31 de maig, 2006

GESTIONAR LA DEMANDA D'AIGUA. 01.06.06



El principal problema mediambiental que tenim plantejat és l'hídric. Davant de la manca d'aigua sempre s'ha apostat per augmentar l'oferta, grans obres hidràuliques subvencionades, sovint mediatitzades per interessos privats o objectius electoralistes. L'aigua és un benefici econòmic per alguns. Interessos en la facturació urbana, en la creació d'infraestructura hidràulica, en negocis urbanístics , en regadius especulatius… Però ha de ser sobretot un valor social. Cal una nova cultura de l'aigua que vol dir: reduir, reciclar, reutilitzar, reformar i integrar. Significa passar de fer només gestió de l'oferta, a fer gestió de la demanda.

29 de maig, 2006

"ANATOMÍA DE GREY" Mediterráneo 1.06.06


La setmana passada vaig parlar del Dr. House, hui ho faré d' Anatomía de Grey. És també una serie mèdica, però ara de residents. Metges que diagnostiquen i prenen decisions, però que no son, ni de bon tros, tan brillants com ho és House. Metàfora de la vida municipal.
L'especialista en circulació, Dr. Soler, és incapaç de tractar amb encert la trombosi múltiple que pateix el sistema circulatori. Els diferents embussos a les principals arteries son un perill imminent. El dia que un d'eixos qualls arribe al cor de la ciutat, es produirà un infart fatal. La responsable de geriatria, es dedica a administrar placebos als seus pacients. Res que millore el seu estat, tot simplement, se'ls oferixen pal·liatius des de l'edat de la jubilació. El neumòleg, especialista en pulmons, té massa tendència a amputar bronquis per transplantar-ne de nous. Es com si el responsable dels pulmons verds de la ciutat talara arbres per replantar-ne. La resident de pediatria, basa la major part de la seua actuació en posar música ambiental als pacients més joves, per tal que es distraguen i obliden el símptomes de la seua malaltia. I així ad infinitum.
En definitiva, un grup de metges residents, que tarden en demanar l'analítica, que amb massa freqüència l'erren en interpretar les radiografies, i que sovint no saben quin tractament s'escau.
I clar, quan al final arriba a l'especialista, sovint la situació és tan dolenta que es fa impossible la curació total. S'entén? Dic que Susana Fernández no és la culpable de tot. El seu departament no és àgil, cert, però hi ha moltes factures al nostre ajuntament mal informades, presentades amb retard, incorrectes i errònies. La culpa és de tot l'equip de govern.

25 de maig, 2006

"DR. HOUSE" Mediterráneo 25.05.06


El Dr. House és un gran metge, però és d'una sinceritat tan brutal que sovint ofén. Mai no erra el diagnòstic, però és una mala bèstia. Dimarts passat, cansat i preocupat per coses de l'Ajuntament, em vaig adormir després de veure la serie. Vaig somniar que el Dr. House, era el cap de l'oposició.
La regidora d'Hisenda, explicava eixes coses que explica ella d'imputacions, crèdits i deutes. Quan va ser el torn de House, amb eixe mirar petrificant que té, va acusar la regidora de passar més temps a la perruqueria o escaquejant-se dels actes, que revisant factures. Va afegir amb to burleta, que quan l'altra vegada li havia demanat que prestara més atenció als papers, es referia als documents oficials, no al Vogue ni al Dunia. House és un misogin.
L'ofenedor to anava fent que la pobra regidora s'encongira al seu escó.
Pepe Pascual va eixir en la seua defensa i va parlar (ja els he dit que és un somni), però el maleducat de House el va tallar amb un "vosté calle, que té més propietats que l'Aloe vera, i això el deixa en una situació complicada".
Fernández volia explicar-se: "es que els funcionaris de vegades..." "Deixe d'amagar la seua incompetència darrere dels funcionaris –bramà el televisiu doctor-. La seua manca de dedicació i de capacitat de treball fa que l'Ajuntament pague amb mesos de retard, que els proveedors no vullguen treballar per a nosaltres, o que per compensar proposen preus més cars." House va diagnosticar: "Sra. Fernández, pateix vosté una incapacitat laboral crònica, i no hi ha més tractament que la dimissió."
Em vaig despertar suat, i amb vergonya aliena. A la dutxa em vaig pessigar dues vegades tot repetint-me que havia estat un malson. No?

22 de maig, 2006

LA PEATONALITZACIÓ DEL CENTRE 25.05.06


La peatonalització del centre és una inversió. En seguretat vial, en medi ambient, en comerç i en qualitat de vida. Ningú no ho dubta. Però les inversions cal cuidar-les. Ningú no es compra un Caravaggio i el penja a la intempèrie. Bé, ningú tret del PP. El PP peatonalitza, però no dota de mobiliari urbà ni arbres. Posa i lleva els bol·lards de protecció sense cap criteri. Permet el trànsit indiscriminat de vehicles i l'estacionament massiu, posant en perill les persones i anul·lant el sentit de la peatonalització. Deixa oberts els carrers en hores que no haurien d'estar-ho. És com qui es compra un televisor i el gasta com butaca. Poc criteri.

