"QUANTS CORRUPTES?" - www.Castelloninformación.es - 10.07.13

No hi ha una sola demoscòpia que se n’ocupe, que no evidencia que la corrupció és un dels principals problemes dels ciutadans. És veritat que per donar resposta als casos de corrupció, tradicionalment, s’han adoptat diferents mecanismes reactius principalment des del dret penal que, en els darrers anys es veuen complementats amb mecanismes preventius regulats pel dret administratiu. I jo d’administratiu n’he estudiat, però de penal no gaire.

I com per desgràcia em toca parlar del tema dia sí, dia també, este estiu, aprofitant les hores que em deixa lliure la família, l’ajuntament, la diputació i la col·laboració amb l’empresa, m’he matriculat a un curs a la Universitat Oberta de Catalunya. El curs es titula “Prevenció i lluita contra la corrupció” 

El curs impartit per penalistes pretén facilitar instruments per fer una diagnosi de la situació de la corrupció a Espanya i el seu impacte en les institucions, tot analitzant i valorant el paper que el dret administratiu pot desenvolupar per tal de preveure i lluitar contra la corrupció en les administracions públiques fent especial menció a la futura regulació de transparència. 

Estos primers dies estem estudiant els diferents delictes contra l’administració que regula el codi penal (he pogut catalogar un grapat de noms públics! Ho dic sense alegria, més bé un tant afligit). I també els mecanismes de persecució d’esta classe de delinqüència. 

Per a mi, el més interessant és que el curs pretén que siguem capaços d'identificar les situacions de risc respecte a la corrupció. I això com polític que exerceix l’oposició és molt important, però sobretot és important per a qui, com jo, té vocació de govern. Res no em resultaria més decebedor que descobrir pràctiques il·legals entre els meus col·laboradors o companys de viatge. Per això cal estar especialment vigilant. I això no vol dir que no tinga confiança en la gent, vol dir que vull continuar tenint-la. De mans cremades al foc, n’hi ha dotzenes. 

En el primer treball que he fet, ha volgut analitzar les dades reals, de la corrupció a Espanya, i usant dades oficials he percentualitzat la corrupció administrativa (on intervé un o més funcionaris en benefici propi) i la corrupció política (amb intervenció de càrrecs electes o de lliure designació, en benefici propi o del partit o xarxa corrupta a qui s’associa).

El primer que ve de gust dir és que la percepció del grau de corrupció (ni en un cas ni en l’altre) no s’ajusta gaire a la realitat. No estic discutint la importància, sinó la freqüència. Però trobe important remarcar algunes dades. 

Les causes obertes per delictes contra l’administració pública que poden relacionar-se clarament amb corrupció i que van arribara o arribara a judici oral no superen les 400 entre els anys 2004 i 2011, ambdós inclosos. Estadísticament donaria unes 50 o 60 condemnes anuals en el pitjor dels casos. 

La taxa de criminalitat del funcionariat espanyol pressuposant generosament un sol treballador públic per condemna, seria quasi bé inexistent, un 0’014% de corruptes condemnats. Tot just un de cada 10.000.

Pel que fa a la corrupció política, com a molt estaríem parlant d’uns 800 polítics imputats en estos moments per delictes en l’exercici del seu càrrec, dels quals, usant estimacions basades en les dades de la pròpia Fiscalia, acabaran en autos de processament i amb la qualificació corresponent en el judici oral no més de 60-70%, sent bastant generosos, és a dir, acabaran acusats al voltant de 500.

500 sobre quants? No és senzill. Fem números. 65.347 regidors, 8.116 alcaldes, 1036 diputats provincials, uns 1800 diputats (i senadors) estatals o autonòmics; al voltant de 180 ministres i consellers, i un número francament difícil de concretar d’alts càrres polítics en tots els nivells d’administració. Siguen prudents, direm que uns 3.000. Això fa un total de 70.000 polítics. 500 possibles acusats entre 70.000 dona un 0’7%.

