Les pàgines de política i de societat dels diaris generalites, les revistes del cuore, els diaris esportius, tots es van fer ressò esta setmana, d'una d'aquelles notícies curioses de l'estiu. Àpunt va fer fins i tot un reportatge. Majoritàriament titulaven: «Toni Cantó rescata a tres xiques que s'ofegaven en una platja de Castelló». I l'il·lustraven amb la fotografia que el mateix Cantó havia pujat a les xarxes, amb les tres joves que li estaven lògicament agraïdes, al mateix temps que tenien una anècdota per explicar. Tot i que a la TV el que van dir és que les havia ajudat «un señor que no conocíamos de nada», però de seguida la mare els hi va fer saber que era un famós. Ara podran dir: «Si, tía, nos salvó aquel al que siempre daban collejas porqué no se enteraba de nada. Que fuerte.»
El problema és que l'Associació de Treballadors de Salvament i Socorrisme de la Província de Castelló, va fer un breu comunicat explicant com havia anat la cosa. Les tres xiquetes van ignorar la bandera roja i van posar en perill la seua vida, i de retruc la del socorrista que acabà ple de ferides i amb punts de sutura. I que Toni Cantó
i un altre senyor anònim es van acostar a tirar una maneta. La qual cosa està més que bé, però el relat ja és tot un altre. I Twitter va fer la seua màgia. De seguida va haver-hi qui va recordar aquell episodi de «Verano azul», en el que Pancho i Javi salvaven a Bruno, un teen idol que tenia enamoradetes a Bea, a Desi, i a tots els còctels d'hormones de Nerja. A l'episodi la premsa local explicava que havia estat el cantant qui havia salvat als dos adolescents. És el que té ser una star, que al teu voltant creix la llegenda.
i un altre senyor anònim es van acostar a tirar una maneta. La qual cosa està més que bé, però el relat ja és tot un altre. I Twitter va fer la seua màgia. De seguida va haver-hi qui va recordar aquell episodi de «Verano azul», en el que Pancho i Javi salvaven a Bruno, un teen idol que tenia enamoradetes a Bea, a Desi, i a tots els còctels d'hormones de Nerja. A l'episodi la premsa local explicava que havia estat el cantant qui havia salvat als dos adolescents. És el que té ser una star, que al teu voltant creix la llegenda.
A mi tot això em va bé per a recordar que estem a punt de començar a negociar els pressupostos municipals, els de la Generalitat, i el PGE. I que, per seguir el paral·lelisme, la nostra salut, la nostra economia i el nostre benestar social, també estan encallats a l'escullera, sotmesos a la mar brava de la crisi econòmica i sanitària. I ja pot vindre el Bruno de «Verano azul», o el Toni Cantó del «Verano naranja» a presentar-se com els grans salvadors, que farien bé les Bea i les Desi, de recordar, qui són els seus amics de tot l'any, qui som Javi i Pancho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada