Plató creia que l'ànima era l'essència autèntica de l'ésser humà. Per a Aristòtil, en canvi, l'ànima és un principi vital que actua com a forma, oposant-se a la matèria que seria el cos (teoria de l'hilemorfisme). Manté que tots els éssers del món físic tenen una matèria i una forma substancial. Estes dues realitats són inseparables, de manera que no tenen existència independent. Els estoics pensaven que l'ànima s'insuflava en el cos i que hi havia una ànima per a cada cosa. A partir d'aquests pensadors, s'assimila freqüentment l'ànima a esperit.
Amb Tomàs d'Aquino la reflexió antropològica pren un gir més realista. Basant-se en Aristòtil més que en Plató parla de principis, ja no de realitats oposades. La ciència moderna basada en el materialisme rebutja el concepte d'ànima perquè no és demostrable empíricament i parla de cervell i d'activitats que es relacionen amb ell.
I tan bé com anàvem, arriba Mariló Montero i la caga. La molt cateta diu a la tele que: “No està comprovat que l'ànim no siga trasplantada amb els òrgans”.
Ja té carretades de mitrocs que a la televisió pública espanyola ens haguem de desdejunar amb esta insubstancial sense criteri. La seua frase, i el discurs que l'acompanya, és l'atac més bèstia i maldestre contra la política de transplantaments i donacions, des de la mítica "maldito sea el tio calambres que dió su sangre pa' mi salud" que cantava de Luís Aguilé. Però a mi tot això del debat filosòfic sobre la naturalesa de l'ànima i la seua transmigració (Anguita dixit), per fer un paral·lelisme amb el PGOU de Castelló.
Perquè diguem-ho clar...Castellonenses, el PGOU ha muerto! I els intents de ressuscitar-lo per part del PP han resultat tan inútils com costosos. Els jutjats no paren de fotre-li bescollades a Moliner i Fabra, encara que els qui posen la cara són Mulet i Bataller. Una, i dues, i tres. Sentències i autos (de xoc) de diferents sales del TSJ i del TS que diuen que no tenim PGOU. Que el van aprovar malament. Que les noves exposicions en base a l’antiga legalitat són una burda ficció jurídica que no acompleix amb el que les sentències ordenen. Que la llei valenciana no sé què. Que la llei espanyola no sé quin altra cosa.
Ara tenim dos autos, un que diu que hem de fer un PGOU nou, i un anterior que ens dóna dos mesos per resoldre el problema. No són compatibles. El procés, caríssim, de fer un nou PGOU dura no menys de tres anys. I mentre...no tenim normes jurídiques per a saber on podem i on no, donar llicències d’obres, cas que algú tinga l’ocurrència de construir.
Perquè clar, el Consell havia decretat una regulació provisional, però això també és un problema. La regulació provisional és exactament la mateixa que la nul·la de ple dret, per tant, el Decret del Consell és més que discutible, i em consta que hi ha qui el vol dur al jutjat.
És la lògica conseqüència de la manera de fer del PP que és molt “lampedusiana”, allò de canviar-ho tot per a que res no canvie. Dit de forma més senzilla, fan garrames. Porten des de l'inici d'este lamentable procés, jugant a que no passa res. I entre els de l'ajuntament i els de la Conselleria, no han fet un altra cosa que dir “no passa res, les sentències res no canvien, tot està com abans, tot és normal” , i de fet ho han intentat. La seua pretenció és que l'ànima del PGOU sobrevisqués al propi Pla, a les sentències, als autos, a les exposicions públiques i a les esmenes. I sembla que finalment no. El PGOU ha mort, i la seua ànima amb ell. S’entén que Mulet i Bataller estiguen tan desanimats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada