06 de novembre, 2020

"SEREM COMPETENTS?" - La Vanguardia - 06.11.20

Fa un parell d’anys, La Vanguardia publicava un article amb el provocador títol de “El trabajo del futuro no existe”. I després s’explicava afirmant que la meitat dels joves treballaran en ocupacions, en oficis, en professions que encara no hem inventat. I això és deu en gran part perquè ha canviat el món que coneixíem. La revolució digital és la més ràpida, i la més transformadora que ha viscut la humanitat en segles. Ha obert portes i finestres (Bill Gates i el seu Windows deixen l’acudit servit) que només ens han ensenyat on comença el camí, però no on ens ha de dur.

La meua filla es mou amb la seua tauleta a una velocitat que fins i tot a mi, que sóc una miqueta geek, em sorprén. I busca a la xarxa suport per als seus estudis, té una aplicació musical que li permet acompanyar els músics virtuals amb la seua guitarra elèctrica, i juga amb les amigues a construir mons virtuals on comparteixen aventures. Si pensem que jo vaig aprendre a escriure a màquina amb una Lexicón 80, i cada dos o tres anys venia un senyor a casa dels pares a vendre’ns un apèndix de l’Enciclopédia Larousse... Sí. El món ha canviat. Estes habilitats tecnològiques li serviran a Gal·la per a entrar en el mercat de treball digitalitzat quan li arribe l’hora? Cal suposar que sí. Però en quin ofici? Tots es digitalitzaran? Tots sobreviuran? La tecnificació, la robotització, la digitalització, acabarà amb molts dels oficis actuals, i canviarà radicalment el perfil d’altres.

Fa uns dies vaig participar en un desdejuni col·loqui, amb el sector de la construcció. Els vaig dir que des del meu punt de vista una part del problema que tenen per trobar gent, és perquè no han explicat com ha evolucionat el sector. La imatge del manobre amb un mocador amb quatre nusos tapant-li la calba, ja no és més que un record boomer. Un dels empresaris explicava que fa anys va dur una màquina capaç de posar entre mil dos-cents i mil cinc-cents metres lineals de voravia en una jornada laboral, amb un sol operari assegut còmodament sobre l’enginy, i fent anar un joystyck. Un obrer en el mateix temps posaria 50 metres. Això vol dir que sobren operaris manuals, però vol dir també que un sector fins i tot com el de la construcció demana ja habilitats tecnològiques. I algunes de socials.

Ara, les empreses més innovadores valoren qualitat com la creativitat, el pensament crític, la intel·ligència emocional o la capacitat de pensar diferent, de tindre idees revolucionàries que permeten trobar nous mètodes i solucions. La teoria serà important, com ho continuarà sent la pràctica (que de més en més s’aprendrà a l’empresa si som capaços de fer avançar la formació dual). Però el més valuós seran les ments plenes d’imaginació i inspiració.

Michael Osborne Carl Frey, de la Martin School de la Universitat d’Oxford, han calculat les possibilitats del fet que un lloc de treball concret siga susceptible de ser automatitzat, en base en nou habilitats clau requerides per realitzar-lo: percepció social, negociació, persuasió, assistència i cura dels altres, originalitat, belles arts, destresa amb els dits, destresa manual i la necessitat de treballar en un lloc reduït.

Però hi ha també una variable important, que és el cost econòmic. En els treballs manuals, si eres més car que una màquina vés fent-te la idea que seràs substituït per una Thermomix qualsevol. I el nostre mercat laboral encara es mou en paràmetres de competència via preu. Això també ha de ser un incentiu per millorar la formació en les habilitats requerides, per suportar un valor afegit per a les empreses, garantint així estabilitat en l’ocupació.

Hi ha algunes conclusions clares. Una és que com més habilitats humanes, socials, creatives i d’interacció demane, menys probabilitats hi ha que siga substituït per un robot. Quan des de LABORA vam organitzar unes jornades que vam titular “Esperant els robots”, ja reflexionàvem sobre tot això. I recorde que proposàvem al públic que accedís a “Will a robot take your job?” una divertida, però inquietant aplicació, que calcula les probabilitats de què un dilluns al matí, al teu lloc de treball, hi haja un robot ocupant la teua plaça.

Ara bé, els terminis concrets fins que s’automatitzen certes professions són variables i molt incerts. No obstant això, en nombrosos casos acabarà succeint i cal estar -hi preparats. A LABORA treballem per a ajudar a fer esta transició, identificar àrees on hi haurà creixement d’ocupació i d’oportunitats, així com orientar en la transformació personal de cadascú per adaptar-se a aquests canvis. I cal un esforç que interpel·la també a la Conselleria d’Educació i a la d’Universitats, per entendre que s’ha de canviar la mentalitat de carrera professional a expert en habilitats. No hauríem de seguir centrant-nos tant a ser un especialista en una professió concreta, sinó a tenir les capacitats que es necessiten en aquesta professió. Hem de ser més versàtils. En un món canviant triomfaran les persones flexibles. I a l’administració tenim el repte de construir ponts que connecten les persones, les tecnologies i les organitzacions.