És molt o és poc? No importa. És massa. Però també està bé dimensionar les coses sobre la realitat, perquè és la realitat qui demostra la fal·làcia del “tots són iguals”.

Un altre dia, parlarem de la corrupció moral, o ètica, que és la que et permet militar a un partit on el 20% dels teus diputats formen part d’eixa lamentable minoria. 

"VICIS DE NIVELL" - Levante-EMV- 06-07.13

Ningú no ha participat en tants debats sobre l'estat de la ciutat de Castelló com jo. Ningú. I encara que fóra només per això, per l'experiència, m'hauran de creure si els dic que fins ara no han servit estrictament de res. De res que no siga ensenyar-nos les dents els uns als altres, i fer monòlegs encadenats, sense possibilitat de rèplica formal. 

Una part de la culpa la té el propi format. L'alcalde explica la seua visió de la situació, i acte seguit, els portaveus eixim a explicar la nostra. Perquè és això el que fem, explicar el nostre punt de vista, no debatre sobre la intervenció que fa l'alcalde. En el “debate sobre el estado de la nación”, d'on pomposament ens copiem el nom però defugim el format, intervé el president i després hi ha un recés que permet introduir en les següents intervencions elements d'anàlisi del discurs presidencial. Això dóna un cert joc parlamentari. I sobretot, pot resultar útil a la ciutat.

Ací no. Ací eixim i diem coses. Ben intencionades fins i tot. En les meues intervencions he proposat diferents opcions. He fet discursos molt detallats amb molta xifra i dada concreta (que en general passa desapercebuda i resulta del tot impossible vore-la reflectida als mitjans), he fet discursos més polítics, generals, marcant tendències. I fins i tot l'any passat vaig presentar un DAFO, una anàlisi pormenoritzada tant de la ciutat com del propi Ajuntament. Una anàlisi rigorosa i densa, en la que vam involucrar a moltíssimes persones. No només de dins del partit, sinó sobretot associacions i professionals. Res. No va servir de res. Cap dels conceptes que vaig posar sobre la taula han tingut la més mínima repercussió. Mai ningú, fora del nostre grup que lògicament actuem quotidianament en base a aquella anàlisi, ha fet cap referència a cap d'eixos conceptes, a cap de les idees vessades. Ja no dic a les propostes concretes, dic als conceptes analítics! Res de res. 

I això resulta força aclaridor de quina utilitat pot tindre o deixar de tindre un debat com este.

L'altra part del problema és el nivell. I allò que podríem dir-ne, “els vicis de nivell”. El nivell és el que és i no hi podem fer gran cosa. Jo ho faig el millor que puc i sé, i a alguns els hi semblarà ben poca cosa, a altres fantàstic, i segurament la realitat estarà en un terme mig. És a dir, farem aportacions interessants, i altres parts de la intervenció resultaran més prescindibles. I passa el mateix pel que fa als altres grups.

Ara, una cosa distingeix al meu del del PP. Nosaltres no tractem a la gent com si fóren analfabets polítics. Un exemple està en el debat que s'ha plantejat ara amb l'increment de sous de tres membres de l'equip de govern. L'increment suposa poc més de 24.000 € anuals. Això és així. Però quan jo ho explique l'alcalde m'acusa de mentir. 

Nosaltres mantenim que es tracta d'una remodelació de govern, i que pot tenir fins i tot certa lògica, però que si qui augmenta les competències augmenta dedicació i sou, qui perd competències hauria de perdre sou. Sembla lògic. Encara que siga per la pèrdua de condició de tinent d'alcalde d'aquells a qui resten competències. 

El PP al·lega que no hi ha increment perquè els dos tinents d'alcalde afectats es van jubilar en novembre, i per tant ja cobren menys del previst. Que en realitat el que vol dir és que el PP havia pressupostat gastar-se una quantitat determinada en sous de l'equip de govern i no volen estalviar-ne, se la volen repartir i au. Amb independència que per raó de jubilació s'haja produït un estalvi, ells consideren que els estalvis no són acumulatius. Com fulano i mengana ja no cobren 100, la diferència (o una part d'ella) ens la repartim entre nosaltres. La possibilitat de sumar estalvis ni es contempla.

