Malgrat que hi ha una tendència molt humana a considerar que només es moren els bons (que traduït vindria a ser que els políticament morts tampoc no eren tan roïns) convertir a Zapatero en un bon record polític és tasca que se m'antulla impossible. I amb tot, no sabria dir si per solidaritat gremial, Rajoy està fent evidents esforços en eixa direcció.
Ja no vull parlar de l'encert o desencert de les polítiques que aplica, que en això, sent com és una qüestió de sensibilitats i ideologies, no ens posaríem d'acord. Però sí que podem fer algun apunt sobre la política comunicativa del gran líder i del seu equip multidisciplinar.
Una política severament qüestionada, fins i tot des de les pròpies files populars, tan proclius elles, a fer pinya i defensar fins i tot les cagades dels seus.
Zapatero donava la cara, encara que fos per negar la realitat, o per dir alguna bestiesa. Però la donava, i això ens permetia saber que teníem per President un... (i ací cada u, pot escriure el que vulga).
Rajoy calla. Calla reiteradament. Com callà en la campanya. I en aquell moment, a gent com jo que no havia de votar al seu partit, aquell silenci ens podia molestar, però era relativament important. Ara és diferent. Rajoy es president de totes les espanyes i de la costa de Gibraltar. I s'estan vivint hores dramàtiques, de por als mercats, a l'Euribor, a la prima de risc, als rescats, i a quasi tot. I davant de la por, la preocupació si volen, res no resulta més tranquilitzant que dinar explicacions. Les societats són en general generoses, i són sobretot adultes, i entenen les explicacions.
Rajoy i el seu govern comuniquen fatal. Jo deia que el seu equip és multidisciplinar, perquè en funció de qui parle sembla sotmés a una disciplina o un altra. Uns a la de Rajoy, altres a la de partit, altres a la del FMI, altres a Merkel, i alguns a la de les Teresianes. Tot plegat un poti-poti incomprensible, un jeroglífic encriptat i sense Pedra Rosseta.
Ens tracten com si fórem el fill de 8 anys d'uns pares que es divorcien malament (divorciar-se bé no és possible, perquè si estigueren bé no es divorciarien). Primer diuen que no patisques que no passa res, quan en realitat tu veus que allò no rutlla. En privat el pare diu que és culpa de la mare, la mare que del pare, i si entren a opinar les iaies, allò ja és un Cafarnaüm impossible. Si més no, habitualment els pares et diuen que no és culpa teua. Rajoy i els seus tenen la barra de tirar-nos la culpa a nosaltres. "Heu viscut per damunt de les vostres possibilitats" ens diuen. La realitat és que hem estat, i estem, governats per davall dels nostres mèrits.
Rajoy és maldestre. Molt. I pel que fa a la comunicació amb altres països la cosa empitjora. Recorden aquells acudits cruels que es feien de Morán, el que va ser Ministre d'Afers Estragers? Allò de "suba a la segunda planta", "señor Morán bájese del ficus"? Doncs Rajoy sembla que se l'ha ja fumat sencer el ficus.
Primer va venir tot allò d'enviar cartes als francesos per queixar-se de que uns ninots de làtex feien broma sobre els esportistes de baix dels Pirineus. Hagués estat fantàstic que li contestés la marioneta de PPD, el sòsies de goma del presentador francés conegut per eixe acrònim. Hàguerem rigut molt.
Després els constants i plurals desmentits de les autoritats europees i financeres, dient que Rajoy havia mentit en aquella breu compareixença que es va vore obligat a fer per poder anar al futbol. Ell dient que havia convençut a tothom de que li deixés diners per tapar els bonys del sistema financer. Tothom dient que el van haver d'obligar, perquè es resistia i resistia. Qüestió d'orgull mal entés. El seu patrioterisme signa xecs que el banc de la seua solvència no pot cobrir.
I en mig de tot allò, aquell SMS a De Guindos dient que Espanya no és Uganda. (per cert, qui filtra estos missatges? Vaig entendre com s'havien aconseguit les fotos del mòbil d'Scarlett Johansson, però això!).
Espanya no és Uganda, i ell no és el President de les Illes Salomó. Però no ho sap. En nom d'aquell país del Pacífic, va intervenir tot pito al Fòrum Rio +20. Té la seua gràcia que el President d'un estat que es nega a acceptar, protegir i potenciar la realitat plurilingüe, l'evidència de les quatre llengües, no tinga problema en fer-se passar per President d'un arxipèlag que en té 72. Però el problema de comunicació del PP no són les llengües, és el que diuen i el que callen en l'única que gasten.
Viva Honduras!
1 comentari:
M'encanta el concepte de "dinar explicacions". :-)
Publica un comentari a l'entrada