"TRANSPARÈNCIA I OCURRÈNCIA" - Levante-EMV - 30.01.15

Al poc d’arribar a l’ajuntament una periodista em va telefonar per saber quant cobràvem els regidors. Li vaig dir en quin decret ho podia trobar i li’n vaig facilitar l’accés. Passada una estona em va tornar a telefonar per dir-me que allò era un galimaties i que resultava del tot impossible arribar a saber quant cobràvem. Vaig donar una ullada al decret i venia a dir: “l’alcalde cobrarà un euro més que el funcionari que més cobre (sense especificar qui era ni quant cobrava). Els tinents d’alcalde un 20% menys que l’alcalde, tret que siguen presidents de comissió, aleshores cobraran un 7% més que la resta de tinents d’alcalde, sempre i quant no siguen presidents de junta de districte que en eixe cas cobraran un 11% més que els que presideixen comissió…a excepció del que siga portaveu que vorà incrementat el seu sou en un 10% i una gallina, i el portaveu adjunt que serà similar però la gallina serà vella”. I si no és exactament així, els jure que s’hi assemblava molt. Molt més del que creuen.

Vaig bufar i vaig comprendre perfectament a la periodista. Li vaig dir: “dóna’m el teu fax (sí ja he dit que fa temps) i t’enviaré la meua nòmina”. Es quedà garratibada segons digué. “De veres m’enviaràs la teua pròpia nòmina?” “I tant que sí” li vaig dir “la pagues tu amb els teus impostos”. Així ho vaig fer i ella agraïda, perquè segons em va assegurar mai havia estat fàcil saber quant cobrava un regidor a Castelló.

Dic això perquè ara sóc el responsable de l’àrea de Govern Obert i Transparència de la nostra ciutat, però portava practicant la més absoluta transparència personal, des de molt abans que tot això es poses de moda primer, i esdevingués llei després. Però em tem que no tothom ha acabat d’entendre què és això de la transparència. I posaré l’exemple del PP local. Han presentat una moció demanant que a les Juntes de Portaveus pogueren estar presents els mitjans de comunicació. És entre estrambòtic i hilarant.

Primer perquè mentre ha governat el PP mai se li ha ocorregut (ni a nosaltres, clar) fer una proposta similar. Segon, perquè el PP governa a la Diputació on ni tan sols es celebren de forma regular. Però el problema ja no és el cinisme de què qui ni ha fet ni fa demana als altres que facen, sinó que tal com està actualment regulat, la Junta de Portaveus, com òrgan col·legiat, no és públic. I si no és públic, tampoc no ho és per a la premsa. Per tant demanen un impossible.

Però anem al moll. El PP vol la premsa allí per la seua incapacitat de comunicació. Estaven acostumats a comprar l’espai amb diners públics, i ara les coses que diuen ja no tenen igual ressò. El PP vol que la premsa puga vore i sentir els arguments que uns i altres (també ells) usem per a votar a favor o en contra les declaracions institucionals. Bàsicament això. Però el PP oblida dues coses simples i una realment important. 

Primer oblit. Jo mateix presidisc una grup de treball en el qual ens reunim tots els grups per tractar precisament del reglament orgànic dels plens i les comissions, que és el lloc adequat per parlar d’esta possibilitat. Tot i que ells intentaren fer-lo descarrilar dilluns passat. 

Segon oblit. Com responsable de transparència, he instat canvis al web municipal que permet per primer cop en la vida, que l’oposició puga penjar les seues notes de premsa en la pàgina principal del web. I allí, al mateix temps que ho fa el govern, poden explicar el que consideren oportú del que diem o deixem de dir a la Junta de Portaveus. Però el més important de tot, és que este tipus de propostes demagògiques i propagandístiques en realitat ataquen la transparència. Perquè és un cas provat, que quan els òrgans col·legiats es converteixen en un espectacle, els acords es fan amb tota opacitat als despatxos. És així, i ho saben. I en el fons crec que és el que volen.

Per què he dit que és una acció propagandística que persegueix just el contrari del que diu? Doncs perquè el PP va presentar la moció dijous en comissió i divendres en Junta de Portaveus, la va retirar. La va retirar, però va enviar una nota a premsa dient que l’havia presentat i ometent que l’havia retirat. Creuen vostés que això és ser transparent? Jo diria que això és deslleial, falsari i cínic. 

