vivien més lluny, el tren o la carretera, només els hi ha servit per a abandonar el poble i anar a viure prop del lloc de treball.
Però estem al segle XXI, i ja fa dies. I la fibra òptica està cridada a jugar el camí invers, que és molt més important i eficient, ajudant a la gent, a quedar-se laboralment al seu municipi. Les carreteres i els trens van donar feina als habitants dels pobles, la fibra crearà feina als pobles. Les primeres van acostar a la gent als llocs de treball, la segona acostarà els llocs de treball a la gent. Per això parlava del camí invers. La fibra òptica pot auxiliar a consolidar la població als municipis. Perquè és una infraestructura que ajudarà a crear empreses per tota la geografia valenciana, incentivarà que se'n puguen implantar de noves i que les que hi ha, puguen créixer. I permetrà també connectar la xarxa de polígons industrials del país, la qual cosa generarà oportunitats per a les empreses, i nous llocs de treball. Però també, cal associar eixa oportunitat a una realitat com és el teletreball, una oportunitat amb alguns riscos i molts avantatges, que la pandèmia ha posat en l’agenda pública, cosa que no havíem aconseguit alguns convençuts, que anàvem predicant-los en els darrers anys.
La connectivitat digital és una gran oportunitat per al desenvolupament econòmic d'un territori, i no només perquè farà més competitius els sectors ja existents, sinó perquè permetrà el naixement d'una nova economia digital vinculada als sectors preexistents, o als de nova aparició o creixement. I tot, mentre compleix amb l’obligació democràtica de donar les mateixes oportunitats a tothom, visque al poble o a la ciutat, a l'interior o a la costa, a un municipi de 200 habitants, o a una ciutat de 250.000. Abans deia que encara tenim desenes de municipis sense una cobertura acceptable de telefonia mòbil, però és que sense la fibra òptica, serà impossible desplegar la futura telefonia mòbil 5G. Hem d'anar un pas per endavant, perquè hem començat amb molt de retard.
És un element d’equilibri territorial, de justícia social, d’oportunitat econòmica i mediambiental. És una qüestió estratègica que no es pot deixar només en mans dels ritmes i els interessos del mercat. I és, diria jo, una obligació d’un govern que es reclama progressista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada