UN BLAVERO EN LA CORT DE MORTADELO

És evident que el PP, i el PSOE, poden fer les llistes com consideren oportunes. Nosaltres ho hem fet . La llista del PSOE, l’anomenada llista dels “callistes”, o “podòlegs” si volem ser més fins, va ser presentada fa temps. Tinc bones referències de Morales, per exemple, i roïnes de Mario Edo. Però una anàlisi detallada de cada candidat, no té interés per a este bloc.
Ara bé, el PP ha anunciat que Gonzalo Romero anirà en les seues llistes en un lloc dels anomenats “d’eixida”, i això ja és més interessant. És el primer “objector de ciència” declarat que va en llistes. Serà el primer regidor oficialment secessionista de l’ajuntament de Castelló. La primera persona que ha bastit la seua incipient (i ara en parlarem) carrera política en fer ostentació de la seua supina incultura. (http://www.cardonavives.com/lengval.asp)
Qui és el personatge? Gonzalo és el President de l' Associacio Cultural Cardona Vives de Castelló (http://www.youtube.com/watch?v=7X2uvW1GOxM&eurl=) i Vicepresident de la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia. Ha estat orgànicament vinculat a Unió Valenciana, i va ser el ser cap de llista autonòmic fa 4 anys. De fet, ara s'ha sabut que va causar baixa en UV este divendres, una vegada s'havia fet públic que aniria en llistes d'un altre partit.
Potser vos sonarà més per ser un dels telepredicadors de TVCS. Ix amb assiduïtat al “tertulión” amb Josety i Wenley Palacios. Amb esta contractació el PP ha col·locat ja dos dels tres fatxes incultes de la televisió local. Primer a Josety i ara a Gonzalo. Wenley ja venia col·locat de casa.
Alberto Fabra ha tirat per la borda eixa tradició de que el PP local era una miqueta menys caspós intel·lectualment que la resta del PP. Per la borda. Pot tindre varies lectures, i una d’elles podria ser la necessitat, fins i tot, dels no més de 1000 vots que pot tindre l’extremadreta blavera a la ciutat. Però l’altra, definitiva, és la ruptura d’un consens que ha durat des d’abans de la tradició de no fer de la llengua motiu de polèmica a la nostra ciutat. Alberto Fabra s’ha carregat l’esperit de les normes del 32. Que la història el jutge. I les urnes.

Però tornem al pardal en qüestió. No se si ho heu vist, Gonzalo Romero s’ha passat quatre anys insultant-me, personalment a la televisió. Dient que sóc un pessetero, afirmant que hauria de marxar de Castelló, que sóc un traïdor, que visc de la caritat del PP i desenes i desenes d’afirmacions que ara haurà d’explicar. Per que haurà d’explicar com es viu essent un transfuga emocional. Com es canvia de formació política a canvi d’un càrrec i un sou. Es veu que això de ser contractat de la generalitat sense plaça en propietat no dona molt de si. A internet estan les seues notes (2 tristos punts pel valencià) per estar en la borsa de treball. Haurà d'explicar també com es deixa arrere una trajectòria de fracassos polítics per medrar de la ma (i de la mamella) d’un altre partit polític.
Gonzalito Gonzalito, eres un poca vergonya, un caradura i un indecent. Si finalment el lloc d’eixida que t’han oferit, és realment d’eixida, ens divertirem. Amarra't els matxos xaval. Amarra't els matxos. I no et vages fent il·lusions que no és personal, és polític. Personalment m'interesses entre poc i no gens.

"LA CORREGUDA DE LA PREMSA". Levante-EMV.