"LA DÈCADA QUE VAM VIURE PERILLOSAMENT"

A mi l’ambició de Mónica Oltra em sembla lícita. Necessària fins i tot per algú que vol governar. Però com en tot hi ha d’haver un límit. I el límit hauria de ser de caràcter ideològic. Un no es pot agermanar o col·ligar amb qui siga per tal que els números electorals et donen el poder.

I és ací on hi ha la diferència. Per a Oltra, i crec que per la gran majoria de la militància d’Iniciativa, Podemos no és “un altra cosa”. Crec que un acord amb allò que Podemos representa no és cap esforç ideològic, i segur que no és cap traïció a les seues essències. Per tant, el que sembla pretenen, és del tot coherent, amb la seua lògica política.

Per a mi sí que ho és. Vaig votar dues vegades no a l'acord amb Podemos, però un cop aprovat vaig participar, tot i que molt discretament, en la campanya que li domà a Compromís 4 escons. Quatre escons que tal com han anat les coses arreu, sembla impossible que s’hagueren aconseguit d’un altra forma.

L’ensima crisi de Compromís, ben alimentada per alguns de nosaltres a xarxes i convenientment amplificada per la premsa, ha estat la del grup parlamentari.

Jo ací també vull dir la meua. La història, amb aval de diferents sentències contradictòries, diu que la Mesa del Congrés té un enorme marge de discrecionalitat. La voluntat dels partits majoritaris que componguen la mesa, era, doncs determinant. Si a la mesa no hi hagués majoria de la dreta centralista (per obra i gràcia d’unes negociacions que han fet al socialista López president) és possible que haguérem tingut grup. Sorprén la cessió de senadors socialistes a DL i ERC, i les facilitats a estos dos grups per tenir grup al Congreso, malgrat no complir amb el que el reglament reclama. O no sorprén... Tot simplement intenten comprar favors polítics en forma d’abstenció. En el nostre cas, però, no s’han fet eixos esforços. No hi havia voluntat de resoldre-ho. Devien pensar que no ens necessitaven. O algú va preferir tindre’ns davall el seu plurinacional control.

Així les coses els escons valencians de Podemos (més la independent), van marxar a Podemos. I els de Compromís, malgrat les pressions, que em consta que van ser dures i constants, venint de dins i de fora, van mantenir-se fidels al país, més que a res, i decidiren anar al mixt. Per a mi, la més gran prova de dignitat possible. I un exemple que molta gent posa a Catalunya i Galícia. “Mireu els valencians com s’han plantat”, és una frase que m’omple d’orgull.

Tornem a la crisi. Sembla evident que Iniciativa volia que els quatre escons (junt amb els altres 5 valencians) se sumaren al grup Podemos, amb alguna mena de subgrup valencià. Ací però, el BLOC va dir no. I Joan Baldoví i Marta Sorlí, van haver d’aguantar pressions duríssimes, i jo els vull agrair públicament la seua força en mantenir posicions.

I tot això per quina raó? Doncs sembla que perquè, i ací torne al principi, a Iniciativa algú fa números de cara al 2019. I troben que una hipotètica candidatura de Podemos (ampliada amb alguna sigla possiblement, o per la via confluent) i encapçalada per Mónica Oltra, podria donar la Presidència. I és ací, on torne a parlar de la legitimitat de l’ambició d’uns i altres. Tot i que francament crec que algú està posant els bous darrere del carro, o com es diga això! Vull dir que algú està jugant a llargues en un escenari d’enorme volubilitat i no sé jo si eixos números tindran sentit d’ací a tres anys o a sis mesos.

El cas, però, és que esta ha estat la primera crisi que ha “guanyat” el BLOC. Dit d’altra forma. Per primer cop el BLOC s’ha plantat, i per primer cop la resta han hagut d’afluixar.

N’he parlat amb alguna gent, i evidentment si ens havíem de separar, este era el millor moment. Amb una espectacular representació municipal, amb un grup important a les Corts, amb dos escons a Madrid i un a Brussel·les. Més militància que mai, i major representació que mai. Problemes interns? Sí. També. Però els podem resoldre.

Alguna gent em deia: “tenies raó quan plantejaves des del principi, que Iniciativa ens podia gastar com un portaavions, com una plataforma de llançament per als seus interessos”. És possible que tingués raó quan vaig dir que ens plantarem a l’hora d’exigir que Morera fos portaveu. És possible que tingués raó quan vaig dir que ens plantarem quan havia de rotar l’escó d’Alacant. És possible que tingués raó quan vaig dir que ens plantarem en el tema de les quotes. És possible que tingués raó quan vaig denunciar la indecència del fet que el meu partit acceptés unes normes específiques per a les primàries de Castelló. Però també és possible que si ens haguérem plantat aleshores, no tinguérem ara la representació que tenim. I és segur que no haguérem sumat a Gent de Compromís.