Una pràctica que casa entre poc i gens amb l'obligació formal de contenció la despesa i, no cal dir, amb l'exemplaritat que en estos moments es reclama dels polítics. 

I amb això arribe al que jo anomene “vici de nivell”. Que l'equip de govern vulga prendre esta decisió és una cosa, l'altra és que intente justificar-la amb un artifici comptable, adobat amb algunes mentides. Eixe seria el seu nivell, i el vici és fer del nivell eina de debat, sabent que només se sustenta en la seua majoria absoluta. És a dir, com al final de cada intervenció s'alcen les mans i es compta, saben que guanyaran la votació, encara que el que proposen siga una bestiesa (cosa que fan amb preocupant freqüència), i ja han adquirit el vici de no argumentar, de no esforçar-se en convéncer a ningú. A l'oposició les passaran magres!

Amb estos precedents, comprendran que preparar el debat de la ciutat podria generar certa mandra. Saps que el govern no t'escoltarà, que les teues propostes aniran al poal del fem... Tot i així, no defallirem. Ho farem el millor que sabrem. Tenim un compromís amb la gent que ens vota, i també amb la gent a qui volem convéncer per tal de que ens vote. Necessitem créixer de forma determinant, per encapçalar un govern de progrés, que en pocs anys puga saldar un debat sobre l'estat de la ciutat amb un: progressa adequadament. 

"EL PATI DE DARRERA" -Mediterráneo - 04.07.13

El passat dia 6, l’alcalde Bataller va comparéixer davant el TSJ imputat en el cas Gürtel. Per la vesprada es va reunir amb els portaveus en busca d’una foto amable i, a canvi, no ens va explicar absolutament res del que havia passat pel matí. Això sí, ell, el sospitós de conductes impròpies, ens va intentar alliçonar a nosaltres. Fins i tot ens amenaçà: “ya veremos quien cumple y quién no el código de buen gobierno”.

Es tracta del document aprovat el 2006, on s’afirma que els membres de la corporació ens hem de sotmetre a un conjunt de principis ètics. 

En l’apartat que fa referència a la integritat, es diu textualment: “S’abstindran de tota activitat privada o interés que puga plantejar conflictes d’interessos amb el seu lloc públic”. De fet, segons el mateix punt, ni durant el mandat, ni passat un any, no podem treballar per empreses amb les que haguem mantingut relacions des de l’Ajuntament.

Miguel Ángel Mulet dirigeix l’àrea d’urbanisme, des d’on s’han concedit almenys tres llicències d’obres a l’empresa de la que és assalariat segons consta a la seua pròpia declaració d’interessos.

Com les llicències són actes reglats, la participació del regidor es tendint a zero. Per tant, no crec que hi haja res que contravinga el codi penal, però sí el codi ètic. De forma flagrant. No sé si és a això al que es refereix l’Alcalde. 

Jo comprenc que la tasca opositora de subratllar sovint les mancances del govern, ens puga fer antipàtics, però abans d’amenaçar cal mirar el pati de darrera.

"PREMONICIONS I CASUALITATS" -Castelloninformación - 05.06.13

El dia que van imputar a Bataller en la peça 5 del Gürtel, estàvem en un plenari. I ell va eixir un parell de vegades de la Sala, telèfon en mà i va tornar amb la cara desencaixada. Este dijous, també va eixir del plenari telèfon en mà i jo li vaig dir a la meua companya de bancada: "saps què? Que vaig un moment al vàter, a vore si Bataller està allí per una decisió de la seua pròstata, o està al despatx telefonant per una nova decisió judicial" Ho vaig dir com boutade, la veritat és que m'estava pixant. 