19 de maig, 2006

blogs a la web de l'Ajuntament



L'Ajuntament de Castelló, mitjançant la web municipal ha oferit la possibilitat de crear blogs personals. Jo que li estic agafant el gustet a esta finestreta m'hi he apuntat de seguida. No és un blog polític, és un blog que m'agradaria que servira per estar en contacte bàsicament amb els funcionaris municipals. Però em fa goig dir ací que tinc blog nou.

http://blog.castello.es/index.php?blog=20

16 de maig, 2006

AMERICAN'S CUP. 18.05.06



L'American's Cup, mou turisme de qualitat i era per a Castelló, sobretot, una oportunitat de promoció. Tindrem més amarres, el Club Nàutic creixerà i el Port millorarà. Fantàstic. Però no es tractava només d'atracar grans iots, convertir la dàrsena interior en esportiva, o entrar en el circuit de la Breitling MedCup TP52. Calia dur als espectadors a Castelló. València tindrà els hotels plens. Estem a 45 minuts, havíem de ser destí preferent i figurar en els paquets dels tour operators. Era una ocasió d'or per unflar les veles i posar a Castelló en el mapa internacional del turisme de qualitat. Però el PP local ha preferit seguir montant en Zodiac.

15 de maig, 2006

"INSULTS". Mediterráneo. 18.05.06

Quan sec a escriure, cueja encara la polèmica pel numeret del Diputat Martínez Pujalte. A ningú no se li escapa que els seus crits, la seua insolència i la seva manca d'educació, formaven part d'una estratègia. La mateixa que l'actuació del PP a l'Assemblea de Madrid, on es van presentar amb manilles per tal de fer una paròdia sobre la detenció de dos dels seus militants per les presumptes agressions a l'ex ministre Bono. L'Assemblea de Madrid, és on eren diputats els transfugues socialistes que van robar la victòria a les urnes per regalar-la al PP. No sabem si els qui compraren voluntats encara seuen allí.
Desgraciadament al nostre Parlament, al valencià, també passen estes coses. El mateix dia el socialista Eduardo Vicente titllava de "pallasso" al President Camps. Res de nou. En un altra ocasió va comparar a Rafael Blasco amb Hitler, o va batejar com "Senyoreta Rottenmeier" a la Vicepresidenta de les Corts. Tampoc no els paregué tan estrany a les Senyories acostumades a sentir com el Popular Manuel Ortuño li deia "borratxo" a Segundo Bru, o el Conseller Blasco qualificava de "gilipolla" a Trinidad Amorós i de "mamó" a Ximo Puig.
I no oblidem al polemista professional (el recordaran a Crónicas Marcianas), el socialista Andrés Perelló, que en una masclista al·lusió recordà les "aportacions de silicona" de la Sra. Gema Amor a qui qualificà de "poni-consellera".
Esta forma de dir i de fer, és la que allunya a la gent de la política oficial. No ens han elegit per insultar-nos o fer circ, ens han encomanat gestionar els seus interessos, o criticar des de l'educació la gestió que puga fer el govern de torn. O esta gent sobra en la política, o al final la gent pensarà que el que sobra és la política.

09 de maig, 2006

GABINET DROGODEPENDÈNCIES. 09.05.06



El Gabinet Municipal de Drogodependències és un exemple de treball transversal i multidisciplinar. Des de Sanitat hi participem activament. És un exemple també, perquè fuig de la hipocresia que hi ha sobre el món de les drogues. Entén la diferència substancial entre ús i abús, treballa en la prevenció dels riscos i no en la punició. I fa una cosa important, en una societat com l'occidental on el consum d'alcohol es considera part de la cultura, recorda amb insistència que el seu abús destrueix la vida de les persones, sinó els mata directament. El Gabinet fa una clara aposta per la informació, els ciutadans informats s'equivoquen menys.

