Una societat com la nostra està en permanent estat de revisió dels seus valors i sap, de forma més o menys conscient, que una societat que rep immigrants ha de tindre ben definits els valors bàsics sobre els quals se sustenta, i ha de reclamar que siguen assumits i respectats, pels autòctons i també pels immigrants. O dit d'un altra manera, que tots, tant els nouvinguts com els naturals de la ciutat, han de tenir els mateixos drets. I el mateixos deures. En democràcia no hi ha drets sense deures, i fora de la democràcia, simplement no hi ha drets.
Vull dir que la millor solució no és el multiculturalisme, amb la seua tendència a la segregació, l'aillament i la fragmentació interna de la ciutat o del país, sinó la integració, és a dir, la incorporació gradual dels immigrants en el teixit social, econòmic, polític i també cultural, conservant el que vulguen conservar de la seua personalitat pròpia, però assumint que ho han de compaginar i fer compatible amb els elements bàsics, culturals i polítics, del país d'acollida. És a dir, assumint que el país d'acollida, i la ciutat on s'instal·len, ha de poder seguir sent un sol poble. Per a que s'entenga, els immigrants tenen drets culturals i nacionals com a persones individuals, però no com a col·lectiu nacional. Com a col·lectiu nacional tenen drets al seu país d'origen. Els romanesos, el grup majoritari a Castelló, tenen tots els drets i per suposat han de tindre també el dret a votar a les municipals, però perquè ara són ciutadans de Castelló, no perquè siguen súbdits romanesos.
Les fotos, els viatges, i les bones paraules no son més que demagògia electoral. Vinga d'on vinga.