Alberto Fabra és més xulo que un torero. El seu apoderat ha enviat un comunicat dient que el seu representat no vol torejar la correguda de la Premsa, organitzada per l’Associació de Periodistes de Castelló, junt amb Calles, el niño de la Subdelegación, i Nomdedéu el novillero local que vol prendre l’alternativa davant el seu públic.
Que no i que no. Que Fabra només torejarà a porta tancada, com Jesulín de Ubrique. Seis toros seis, per a ell solet, sempre i quan siguen de la ramaderia popular i vinguen ben afaitats.
Que un candidat es negue a debatre, des del meu punt de vista és greu. Que ho faça Alberto Fabra és doblement greu. No em semblaria bé, però podria entendre que un candidat bragat en mil campanyes, abuse de la seua condició d’alcalde actual per evitar el desgast segur que representa un debat, però és que Alberto Fabra mai no s’ha presentat a unes eleccions com candidat a l’alcaldia. És la seua primera vegada, com ho és per a Calles o per a mi. No hi ha tantes diferències. Ells ho tenen tot calculat, creuen, i malgrat que puga resultar poc elegant negar-se a un debat reglat, moderat, i que no pot representar cap sorpresa, ells consideren que si Fabra no salta a l’arena, és segur que el bou no l’empitonarà.
Diu el comunicat que es sometrà a un debat amb els ciutadans interessats. Mentixen. Jo sóc un ciutadà interessat en debatre amb Alberto Fabra, i ell no vol debatre amb mi. I això que el debat, inisitisc, estava preparat, moderat i controlat per una associació independent, a qui aprofite per agrair la iniciativa.
Alberto Fabra no vol debatre, perquè li resulta més senzill aprendre’s el preu d’un café (35 cèntims d’€ a l’ajuntament, ja li ho dic jo ara) que estudiar-se el seu programa electoral. Fabra no vol debatre perquè no té cap respecte per la pluralitat, ni per la democràcia participativa, ni pels electors. No vol debatre perquè no en sap. Està mal acostumat als plenaris municipals, on els debats els guanya qui té més regidors, no qui té més i millors propostes per la ciutat. I ara és d’això del que es tracta.
Alberto Fabra no és un mal orador, està més que avesat als debats municipals, més que cap altre candidat. Porta tota la seua vida adulta a l’ajuntament, i té recursos estilístics. Aleshores a què té por? Perquè li nega a la societat un debat seré i reglat? Perquè ens insulta als altres candidats com si forem apestats, negant-se a compartir espai, per exemple a la revista del Casino Antic? Són preguntes que ell, o el seu apoderat, Moliner de Benassal, haurien de contestar.

"EN 4 ANYS HAN CRESCUT LES PRESTACIONS, PERÒ HA CRESCUT MÉS L'EXCLUSIÓ SOCIAL" Crònica. 29.03.07

Els serveis socials són un dret i han de ser una inversió, no una despesa. Cal incidir en l'estructura social per evitar l'exclusió, però l'equip de govern té un model més pròxim a la beneficència. S'han fet coses, si. Hi ha una agencia AMICS i un Pla d'Immigració i Convivència. Però AMICS ha nascut menut, i el Pla arriba quan tenim més de 25.000 immigrats. També hi ha un pla contra l'absentisme escolar, però mal coordinat amb educació, que és d'on hauria de dependre. Injustificadament tenim pendent l'ordenança d'accessibilitat, tot i les aportacions de l'oposició des de fa mesos. I ens preocupa especialment el model de serveis de la gent major. Tot són pal·liatius econòmics, però no cap acció preventiva. Certament s'han augmentat les despeses econòmiques, però en general no s'incidix en l'estructura social, perpetuant l'exclusió.

"TV3" Mediterrráneo. 29.03.07

És cíclic. Cada quatre anys, el PP valencià revifa la guerra de la llengua i trau a passejar l'espantall de l'anticatalanisme. És un intent matusser de capturar els vots de l'extrema dreta paleta, que disfressada de regionalisme agressiu, s'alimenta a les nostres comarques de transfugues sense vergonya. Ara li ha tocat el torn a la TV3. Els molesta perquè és la constatació que un televisió pública pot fer-se íntegrament en valencià. Fa uns mesos ja va vam haver de comprar un descodificador digital terrestre. Ara, en el segle XXI, en el moment on l'oferta televisiva és inabastable, plural i multilingüe, el govern valencià no té res millor a fer que posar tots els impediments possibles per la recepció de la TV3.
Fa anys la nostra ciutat va eixir al carrer per evitar la desaparició de la senyal televisiva de la TV3. Aleshores va ser el govern socialista qui va intentar impedir-ne la recepció. Ara, és el govern popular, i ho fa aplicant una llei estatal que l'ex ministre Montilla es va compormetre a resoldre, i que ara el Sr. Clos, tampoc no resol. Els socialistes locals protesten, però el que han de fer és dir al govern del seu partit que modifique la llei i tema resolt. Per a sempre.
És tot una presa de pel. Jocs florals. Ací el que hauria de preocupar-nos, és vore com els valencians hem de barallar-nos per poder vore la tele dels catalans perquè la nostra tot simplement fot fàstic. És pràcticament tota en castellà, i més enllà d'alguna producció pròpia com ara "Autoindefinits", la seua programació és insultantment roina. I els seus noticiaris són com el No-Do, però en color.