29 de maig, 2006

"ANATOMÍA DE GREY" Mediterráneo 1.06.06


La setmana passada vaig parlar del Dr. House, hui ho faré d' Anatomía de Grey. És també una serie mèdica, però ara de residents. Metges que diagnostiquen i prenen decisions, però que no son, ni de bon tros, tan brillants com ho és House. Metàfora de la vida municipal.
L'especialista en circulació, Dr. Soler, és incapaç de tractar amb encert la trombosi múltiple que pateix el sistema circulatori. Els diferents embussos a les principals arteries son un perill imminent. El dia que un d'eixos qualls arribe al cor de la ciutat, es produirà un infart fatal. La responsable de geriatria, es dedica a administrar placebos als seus pacients. Res que millore el seu estat, tot simplement, se'ls oferixen pal·liatius des de l'edat de la jubilació. El neumòleg, especialista en pulmons, té massa tendència a amputar bronquis per transplantar-ne de nous. Es com si el responsable dels pulmons verds de la ciutat talara arbres per replantar-ne. La resident de pediatria, basa la major part de la seua actuació en posar música ambiental als pacients més joves, per tal que es distraguen i obliden el símptomes de la seua malaltia. I així ad infinitum.
En definitiva, un grup de metges residents, que tarden en demanar l'analítica, que amb massa freqüència l'erren en interpretar les radiografies, i que sovint no saben quin tractament s'escau.
I clar, quan al final arriba a l'especialista, sovint la situació és tan dolenta que es fa impossible la curació total. S'entén? Dic que Susana Fernández no és la culpable de tot. El seu departament no és àgil, cert, però hi ha moltes factures al nostre ajuntament mal informades, presentades amb retard, incorrectes i errònies. La culpa és de tot l'equip de govern.

2 comentaris:

La Fiesta del Fin del Mundo ha dit...

Em fa una mica de por pensar en els símils si continues mirant la tele. CSI? Expediente X? Sexo en Nueva York? Rebelde way?
Aiiii!

Nomdedéu ha dit...

Si, hauré de deixar de mirar la tele. De totes formes, pensant en el PP i en series televisives, n'hi ha una de mítica que he de recordar: "Con ocho basta"