"NO ENS FAREM MAL, NO?" Levante-EMV. 01.11.09

El dijous passat, aprovàvem al plenari de l’ajuntament la creació d’una comissió. Era una proposta del partit socialista. Nosaltres li vam donar suport, perquè pensem que és important saber si, com afirmen els socialistes, els populars es financen il·legalment, usant l’ajuntament. Bé siga mitjançant factures, bé adjudicant contractes a determinades empreses.
En el primer acte de la teatralització de la vida municipal, els senyors Moliner i Calles es van ensenyar fotos dels seus respectius "bigotes". Moliner de l’alcalde corrupte de Santa Coloma, i Calles del genuí "bigotes" del Gürtel, d’Álvaro Pérez. Un bigot per barba. Empat.
Però en el segon acte, el senyor Moliner va treure un sobre tancat i abans de deixar-lo sobre l’escó del líder socialista va assegurar que dins hi havia el nom de tres particulars i dues empreses que havien col·laborat amb la campanya electoral del PSOE local. El senyor Calles, indignat, li va dir a Moliner que si té alguna prova del finançament il·legal de la seua campanya que vaja al jutjat.
Li done la raó a Calles. Moliner ha dit una i mil vegades que si l’oposició creu que s’ha comés algun delicte en la gestió municipal, que vaja al fiscal. Doncs exactament això és el que ha de fer el PP.
El que va fer Moliner en realitat és enviar un avís a Calles. És com aquell pacient que assegut a la cadira del dentista i davant de la imminència de la punxada, agafa al metge dels collons i prement ben fort li diu: "no ens farem mal, no?".
Moliner no persegueix desemmascarar un presumpte finançament il·legal de Calles i el socialisme local, sinó enviar-li un avís: "Si tires de la manta, ens farem mal els dos".
La resta és una patètica anècdota. El PSOE afirmant que el sobre estava buit. El PP assegurant que les càmeres de vigilància van enregistrar a Mario Edo obrint el sobre i amagant-ne el contingut (com és que tenen accés a les gravacions els del PP?). Moliner enviant una còpia de la carta, mitjançant un ordenança, al despatx socialista. Calles retornant-la indignat dient que el PP gasta mitjans públics (un sobre, un foli i un ordenança) per entregar-la. Un circ amb vocació mediàtica, que presagia el pitjor per la comissió d’investigació aprovada.
Ací sembla que ni al PP ni al PSOE els interessa esbrinar la veritat, sinó desgastar-se els uns als altres. Ara toca posar en marxa la comissió i saber si el PP ha fet trampes. Res més.
Si el PP té motius per pensar, de forma argumentada, que el PSOE va finançar irregularment la campanya electoral, que n’aporte les proves i deixe de jugar a "tengo una carta para ustéd". Jo estaré encantat de saber si el PSOE ha fet trampes o no. Perquè clar, quan u trau un mal resultat electoral ha d’assumir-ne responsabilitats, però si qui et guanya és Ben Johnson (tan em val per Alberto Alcalde, com per Calles Si) aleshores la cosa canvia.

"SEGON PLA E"- Mediterráneo- 29.10.09

Moliner, Calles i jo mateix, vam escenificar el consens, quan conjuntament vam presentar l’acord de en què anàvem a invertir els diners del primer Pla E. En la compareixença pública vaig dir un parell de coses, que potser paga la pena de recordar.
Primer, que això no resolia els mal dels ajuntaments, però venia bé. De forma gràfica vaig dir que un torniquet no es discuteix, perquè encara que aprete, serveix per arribar viu a l’hospital.
En segon lloc vaig afirmar que si en un anys de ciris profunda com el 2009, el Govern Central trobava fons per destinar-los a reviscolar l’obra pública dels ajuntaments, no podria concebre que no hi haguessen diners tots els anys.
Esta setmana passada, el Govern Central ha anunciat un segon Pla E. El primer, estava dotat amb 8.000 milions, este amb 5.000, i així com el primer estava pensat per fer obra pública, ara s’orienta a la major eficiència energètica, la implantació de la Wi-Fi i el desenvolupament de la Llei de Dependència.
Apostar per l’eficiència energètica és una necessitat, que pot estalviar diners i millorar el medi ambient. Dotar de banda ampla els municipis més menuts, o de signatura electrònica les administracions locals tampoc no es discuteix. També compartisc que cal desenvolupar la Llei de Dependència una aposta per la justícia social, que en realitat evidencia que la Llei havia nascut sense finançament, fruit d’un govern socialista més ben intencionat que preparat tècnicament.
Doncs no hi estic d’acord. El meu rebuig no és pels fins que puc compartir, sinó perquè si finalment el Govern si que és capaç de trobar diners per transferir als ajuntaments, fins i tot instal·lats com estem en un cruel i llarga crisi, aleshores el que ha de fer d’un colp per sempre, és millorar el finançament municipal. Deixar-se de mesures extraordinàries i posar-se a treballar seriosament per convertir en realitat la segona descentralització administrativa.
Lluny d’això, el que fa el PSOE amb estos plans és restar autonomia municipal, dir-li als ajuntaments en que s’han de gastar els diners, quines han de ser les seues prioritats. El Pla E, és una mesura profundament intervencionista, en la pitjor línia del socialisme.

