Borges va dir "Un no és el que és pel que escriu, sinó pel que ha llegit", i he pensat que amb alta probabilitat, quasi tot el que vull dir, ja ho haurà dit millor Borges.
"Les coses passen ara, però no les entenem fins al cap de molts anys". Probablement perquè "el fu
tur no té una altra realitat que l'esperança, i el passat no és més que la memòria present. Tot el que ens passa, fins i tot les nostres humiliacions, les nostres desgràcies, les nostres vergonyes, tot ens és donat com a matèria primera, com fang, perquè puguem donar forma al nostre art". Ve tot això a col·lació de les dramàtiques conseqüències econòmiques que tenen les decisions que prenem els diferents governs, per intentar controlar en la mesura del possible, aquesta mena de maledicció bíblica que ens va matant per centenars.
tur no té una altra realitat que l'esperança, i el passat no és més que la memòria present. Tot el que ens passa, fins i tot les nostres humiliacions, les nostres desgràcies, les nostres vergonyes, tot ens és donat com a matèria primera, com fang, perquè puguem donar forma al nostre art". Ve tot això a col·lació de les dramàtiques conseqüències econòmiques que tenen les decisions que prenem els diferents governs, per intentar controlar en la mesura del possible, aquesta mena de maledicció bíblica que ens va matant per centenars.
Entenc el desconcert, ens enfrontem al desconegut, caldria no oblidar-ho. Ningú no té certeses d'allò que és millor. Però després del que vam viure en la primera onada, i dels errors que ens abocaren a la segona i la tercera, caldria esperar que hàgem aprés alguna cosa. Sóc crític amb la tebiesa d'algunes de les mesures que hem adoptat, i sobretot, crec que hi ha un grau d'incongruència entre elles no justificable científicament, i sí per pressions de grans actors econòmics. Com sempre, els grans ixen millor parats que els menuts. Borges també va dir "Jo crec que és millor pensar que Déu no accepta suborns", i jo els recorde que estem en mans d'humans. No dic que acceptem suborns, dic que suportem malament algunes pressions.
"Potser hi ha enemics de les meues opinions, però jo mateix, si espere una estona, puc ser també enemic de les meues opinions". Al cap i a la fi "El dubte és un dels noms de la intel·ligència". Tot això ho va dir Jorge Luís Borges. I la democràcia que ell definia com "abús de l'estadística", els permet castigar-nos. "Jo no parle de venjances ni perdons, l'oblit és l'única venjança i l'únic perdó", i sí, en política l'oblit s'ha de donar a les urnes. Si creuen que ho fem malament, no ens voten més. Però ara com ara, els demane complir amb les normes. Totes elles, encertades o no, acordades a fi de bé, sense més voluntat que salvar vides.
Fer un article a base de citacions, potser no és el que esperaven, però Borges també digué que "la vida mateixa és una citació".
1 comentari:
Efectivament, Enric, açò és com una maledicció bíblica. Als ciutadans se'ns demana que tinguem tanta o més paciència que el protagonista del Llibre de Job en la Bíblia.
En el relat bíblic, Déu fa que Job perda la seua fortuna, els seus fills, la seua salut i tot el que gaudia fins llavors. Malgrat això, Job no retrau res a Déu ni l'abandona, ans al contrari, confia en la seua justícia. Ara bé, en una societat democràtica, hem d'exigir responsabilitats a l'autoritat sanitària i a l'autoritat econòmica, és a dir, als governants. Si els ciutadans no exigírem cap responsabilitat als polítics, estaríem promocionant la desídia i la incompetència.
Publica un comentari a l'entrada