"EL DRET A CANVIAR" - El Mundo- 07.11.20

Charles Moritz havia reclamat una deducció d'impostos pel cost d'un cuidador per a la seva mare invàlida i el Servei d'Impostos Interns l'havia denegat. (Charles E. Moritz v. Commissioner of Internal Revenue, 469 F. 2d 466. 1972). És cert que la llei permetia específicament la deducció però només per a dones i homes anteriorment casats, i este no era el cas Moritz que es mantingué fadrí tota la seua vida. El Tribunal Fiscal dels Estats Units li va donar la raó al Servei d'Impostos Interns i denegà la deducció.

Moritz va acudir al Tribunal d'Apel·lacions del Dècim Circuit, representat per la jove professora de dret, i activista per la igualtat de gènere, Ruth Bader Ginsburg. Els seus arguments respecte a la catorzena esmena que inclou la Clàusula del Degut Procés i la Clàusula de Protecció Igualitària, no semblava convéncer als magistrats. El Tribunal insistia en el fet que la legislació era clara, i que de fet, hi havia fins a 178 lleis que diferenciaven per qüestió de gènere, i que sentenciar ara a favor del demandat era tant com "derogar cent anys de legislació".

Ginsburg va demanar al Tribunal que llegiren amb atenció eixes 178 lleis, i que s'adonaren, com moltes havien quedat obsoletes i havien estat superades per la realitat. "No els demane que deroguen eixes lleis, els demane que senten un precedent. Els estan instant que protegisquen la cultura i les tradicions i la moral d'una Amèrica que ja no existeix. No els hi demanem que canvien el país, això ja ha passat sense el permís de cap tribunal, els estem demanant que protegisquen el dret del país a canviar". Va guanyar i així començà una lluita que va dur a l'advocada i jurista Ginsburg a la Cort Suprema, on va destacar pel seu esforç en la defensa de la igualtat, i en l'adequació de la legislació americana a la realitat del país.

178 lleis. Nosaltres tenim més de 170 normes que obliguen a fer servir el castellà en la nostra vida quotidiana. Reglaments, lleis, decrets... Hi ha una inqüestionable preponderància del castellà en l'ordenament jurídic, que des del punt de vista formal i jurídic qüestiona el mateix concepte de cooficialitat.

Esta setmana s'ha aprovat una esmena a la llei d'educació, que ha generat una reacció virulenta, de qui defensa un país que ja no existeix. No demanem que la nova llei d'educació canvie el país, això ja ha passat sense permís de cap Tribunal, reclamem que la legislació protegisca el dret del país a canviar.