"EL BRAÇ INCORRUPTE DE CAMPS". Levante-EMV- 24.10.09

Vam sobreviure al mal de les vaques boges, i això que el consum de carn de vedella no va disminuir tant ni tant. Vam sobreviure amb facilitat a la temuda grip aviar, malgrat el colom de la pau i un munt de pollastres a l’ast. La pesta porcina tampoc no va poder amb nosaltres, ni amb el consum de pernil. Ni tan sols les advertències cada colp més "gore" dels paquets de tabac i una llei específica han aconseguit que la gent deixe de fumar. Sobreviurem a l’agror d’estómac d’Isabel Sansebatián, i al paradigma de la incultura barroera pujada als altars catòdics que és Belén Esteban. I sobreviurem a la grip A i al tall de bajanades que se n’ha dit.
El que no sé és si el PP com l’hem conegut sobreviurà al cas Gürtel. Que alguns polítics no el sobreviuran és una evidència. A Madrid ja ha deixat cadàvers en la cuneta, al nostre país de moment només ha caigut Ricardo Costa i ja vorem si està mort o com en la cançó, "estaba de parranda" que com diu ell, la festa al PP "no se acaba nunca". I Camps, encara no és un mort, però hi oposita. El deterior de la imatge d’este home és una obvietat que passa factura. Que el PP l’estiguen arreglant en reunions sense el seu president, ni el provisional secretari general, els presidents de les diputacions, dóna molt que pensar. Més, quan els hi poses noms. Rus, Ripoll i Fabra. Si jo fóra el sant, em baixava demà mateix de la peana! El Sant Camps, que potser tinga un braç incorrupte. Però l’altre...
La militància popular està desorientada, dividida. D’una banda uns pocs que pensen que tot és un muntatge del socialisme, entre ells Francisco Camps, que se’n fot del mort i de qui el vetlla, amb les seues declaracions dient que no segueix de prop el cas Gürtel (així li va). Són els apòstols de les teories conspiradores, incapaços de fer autocrítica, opacs a les evidències. Continuen pensant que Elvis és viu, i creuen a Camps quan diu "yo me pago mis trajes", però no el creuen quan diu: "amiguito del alma", "te quiero un huevo", "lo nuestro es muy bonito".
D’altra banda, els perplexes, aquells que no entenen res, que no comprenen què és el que ha passat. Com s’ha esmicolat i diluït la imatge de Camps, i fins i tot, la de maquinària perfecta que semblava el PP valencià. Tornen les famílies ( i no ho dic per aquell "llamame Don Vito"). Esta gent és l’única que mereix el meu respecte, els qui voten i militen al PP, perquè creuen que les politiques populars són les millors, i tot això de les corrupcions, i les baralles internes, els hi produeix el mateix fastig que a mi, i un important desencís. Ja saben que han de fer, repensar-se el seu vot.
I finalment el més gruixut de la tropa. Els enrocats, els que no analitzen res, els que més que d’un partit, formen part d’una maquinària de poder, els qui saben que el que es juga en esta batalla són els seu sous, i les seues cotes de poder i projecció social. I eixos són els més perillosos. I els que ara manen en el PP.

"EL DIA A DIA"- Mediterráneo. 22.10.09

Si res no ho impedeix, o dit d’un altra forma, si tot va com previst, demà al Planetari de Castelló Alberto Fabra serà reelegit President Local del PP.
Fabra és l’Alcalde de Castelló amb major formació municipalista de la història de la ciutat. Antonio Tirado (i tots els partits solidàriament) va haver d’inventar-se la política municipal democràtica. Daniel Gozalbo venia de l’Institut, i José Luís Gimeno, va arribar a la política sense més experiència pública que el seu rebuig al valencià.
Alberto Fabra va entrar jove en política, i ha sigut regidor delegat d’un munt d’àrees abans d’assumir l’urbanisme, des d’on va fer el salt a l’Alcaldia, quan Gimeno va decidir dedicar-se a cobrar de Castelló Cultural per fer qui sap què. Després Fabra va guanyar les eleccions, justet, però va guanyar. I ara, passat ja el meridià del seu mandat, i aprofitant la seua reelecció, jo crec que hauria de donar-li un impuls a la part menys lluidora de la política municipal.
Bé està que reclamen un grapat de milions d’€ al Pressupost General de l’Estat, que al Zapatero també ja li val; o que es barallen pel preu de la Residència de Suboficials, que jo també dic que pel solar ni un clau, i per l’edifici ja en parlarem; però... i els problemes quotidians Alcalde?
Seguim sense entendre el fer i desfer dels carrils bici. Tenim la ciutat plena de vehicles en doble fila, o obstruint les rampes d’accés. Les palmeres morint-se de sis en sis. Abocadors incontrolats per tot arreu (i no només a la perifèria, a qualsevol hora i en qualsevol carrer de la ciutat es poden trobar electrodomèstics asclats, matalassos suats i mobles vells). Les cagades de gos segueixen obligant la gent a fer saltirons. Pengen de faroles cartells anunciant actes patrocinats per l’ajuntament, de l’any passat. Hi ha innombrables forats i obstacles en la via pública que posen en perill els vianants. El transit a la ciutat és caòtic. Continuen havent-hi moltes barreres arquitectòniques. Contenidors de selectiu tan plens que la gent deixa les bosses fora. I tot això, Alcalde, mentre paguem impostos i taxes que mereixen una millor gestió. Hauria de tirar de formació municipalista, i posar als seus a treballar de valent.