Durant la presidència de JF Kennedy, la Casa Blanca semblava una "casa de barretes", hi havia més sexe que a la sèrie Élite. El grandíssim divulgador de la natura, Jacques Coustau, maltractava els animals als seus documentals. Un poc com feia Félix Rodríguez de la Fuente. El poeta castellà Quevedo, era un ferotge antisemita, i deia coses així: «En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra». El famosíssim pallasso català, Charlie Rivel, tenia com principal recurs còmic, un plor desconsolat... Que potser l'havia aprés de la seua dona i els seus fills, a qui apallissava quotidianament.
L'elegant Coco Chanel va lluitar contra la dictadura de la faixa, però va celebrar la dictadura del feixisme. Era filonazi. A París, fins i tot, s'allotjava al mateix hotel que els generals de les SS, i tenia un amant de la Gestapo. El divertidíssim Peter Sellers, sempre estava en ple "guateque", com a la seua pel·lí, el mal és que les cletxes de cocaïna li les feia preparar al seu fill de 10 anys. Tres anys més tenia Leonor quan va començar a festejar amb Antonio Machado que en tenia 32. Un any i mig més tard, en fer ella els 15, es casaven. L'execrable pedofília s'associa també a Roman Polansky, extraordinari director amb una sensibilitat colpidora, que va oblidar per abusar de Samantha Geimer, de 13 anys; com ell mateix reconegué el 1977. No ha xafat la presó. Ni Jerry Lee Lewis, que als 22 es va casar amb la seua cosina Myra Gale Brown, també de 13, per legalitzar una relació que va generar en la societat "greats balls of fire".
El gran escriptor Ernest Hemingway era un masclista consumat, un home acomplexat i violent, que usava les dones com a mocadors de paper. En realitat Hitchcock no tenia tant de misteri, era un manipulador, masclista i sàdic. Elia Kazan va imaginar a James Dean tirant pedres a una casa blanca en "A l'este de l'Edén", mentre condemnava a la persecució i l'ostracisme als seus companys, en favor de la Casa Blanca de McCarthy i (la) cia. Francesc de Vinatea Jurat en Cap de la València del XIII, i capdavanter de la defensa foral del Regne de València... Va assassinar a la seua muller Na Carbona, perquè la trobà al llit amb el seu jove escuder Domènec d'Aquis.
Si ens posem a escorcollar, haurem de posar-li als carrers, noms d'elements químics. Excepte del Moscovi, que sona a cosa comunista. Trellat.
2 comentaris:
Enric, si hem de fer revisionisme històric, no podem oblidar el gran referent del poble valencià: Jaume I. A banda que el rei conqueridor no era cap feminista ni cap LGTBI-friend, ell tenia, a més, una faceta genocida i esclavista. La seua conquesta de Mallorca al segle XIII, a diferència de la de València, va comportar una massacre brutal de la població civil mallorquina i l'esclavització de la majoria dels habitants que sobrevisqueren a la matança.
"L'historiador Ricard Soto ha descrit la destrucció absoluta de la societat andalusina de Mallorca: la pràctica totalitat de la població va ser esclavitzada i venuda, majoritàriament fora de l'illa. Aquest comerç humà, a banda de desplaçar la gent, fragmentava les famílies, ja que els individus es venien per separat."
Font: Repercussions de les conquestes de Jaume I sobre la població dominada, Josep Torró, Universitat de València, Saó, núm. 332 (octubre de 2008), pàgs. 18-19.
L'holocaust ja té un precedent en la conquesta de Mallorca al segle XIII.
Visca el rei Jaume I!!!
Per cert, parlant de carrers i de Jaume I. En el Cap i Casal tothom coneix l'avinguda del Cid, que no és cap carrer normalet sinó potser la via urbana més gran de la ciutat. Però, ¿qui coneix l'avinguda, plaça o carrer de Jaume I en la ciutat de València? ¿Tu la coneixes, Enric? Increïble però cert, hui en dia (any 2020) el Cid Campeador té una avinguda enorme al seu nom en la capital del País Valencià, gràcies a un alcalde del franquisme, mentre que el fundador del poble valencià, Jaume I, només té un carreronet perdut en el barri del Mercat.
Fa tres anys, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, l'Ajuntament de València, amb el govern de Joan Ribó, va canviar el nom de més de 50 carrers que fins aquell moment tenien denominacions franquistes. Entre els nous noms que el govern municipal de Compromís, amb molta imaginació, va trobar adients, hi ha el carrer del Cine, el carrer de la Cultura, el carrer de la Fotografia, el carrer de la Literatura, el carrer de la Poesia, ... Jaume I, però, continua amb el seu carreronet del barri del Mercat, mentre que el Cid continua amb la seua enorme avinguda, ja que per a Joan Ribó el cavaller de Burgos s'ho mereix, supose que perquè el Cid era tot un pacifista, cosa que Jaume I no ho era, és evident. Moltes gràcies, Joan Ribó, per continuar ofrenant noves glòries a Espanya.
Visca el Cid! Arriba España!
Font: Llista de carrers de la ciutat de València que han canviat de nom en compliment de la Llei de Memòria Històrica:
http://www.valencia.es/ayuntamiento/tablon_anuncios.nsf/0/223E17CECF859B9EC125838D002DB8DB/$FILE/Listado%20de%20calles.pdf?OpenElement&lang=1
Publica un comentari a l'entrada