Però Bataller estava allí miccionant i tal. "Hola", "hola", "què llarga, no?" com vaig imaginar que es referia a la sessió plenària li vaig dir que sí. "Bé, me'n torne a l'escó" li vaig dir en vore que es duia alguna cosa entre mans.

Em vaig incorporar jo i al poc ho va fer ell. "La pròstata" li vaig dir a la meua companya i vam riure. El somriure es glaçà pocs minuts més tard quan vam rebre avís als mòbils que Manos Limpias i l'Asociación Contra la Corrupción havien presentat una demanda contra l'alcalde Bataller (ara sí relacionada amb la seua activitat com Alcalde) i contra Alberto Fabra per quan era alcalde ell. "Això teu és més que intuïció em va dir la veïna d'escó! Tens més premonicions que la vident de Laparra".

La denuncia interposada fa referència a un fet que vaig posar sobre la taula en un ple fa alguns anys, i és que el PP paga amb diners públics a dues persones que treballen a la seu del partit. 

Ho explicaré bé. Els grups municipals, segons acord plenari, tenim dret a un número determinat d'assessors, o auxiliars de grup. En el nostre grup, una persona. Les seues funcions són assistir als càrrecs públics, i com és lògic han de prestar els seus serveis al seu lloc de treball. A l'Ajuntament, doncs. El PP,  però, paga amb diners públics, les nòmines i la cotització a la seguretat social de dues persones que no treballen al seu grup municipal. Treballen a la seu del partit. I és raonable pensar que treballen per al partit, no per al grup municipal. Quan ho vaig denunciar, el PP em va contestar que el que importa és el que fan. No on ho fan.

No tinc coneixements suficients de dret penal, com per saber si la demanda té recorregut tal com ha estat plantejada, però em permetran que recorde que professionalment sóc especialista en dret laboral, i mantinc, que a falta d'informació contradictòria, podríem estar davant d'allò que es coneix com "cessió il·legal de treballadors". L'Estatut dels Treballadors, ho defineix així: “La contractació de treballadors per ser cedits temporalment a un altra empresa només podrà efectuar-se a través d'empreses de treball temporal degudament autoritzades en els termes que legalment siguen establerts”. I l'Ajuntament no és una ETT. Mal que li pese al PP.

La Sala social del TSJCV ha publicat desenes de sentències que argumenten en dret i de forma molt sòlida quan hi ha cessió i quan esta és il·legal. Ara no és l'hora de fer una lliçó de dret, però ho determina coses tan simples com... qui manava la feina al personal, qui donava ordres directes, qui controlava el compliment d'horaris, qui donava vacances, o autoritzava permisos, on estava el lloc de treball físic... En fi. Hi ha una llarga i sòlida casuística que ho deixa clar.

En la llicenciatura de Ciències del Treball vaig tindre dues assignatures que consistien precisament en interpretació de sentències dels diferents tribunals. La cessió il·legal de treballadors va ser un dels temes més estudiants. Com ara està de moda això de saber la mitja, els diré que totes dues assignatures les vaig saldar amb un 9 cada una. I els diré també, per allò que dèiem de les casualitats, que la professora era una magistrada del TSJCV que havia dictat no poques de les sentències estudiades. I esta magistrada era la parella sentimental d'un Conseller d'Alberto Fabra. Vela. Aquell que hagué de dimitir per una imputació segons la qual hauria passat un informe confidencial a Blasco. 

Has dit Blasco? Blasco he dit. I és que ara diuen, que darrera de l'Asociación Contra la Corrupció podria estar l'ínclit Blasco. I que la denuncia presentada per esta associació fa quinze dies contra el Conseller, i Secretari General del PP valencià, Serafin Castellano; no és més que el primer pas de la venjança que Blasco estaria perpetrant. El segon pas ha arribat en forma de denuncia contra el President de la Generalitat, i president del PP; i a l'Alcalde de Castelló i president local del PP. Per bé que la presidència local l'ha hagut de cedir temporalment per la seua imputació en Gürtel. Casualitats.