M’he engreixat. Les meues camises mostren, quan no remarquen ofenedores, el meu excés de pes. No és que no estiga en forma, és que la meua forma és cada dia més rodona. Vaig començar a anar al gimnàs a les 7 del matí confiant que estiguera tancat, però matinen, i em toca suar. He de millorar el meu estat físic. La campanya electoral és dura i demana resistència. A més a més, veig a la tele, que ara estan de moda els xics amb una tableta de xocolata per ventre, i jo, en canvi, tinc un pot de Colacao. 
He de comprar-me una camisa com eixes de Jaime Cantizano, les que no tenen panxa. Entre a una tenda del centre, un d’eixos establiments moderns, decorats per un enginyer industrial, on t’atenen jovenetes amb el melic a l’aire i un pírcing suggerent. A algunes tendes actuals, has d’apartar els decibels amb les mans per arribar al provador. Si pugueres demanar-te un gintònic no sabries quina és la diferència entre una tenda i un bar de copes.
Els bars, quan demanen llicencia d’activitat han d’especificar si és amb o sense audició musical. Potser hauríem d’anar pensant en fer el mateix amb algunes tendes de roba. Entenc i defense la lluita dels veïns d’algunes zones de la ciutat en favor del seu descans, la reivindicació d’un dret tan bàsic com el dret a dormir. Però quan vaig a comprar-me una camisa, també m’agradaria poder parlar amb la dependenta sense haver de cridar. La música, un meravellós llenguatge universal, esdevé soroll quan molesta. La solució ha de ser, com en quasi tot, el respecte, la prudència. La música dibuixa somriures, l’estridència insomnis. La paraula acarona, el crit bufeteja. També en la política.
He de comprar-me una camisa com eixes de Jaime Cantizano, les que no tenen panxa. Entre a una tenda del centre, un d’eixos establiments moderns, decorats per un enginyer industrial, on t’atenen jovenetes amb el melic a l’aire i un pírcing suggerent. A algunes tendes actuals, has d’apartar els decibels amb les mans per arribar al provador. Si pugueres demanar-te un gintònic no sabries quina és la diferència entre una tenda i un bar de copes.
Els bars, quan demanen llicencia d’activitat han d’especificar si és amb o sense audició musical. Potser hauríem d’anar pensant en fer el mateix amb algunes tendes de roba. Entenc i defense la lluita dels veïns d’algunes zones de la ciutat en favor del seu descans, la reivindicació d’un dret tan bàsic com el dret a dormir. Però quan vaig a comprar-me una camisa, també m’agradaria poder parlar amb la dependenta sense haver de cridar. La música, un meravellós llenguatge universal, esdevé soroll quan molesta. La solució ha de ser, com en quasi tot, el respecte, la prudència. La música dibuixa somriures, l’estridència insomnis. La paraula acarona, el crit bufeteja. També en la política.