"LA GRIP". Mediterráneo. 11.05.06

Tinc la grip. Em fa mal el cap i tinc febra. Tan aviat tremole de fred, com em molesta la corbata i he de descordar-me el coll de la camisa. Sue, tinc calfreds, em fa mal tot el cos. Pot ser hauria d'haver-me quedat a casa, però he vingut a treballar. La sensació és de cansament general, no estic àgil, ni físicament ni mental. L'estat febril fa que estiga lent de reflexos, que em coste d'entendre les coses.
Crec que l'equip de govern popular té la grip. Una mena de grip política.
Està lent, fa la sensació d'estar molt cansat. És evident que no està àgil davant dels problemes. Hi ha molts exemples, però la forma en què van crear i gestionar posteriorment la polèmica pel desviament de la carretera n'és un de bo. Els sis mesos transcorreguts des que s’aprovà la moció del BLOC sobre civisme, sense cap acció concreta, n’és un altre. Les afirmacions i posteriors rectificacions sobre la tala d'arbres (no tenim cap Tita per ací?) és un tercer. Els hi costa d'entendre les coses. No entenen algunes lleis com la de creació de l'AVL i continuen donant il·legalment diners a associacions se
cessionistes. Tampoc no entenen que l'oposició té dret a conèixer en una comissió informativa i de forma oficial, en què consisteix el projecte de la Ciutat de les Llengües. Hi ha massa coses que els hi costen d'entendre. De vegades sembla com si tots aquests anys governant els hagueren deixat ja sense idees, sense projecte il·lusionador, l'esgotament és també mental. El metge m'ha dit que només hi ha una forma de curar-se la grip, quedar-se uns dies al llit. Descansar. Doncs que descansen i descansarem tots.

08 de maig, 2006

CAMPANYA NETEJA VIARIA


Sóc el regidor de sanitat de la meua ciutat. Entre les meues competències estan els animals de companyia. A Castelló en tenim censat poc més de 8.800. És evident que la majoria dels propietaris de gossos recullen els excrements, però només dues centes persones que no ho facen, significa 400...perdoneu, he de dir-ho pel seu nom, 400 merdes.
Per això entre altres moltes coses, campanyes d'informació, construccions de nous pipi-cans connectats a la xarxa de clavegueram, edició d'una unitat didàctica, instal·lació de dispensadors de bosses per recollida d'excrements, etc, he fet fer una campanya de publicitat agressiva, que servisca per recordar a la gent que si els enxampem deixant "el regalet" els sancionarem.
Els cartells són d'un metre vint per dos metres, i van a les marquesines dels autobusos, vull dir que es voran bé. La campanya, per atrevida, ha tingut gran acceptació en premsa, i m'ha fet gràcia penjar-la ací.

03 de maig, 2006

NOVES TECNOLOGIES. 04.05.06


L'Ajuntament ha rebut el Premi Impacte 2006 que Computer World atorga per l'aplicació de les noves tecnologies al servei del ciutadà. Concretament per la implantació de la Carpeta Ciutadana que permet la realització de tràmits administratius a través d'Internet, i per la posada en marxa de l'Oficina d'Atenció Multicanal al Ciutadà que proporciona servicis d'informació de manera presencial, telefònica a través del 010 o on line amb accés des de web amb la firma digital. Tot això està molt bé, tret que encara no funciona. Nosaltres ens esperarem a veure com funciona. I si funciona bé, sense dubte ens sumarem a les felicitacions.

02 de maig, 2006

"LA MESTRA". Mediterráneo 4.05.06

La mestra ha rebut una carta del Conseller Font de Mora. Diu que des d'ara, si mai es comet contra ella un delicte o una falta en l'exercici de la seua funció, serà legalment defensada per l'Advocacia General de la Generalitat. En els seus 12 anys de docència, mai no s'ha vist en un cas així. Si que en sap però d'algun company, i per tant se n'alegra de veure com la Conselleria protegeix al personal del sistema educatiu valencià.
Però posats a pensar, pensa que li agradaria rebre més cartes del Conseller. Cartes que li digueren que s'han prés les mesures necessàries per tal de cobrir les baixes del professorat.
Voldria també una carta que diguera que mai més tornarà a passar dos anys en aules prefabricades. O que si torna a un poble d'interior, no haurà de veure prunyons als dits d'algun alumne perquè la calefacció mai no ha funcionat. Vol llegir una carta on es diga que per fi es canviarà la instal·laió elèctrica del centre d'infantil, on els cables pelats pengen de les parets i els endolls estan a l'altura de la tragèdia. Que és l'altura d'un P4.
També voldria, la mestra, que el Conseller diguera quan tindran l'escola nova. La d'ara, un edifici vell, no complix amb la normativa legal per una línia, i n'hi conviuen atapeïdes dues.
La mestra estaria satisfeta de llegir al Conseller dir, que s'ha acabat el tracte de favor a la concertada, i que els alumnes nouvinguts es repartiran entre tots els centres en condicions d'igualtat. Voldria que el Conseller es comprometera a respectar les ratios. O llegir que les escoles tindran totes espai per la gimnàstica. O que els mestres d'anglés hauran estudiat per ser mestres d'anglés.
La mestra és vocacional, i creu en el sistema públic d'ensenyament. Li agradaria veure una carta del Conseller dient que ell també hi creu.