Així que jo me’n guardaré prou de dir “ja ho havia dit”. Però a canvi, demane a tota aquella gent del BLOC, de la direcció del BLOC (o que han abandonat recentment la direcció del BLOC) que es demanen honestament, si a esta situació d’extrem empoderament d’Oltra i Iniciativa dins de Compromís (les quotes els han sobrerepresentat de forma clara. Dos diputats a Madrid, dos escons al Senat, Conselleries, alts càrrecs, Portaveus a Diputació, etc) no és el resultat de les seues posicions polítiques i organitzatives durant anys. Que es pregunten si la seua generositat envers els socis, no ha resultat a la llarga, una rèmora per al BLOC.

I ara què?

Doncs això evidentment no ha acabat. A curt termini tenim la probabilitat d’una repetició d’eleccions, que francament, preferiria que no es produís tal com estan les coses.

I a mitjà i llarg termini, la crisi interna continua. No parlaré ara de com hauria de ser Compromís, perquè ja n’he parlat, i perquè és probable que encara tinguem oportunitat de parlar-ne si la criatura es salva. Però si l’horitzó d’alguns és una confluència amb Podemos, aleshores la crisi sí que està servida. I crec que Iniciativa es mourà amb números, i apostarà pels números que li oferisquen més possibilitats de fer allò que vol, a Oltra Presidenta. I en eixe context, no dubte que si han de triar entre Podemos i BLOC, triaran Podemos. I ho faran amb convenciment ideològic (ja he dit abans que ho comprenc, es senten part del mateix cos ideològic).

És per això, també per això, que cal un reforçament del BLOC al proper congrés. Un congrés que espere que guanyem tots.  Els centenars de militants d’este partit que treballen cada dia i que volen un partit valencianista fort, un instrument propi, per decidir ací el que ací hem de fer.

"IGUAL PERÒ MILLOR" Mediterráneo 24.01.16

És possible que m’hagen llegit o sentit dir en alguna ocasió que l’oposició no

és un càstig, sinó una oportunitat per a treballar per la teua ciutat. És la meua manera d’entendre la política. De fet la vida en general, buscar-hi sempre la part més positiva. Aprofitar les oportunitats. Però tampoc els negaré una evidència, des del govern és més senzill i més ràpid treballar per la teua ciutat que des de l’oposició estant.

Amb freqüència vostés es queixen, i crec que amb raó, de què sovint en passar de l’oposició al govern, canviem molt. Massa. Nosaltres teníem clar que això no havia de passar, i vam dissenyar amb temps una model de transició de l’oposició al govern que permetés que eixes coses no passaren. Que els canvis, foren en positiu.

Un exemple clar. Nosaltres creiem que la política ha de ser profundament transparent per a generar confiança. I que la gent té dret a conéixer amb detall on van a parar els seus diners. Per això primer com a BLOC i com a Compromís després, des de fa anys que organitzem un acte públic on explique amb detall i amb el suport d’uns gràfics senzills, el pressupost municipal. D’on venen els diners i on van.

Quan vam negociar les línies programàtiques i les accions de govern, a Compromís vam tindre clar que eixe acte de transparència que celebràvem des de l’oposició, havia de passar a formar part d’allò que havia de fer el govern. I els nostres socis ho van compartir de seguida. Va ser senzill.

Enguany hem aprovat, i estan a punt d’entrar en vigor, els primers pressupostos del nou govern. Uns pressupostos que sense ser exactament els que voldríem encara, han fet un gran avanç pel que fa a la seua estructura, als seus objectius, al destí dels diners. i el que també és molt important, els profundíssims canvis en l’estructura de com es fan les coses, amb més transparència en les contractacions, amb més control sobre les contractes, amb més clàusules socials…

Tot això i molt més, ho volem explicar amb detall a la ciutadania. Les raons per les quals hem canviat les coses que hem canviat. Les raons per les quals encara no n’hem pogut canviar altres. El perquè hem prioritzat algunes línies estratègiques com el rescat ciutadà, l’habitatge, l’ocupació, la necessitat de tindre un pla estratègic, la de resoldre el problema de no tindre PGOU. Els nous sistemes d’avaluació que ens permeten garantir millors serveis públics, més eficaços. L’aposta pels mètodes de govern obert, que funcionen com a prevenció de males pràctiques, i que a curt i mitjà termini poden generar estalvis en els recursos que podrem dedicar a altres menesters.

