Fa unes setmanes Lizbeth i jo vam anar a un comerç del carr
er Sant Fèlix a comprar un matalàs nou. I mentre explicava les diferències del latex i el viscolàstic, la senyora m'anava mirant. Finalment em va preguntar si ens coneixíem. Vaig dir que no. "És que la teua cara em sona." Vaig explicar-li que sóc guineo, i que sempre m'he mogut pel barri, que la meua germana vivia just davant. Afirmà que no era d'això. Quan ja estàvem quasi convençuts de les virtuts de la viscolàstica, tornà la senyora a dir que la meua cara l'havia vist en algun altre lloc. Em venia de gust dir-li que era impossible, que sempre la duia posada jo. Però vaig dir-li, entre tímid i coquet, que seria de la tele, o dels diaris perquè jo era... regidor. Va contestar que no, que ella mai no mira la premsa, i que em confonia amb un electricista de Borriana. La sinceritat de la resposta em tirà de cul. Sort que erem a una tenda de matalassos.La veritat es que estes coses et redimensionen. De vegades, la gent que fem un treball públic, ens pensem que tot gira al nostre voltant. Que som el centre de
l'univers. Que som més famosos que Ricky Martin. Estem massa mal acostumats. N'hi ha d'ell que es queda fascinat en vore que la policia local et saluda marcialment, o que cada vegada que parlem ens posen més carxofes davant que en un sopar a Benicarló. Agendes electròniques d'última generació, connexió multimèdia a l'agenda municipal, secretaries, cotxe oficial -bé, totes estes coses només si governes -, poden fer que alguns ens creguem més imprescindibles del que som en realitat. Afortunadament cada quatre anys vostes poden canviar-nos. 
6 comentaris:
L'altre dia un amic i funcionari des de fa molts anys a l'Ajuntament em va dir el següent, les persones quan són elegides per representar-mos entren per la porta persones i ixen polítics. Espere que no t'haje passat ni et passe mai Enric.
El primer decebut seria jo mateix. Però supose que quan estàs dins és més difícil adonar-se'n. Per això tinc un pacte amb la meua família i tres amics (que no es coneixen entre ells). Els vaig demanar que si mai em convertia en alguna cosa diferent del que sempre he sigut m'avisaraíen. Espere que mai hagen d'avisar-me, però si m'avisen i no sóc capaç de rectificar o plegar, aleshores seré un pobre xic. Sonarà una miqueta "tou", però hi ha una cosa que tinc clara des que vaig decidir acceptar anar en la llista electoral, vull que ma mare estiga orgullosa de mi pel que faig en esta etapa de la meua vida.
Nomdedéu, no em desmontes els tòpics dels polítics que em deixaràs sense arguments!!!!
Molt bon article Enric. Si finalment algun amic t'advertira, cosa que dubte moltíssim que acabe per passar, et pregue que almenys et passares a la narrativa. Mentrimentres (que diem alguns per ací) continua alternant gestió, mocions i compres de barri. I per molts anys!
gràcies pere, i gràcies riot, si et deixe sense arguments, tindras arguments per dir que tots no som iguals
mentres tu tingues arguments i continues sent la persona que eres, ta mare i la gent que t'estimem estarem mooolt orgullosos de tu.
Publica un comentari a l'entrada