Dimarts, convidat per l’organitzador Foro de Opinión Cívico, vaig assistir a una conferència debat a càrrec del Conseller català d’Economia i Coneixement, el Professor Mas-Colell. El brillant currículum del Professor posa en trista evidència molts dels nostres consellers.
Mas-Colell va fer una anàlisi molt rigorosa de la situació econòmica i política de la Unió. Però la part més interessant per al meu gust, arribà amb el diàleg que s’establí entre el Conseller Mas-Colell i el Conseller valencià d’Hisenda, José Manuel Vela, convidat a l’acte. Parlaven sobre el deficient finançament d’ambdues comunitats, i Vela n’explicà molt bé les raons d’origen. Raons que tenen a veure amb el fet que Catalunya i nosaltres, junt amb algú més, vam ser els primers en rebre competències com sanitat o educació, i hem acumulat dèficit pel mal finançament. També partíem de realitats diferents. Nosaltres vem haver de construir escoles i hospitals, mentre que a Madrid o les Castelles, per exemple, ho va fer encara l'Estat abans de transferir les competències. Els dos Consellers van coincidir en això i en la impossibilitat d'acudir als mercats financers, copats per un Estat que mal que bé col·loca el seu deute cada dimarts i dijous, mentre es decideix a demanar el rescat.
També estaven d'acord a l'afirmar que l’estat exigeix dèficits impossibles a les autonomies que són qui presten serveis públics, mentre que és més laxe amb ell mateix, que no n’ha de prestar quasi.
Trobe molt rellevant, l'actitud dels empresaris presents que demanaven un front comú amb Catalunya per millorar finançament i inversions, mentre Vela consentia. Que siguem un territori que aporta més del que rep, ens equipara a Catalunya, amb la diferència gens banal, de que el nostre PIB està per davall la mitjana espanyola. El nostre finançament és indecent per injust. Tinc la contrastada sensació, que els empresaris han entés que han de ser severament reivindicatius, també quan governa el PP. Perquè allò que oblidà Vela dir és que el finançament que tant critica el van pactar Aznar i Zaplana, inclosa la clàusula de no revisió per població. I que va ser Olivas qui unilateralment perdonà el deute històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada