30 de gener, 2021

"EXPLORAR, EXPERIMENTAR" - El Mundo -30.01.21

Hi ha dos tipus ideals (en el sentit weberià) d'enquadrar l'acció política i el discurs que l'emmarca i acompanya. En realitat són dos tipus de mentalitats, no d'ideologies. De fet, trobem exemples dels dos enfocaments a dreta i esquerra. Té a vore amb la forma en la qual els gestors públics ens enfrontem als problemes d'acció col·lectiva i busquem el tractament més adequat. I això és fonamental, perquè les polítiques públiques de cada país, de cada època, depenen precisament de com s'ha enfocat.

La distinció entre "xamans" i "exploradors", és de Víctor Lapuente, professor de polítiques públiques a Goteborg, qui la va desenvolupar a un llibre seu del 2015 de títol "El retorno de los chamanes".

La política dels xamans és acusadament prinicipalista: per resoldre els problemes socials, fórmula i recorre a teories molt organitzables i completes. Descripció i prescripció d'un teòric món ideal en el qual desapareixerien els conflictes i regnaria una màgica harmonia. Genera altes i grans expectatives (tot i haver abandonat la vocació utòpica i revolucionària), perquè pretén transformar d'arrel la societat que considera injusta i defectuosa. En lloc d'afrontar problemes reals i concrets, sempre proposa anar a l'arrel i emprendre grans tasques reformadores. I ja ho hem vist, genera necessàriament grans decepcions. La reiteració de grans lleis educatives seria un exemple.

La política de les exploradores és força més humil i limitada. No es planteja grans construccions intel·lectuals d'encuny racional ni s'hi inspira. Aposta per l'experimentació, i en els canvis menors i efectius, que van transformant el sistema en el seu conjunt. Defuig la grandiloqüència dels qui parlen de "el gran problema de la humanitat" defensable en termes antropològics, i no es proposa canviar-ho tot de cop. Defensa un retoc mínim i experimental, i l'observació constant i contrastada dels seus resultats. Accepta el fet de tenir contradiccions, precisament perquè no presenta un sistema complet i tancat de solucions. És el que jo li dic introduir la metodologia científica a la presa de decisions polítiques.

Lapuente diu que hi ha massa xamans i mancança d'exploradors. Personalment procure actuar com explorador, i crec haver-ho demostrat en algunes coses que vam fer en el panell de transparència a l'ajuntament de Castelló, amb els canvis en els quals viu permanentment el servei públic d'ocupació, o en la nostra aposta experimental pel teletreball, la setmana de 4D/32H, i en tantes altres propostes de transformacions parcials però determinants, que tant els costa d'entendre a tant de xaman que hi ha a l'oposició ... I al mateix govern.

1 comentari:

Joan ha dit...

Molt bé, Enric. Ara bé, ¿i el PSOE què és? ¿Xaman o explorador? Un exemple: ZP governant amb ocurrències electoralistes segons com bufaven les enquestes. La rebaixa de 400 euros en l'IRPF per a tothom (siga ric o pobre). El xec nadó de 2500 euros per a tothom (en comptes d'atendre demandes raonables com l'escola gratuïta de 0 a 3 anys). ¿ZP era xaman o explorador? ¿O hauríem de dir-ne "populista"?

I no oblidem el gran consorci PP-PSOE: No es pot reformar la Constitució (excepte l'article 135). No es pot parlar de la monarquia en el Congrés ni tampoc el CIS no pot preguntar per ella. No es pot suprimir les diputacions provincials. No es pot tocar la reforma laboral. No es pot rebaixar el preu de la llum... No es pot... No es pot... ¿Xaman o explorador? ¿O hauríem de dir-ne "immobilista"?

No hauríem d'oblidar la categoria de populisme immobilista (establishment), perquè malauradament és la categoria hegemònica en la política espanyola des de fa dècades i no sembla acabar mai, fins i tot amb l'aparició de nous partits. PSOE-PP-Vox-Cs: maquillatge d'un sistema podrit. Enric, fes com Pablo Casado. No deixes de repetir tots els dies: ¡Viva el Rey!

Ara bé, com a exemple de xaman, jo hi posaria aquells partits catalans que s'omplin la boca tot el dia amb l'independentisme màgic, una fantasia de República catalana que mai no arriba, mentre continuen fent la viu-viu i fent el ploramiques per la repressió de l'Estat.

¿Els ciutadans estem condemnats a continuar dient tota la vida, com en el 15M: "No nos representan."? Com a mínim només demane una cosa als polítics: Que per favor no ens tracten als ciutadans com si fórem imbècils.