Sizonenko va naixer a Zaporozhia, Ucrania, i va ser un jugador professional de basquet durant tota una dècada, arribant a formar part de la selecció de l'extinta unió soviètica. Era un bon jugador, però a més a més, era el jugador professional més alt que mai no ha existit. Mesurava 2,48 metres. Per tenir una referència, és un metre més que Danny DeVito. Tret de la dècada prodigiosa, la seua vida fou un calvari de dolors, i immobilització absoluta. El sistema endocrí acabà per col·lapsar el circulatori, i morí oblidat a 52 anys.
Segurament, durant uns anys estava content de seguir creixent, perquè això li donava un avantatge competitiu en el seu esport, però al final de la seua vida explicava que tant de bo no hagués crescut tant. Que hagués renunciat a eixos anys de glòria, a canvi d'una vida més llarga i de més qualitat. El creixement desmesurat bloqueja i mata.
El 1972, el Club de Roma va publicar un informe d'un equip de científics en el MIT que mostrava que hi ha límits per al creixement econòmic. Però gairebé ningú no els hi fa cas. Mig segle després, la majoria dels economistes i dels polítics segueixen entestats a fer créixer "la riquesa de les nacions", tal com ho va establir Adam Smith fa dos-cents cinquanta anys. Un objectiu hui obsolet. El planeta no dóna per a més. I el discurs dels recursos il·limitats com el sol i el vent, és també fal·laç. Per a emmagatzemar l'energia del sol o de l'aire, necessites bateries de liti, i per a obtenir liti, has de tenir una mina a Austràlia, o a Zimbàbue, que com són pobres se'ls pot estafar fàcilment.
El creixement és un invent de la societat industrial. L'economia no pot créixer infinitament, i no hauria de créixer, perquè un major creixement serà catastròfic per al medi ambient, i sense planeta no hi ha humans. La nova economia ha de centrar-se en com gestionar sense creixement. Afortunadament, hi ha alguns economistes 'post-Keynesians', que treballen en aquesta direcció, que parlen fins i tot de decreixement.
No parlen de recessió, sinó d'un procés organitzat de desacceleració. Parlen de sectors insostenibles, de prohibir els combustibles fòssils, limitar l'extracció de materials, i gravar el petroli i el carbó. De reduir hores de treball, proporcionar un ingrés bàsic, i dedicar recursos a educació, salut pública i atenció. Menys treball, menys producció, menys consum, més temps per viure, per ser feliços. Allò que no tingué Sizonenko, perquè va créixer tota la seua vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada