M'ha escrit la meua amiga Inés. Diu que no li agrada el Nadal, com a molta gent que conec. Però afirma que són dies per desitjar el millor a la gent que estimes i aprecies. Té raó. El Nadal és una ocasió magnífica no només per desitjar el bo i millor al teu cercle íntim, sinó també per donar les gràcies.
I això vull fer. A la meua família que tinc una miqueta abandonada per culpa dels horaris del treball, als amics i amigues amb qui celebrem el Nadal sopant qualsevol divendres de l'any, a molta gent que em fa la vida més senzilla. També a vostes, lectors amables dels meus articles del dijous.
Però vull donar les gràcies especialment a un parell de persones, que són la cara oculta de la meua particular lluna mediàtica. Els polítics eixim a les fotos, donem conferències de premsa, acudim a tertúlies televisives i parlem a les ràdios. I sovint ens posem medalles: "He organitzat no se quants cursos de salut a les escoles", "des que soc regidor de Sanitat ha disminuit dràsticament el nombre d'animals sacrificats", "estem preparant l'edició d'una guia sobre lactància materna amb l'associació MAMARE"... No és del tot cert. No ho és en la conjugació verbal. No ho he fet jo, ho ha fet un equip. Son els funcionaris i les funcionaries qui fan un treball constant, soterrat, opac, sacrificat, i sovint poc valorat. A sanitat, a banda dels tècnics compartits amb altres departaments, hi han assignades dues funcionaries. Elles són les artífex reals de les medalletes que jo em penge. Són, serioses, treballadores, eficients, i jo no els hi ho dic el suficient. Hui és una bona ocasió. Gràcies Carmen, gràcies Leo. I a vostés, bones festes.
I això vull fer. A la meua família que tinc una miqueta abandonada per culpa dels horaris del treball, als amics i amigues amb qui celebrem el Nadal sopant qualsevol divendres de l'any, a molta gent que em fa la vida més senzilla. També a vostes, lectors amables dels meus articles del dijous.
Però vull donar les gràcies especialment a un parell de persones, que són la cara oculta de la meua particular lluna mediàtica. Els polítics eixim a les fotos, donem conferències de premsa, acudim a tertúlies televisives i parlem a les ràdios. I sovint ens posem medalles: "He organitzat no se quants cursos de salut a les escoles", "des que soc regidor de Sanitat ha disminuit dràsticament el nombre d'animals sacrificats", "estem preparant l'edició d'una guia sobre lactància materna amb l'associació MAMARE"... No és del tot cert. No ho és en la conjugació verbal. No ho he fet jo, ho ha fet un equip. Son els funcionaris i les funcionaries qui fan un treball constant, soterrat, opac, sacrificat, i sovint poc valorat. A sanitat, a banda dels tècnics compartits amb altres departaments, hi han assignades dues funcionaries. Elles són les artífex reals de les medalletes que jo em penge. Són, serioses, treballadores, eficients, i jo no els hi ho dic el suficient. Hui és una bona ocasió. Gràcies Carmen, gràcies Leo. I a vostés, bones festes.
3 comentaris:
molt bé Enric, sé que ho dius sincerament!
ara ja em deixaràs dir-te que m'has recordat al nostre secretari general amb això de nombrar noms de gent que treballa bé! amb les diferències d'estil i que no t'has oblidat ningú.. bé això ho deixarem per un altre dia. vinga jo també m'afegisc a celebrar el nadal agraint a gent conreta: als números dos i tres de la llista del bloc que faràn encara més gran la llista que tu encapçales! i a totes les altrs persones que faran possible una presència nombrosa de nacionalistes a l'ajuntament devcastelló la pròxima primavera!
au salut!
i força.
A més del dos i tres a tota la llista, segur que serà una llista de bandera fins l'últim suplent i no com altres llistes " de compromís" que mires i mires i ningú t'agrada
Com diria la Pigà:
- "xiton, silenci, cap crit" ...
que encara no els hem presentat el 2 i el 3... A vore si a algú se li escaparà...
Publica un comentari a l'entrada