09 de gener, 2021

"INTEL·LIGÈNCIA POLÍTICA" - El Mundo - 09.01.21

Sovint la política té més d'artificial que d'intel·ligència, ja ho entenc, però de vegades em demane que passaria si aplicarem a la política alguns dels principis de la intel·ligència artificial, de la programació informàtica. Crec que com a poc, podria servir per a entendre el perquè d'algunes coses, i eixa és la millor forma de començar a canviar-les si no ens satisfan.


Les accions polítiques, i especialment pensant en els canvis socials que estes poden representar, potser haurien d'estar sotmeses al Principi de Menor Sorpresa que diu "si una característica necessària té un factor de gran sorpresa, pot ser necessari redissenyar la funció". Tota acció, tot canvi, ha de tractar de trobar el delicat equilibri entre innovació i familiaritat. Si el que proposem és "massa diferent", doncs és possible que no s'ajuste a les expectatives de la gent i és probable que genere un cert rebuig. És millor esforçar-se per millores incrementals prou grans per a ser impressionants, però prou menudes per a estar familiaritzades. Un espai que ens resulte reconeixible.

I respecte als anuncis polítics de "farem això i allò", estaria bé no oblidar la Regla dels noranta-noranta. En informàtica vindria a dir: "El primer 90 per cent del codi representa el primer 90 per cent del temps de desenvolupament. El 10 per cent restant del codi representa el 90% més del temps de desenvolupament." El primer noranta per cent de la llei, el decret, la norma, representa el 90% del temps de reflexió, preparació i redacció, el 10% restant, els detalls a resoldre, el procés administratiu, la revisió de la intervenció, el Consell Jurídic Consultiu, l'Advocacia de la Generalitat, representa fàcilment un altre 90%. No ens hauria de passar, fa prou temps que estem governant per a saber quan costen les coses, i per autoaplicar-nos el Principi de Menor Sorpresa, per evitar sorpreses majors.


Perquè quan sembla que ja ho tens, descobreixes que estàs molt més lluny del que pensaves. Això va de la mà de l'autoreferencial llei de Hofstadter: "Sempre es tarda més del que s'espera, fins i tot quan es té en compte la llei de Hofstadter." Perquè després encara queda la Llei de l'entomologia cibernètica de Lubarsky, que afirma que "sempre hi ha un error més”.


Si ací hi sumes una certa tendència de l'administració a complir amb la Llei de Parkinson que diu que "El treball s'expandeix fins a omplir el temps disponible per a la seua finalització", doncs ja ho tindríem!

2 comentaris:

Joan ha dit...

Enric, si ens centrem en la intel·ligència política, els polítics valencians, almenys aquells que de veritat s'estimen el nostre País, no haurien d'oblidar la regla dels 2/3. 66 diputats, els 2/3 de les Corts Valencianes, són necessaris per tal d'avançar en tres elements claus per a la construcció nacional del País dels valencians: democràcia, estructura territorial i identitat.

-Llei Electoral (article 24 de l'Estatut, 66 diputats):
Reduir la barrera electoral, desbloquejar les llistes electorals, ...
Des del 2015 la Regió de Múrcia té només el 3% de llindar electoral.
Els murcians sí, però... ¿i els valencians?

-Llei de Comarcalització (article 65 de l'Estatut, 66 diputats):
Gestionar el territori des de la proximitat, llevar pes a les diputacions provincials, vertebrar el País...
Des del 2006 Aragó té una llei de comarcalització.
Els aragonesos sí, però... ¿i els valencians?

-Reforma de l'Estatut (article 81 de l'Estatut, 66 diputats):
Tindre un nom digne per al nostre País.
Des del 1979 "País Basc" és el nom oficial d'una comunitat autònoma.
Els bascos sí, però... ¿i els valencians?

Ara bé, el Botànic no arribarà mai als 2/3 de les Corts, als 66 diputats (ho sent, no crec en els miracles). Necessitem, per tant, la col·laboració de part de la dreta. Malauradament, i és molt trist, depriment, els valencians no tenim ni un PNB valencià ni una CiU valenciana. Tenim, per contra, un PP i un Vox que no col·laboraran mai de la vida amb el Botànic (ho sent, com he dit adés, no crec en els miracles).

Però hi ha una esperança que caduca en tan sols dos anys i cal aprofitar-la ja. Es diu Ciudadanos. El flirteig del PSOE valencià amb Ciudadanos no seria gens roí sinó una meravellosa benedicció, si ho sabérem aprofitar de manera intel·ligent en benefici del País. Toni Cantó està delerós de pactar els pressupostos amb el Botànic i els 18 diputats de Ciudadanos són or, si els sabem aprofitar. ¿Serem prou intel·ligents?

És molt senzill. Toni Cantó, si vols participar en els pressupostos del Botànic, has de pagar un preu: Llei de Comarcalització i nova Llei Electoral. No tenim alternativa. No tirem al fem una oportunitat única que no es repetirà en dècades... Siguem intel·ligents. Fem-ho per les generacions futures de valencians. Un triomf històric després de quatre dècades d'humiliació.

Joan ha dit...


La regla és 2/3, 66 diputats de les Corts. La clau és Ciudadanos.

Construïm un País de futur, democràtic i vertebrat territorialment. Aprofitem els 18 diputats de Ciudadanos abans que desapareguen. No perdem una oportunitat històrica. Siguem intel·ligents.