I ho farem com ho fèiem a l’oposició. Una exposició pública, amb gràfics simples i entenedors, amb un temps per a les preguntes i el debat. Però ara la podrem fer com a govern. Des de l’àrea de Transparència i Govern Obert que jo dirigisc, organitzem un acte amb la compareixença de Toni Lorenzo, responsable del pressupost i jo mateix, per donar explicacions a la ciutadania. Ho fem enguany i ho farem tots els anys, forma part de l’acord de govern. Estiguen atents, que serà en les setmanes vinents. Volem que ens examinen. Ens ajudarà a millorar.

"O GAIREBÉ" Levante-EMV - 23-01-15

Això diu que era un govern municipal que durant dues dècades i mitja, o gairebé, havia actuat amb absolut, o gairebé, menyspreu de la legalitat, de les normes, dels principis bàsics d’una bona gestió pública. Especialment en la gestió de les Festes.

Això diu que era un govern municipal que durant anys posà tots els entrebancs possibles a la creació d’un Patronat Municipal de Festes, que era preceptiu des de feia anys, per raons desconegudes. O gairebé. Diu que ells deien que ho feien per preservar “la independència del món de la festa”. Com si la festa fos d’un món diferent del nostre. I confonent “la independència” amb la “barra lliure”. O gairebé.

Això diu que era un govern, que permetia coses que la llei prohibia. Com ara, tirar traques aèries en espais naturals protegits. I si algú es pregunta com és que els tècnics municipals ho permetien, la resposta és simple…no demanaven mai permís per a res. O gairebé.

Això diu que era un govern, que temerós de passar a l’oposició va preguntar a la Conselleria si algunes de les coses que feia eren realment legals. I la Conselleria contestà que no. Que en absolut. Que de cap manera. Que aquella cosa concreta contravenia directament i textual la llei. I diuen, que un destacat membre del govern contestà per escrit a la Conselleria que això no podia ser, que a ells els feia il·lusió fer-ho igual i que amb aquell document de prohibició es farien una paperina per comprar-li figues albardades a Toni el Figuero. O gairebé. I diuen, veges tu quines coses diuen, que eixa correspondència creuada es produí en els mesos anteriors a perdre les eleccions. 

Això diu que era un govern que ocultà eixa relació epistolar al nou govern. Que no informà la que aleshores era oposició, de la prohibició. I hi ha qui creu que ho van fer amb tot el lleu, per posar al nou govern en una situació de jutjat de guàrdia, o gairebé, si continuava amb la tradició ignorant que havia estat prohibida. Hi ha qui diu fins i tot, que esperaven que el govern no se n’assabentés i seguís endavant, per a poder ser ells mateixos qui ho denunciaren. I quan se’ls preguntés per quina raó ells sí que ho autoritzaven, treure còpia del document, i posant careta de Calimero, dir: “és que ho vam saber en maig, quan ja s’havia acabat la Magdalena”; esperant que la gent emplomés al govern de la ciutat. O gairebé.

No comptava aquell govern, diuen que no comptaven, que també perdrien el control de les Conselleries i del Govern valencià, i que alliberats els funcionaris del jou controlador d’un PP malalt de corrupció i mala fe, o gairebé, estos farien la seua feina. O que els nous dirigents polítics de les Conselleries, informarien el govern municipal en temps i forma per evitar mals majors.

Això diu que era un govern que passà a l’oposició. I això diu que el nou govern volia complir la llei, aplicar les ordenances, sotmetre's al dret públic en totes les seues actuacions. I clar, venint del campe qui puga, del far west popular, allò va ser una xicoteta-gran revolució, o gairebé. 

I es veu que en aquells temps, el portaveu de festes del PP declarava a una emissora de ràdio: "El mundo de la fiesta está muy preocupado con la burocracia excesiva que el nuevo ayuntamiento reclama en Castelló.” Perquè sembla que el nou PP, que diuen ells, és igual d’inconscient que l’anterior, i que el de sempre, o gairebé; i consideren que el sotmetiment a la llei, el compliment de les ordenances, el final de l’opacitat absoluta i el respecte per les normes; és “burocràcia excessiva”. I és per això que el PP de les seues pròpies ordenances no en complia cap. O gairebé.