Tinc a casa dos o tres exemplars, diferents edicions, de la Constitució Espanyola del 78. Cap és tan gran com la del President Monago, però a diferència d’ell jo l’he entés.
Si més no, l’article primer, el que defineix el sistema en el que hem de viure. El model d’estat, que es descriu com “estat social i democràtic de dret”, i que assegura que “propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. Eixe és el sistema pactat pel mainstream social.
Un dels exemplars de la Constitució és una edició curiosa. Va costar 150 pessetes segons diu a la portada, és de l’editorial Antorcha i, a banda de la Constitució, inclou la Declaració Universal dels Drets Humans, i “el diccionario ilustrado Sopena de la lengua española”. Traduisc la definició que li dóna al vocable “antisistema”: fa referència a aquella persona o grup de persones amb una ideologia disconforme amb l’ordre polític o social establert, que mitjançant reivindicacions o accions tracten de canviar l’status quo.
M'ha anat d'allò més bé tindre Consti i diccionari al mateix llibre, perquè l'article que vull fer tracta precisament d'això. De la relació amb el sistema que estableix la Constitució que tenen eixos grups organitzats que treballen amb l’objectiu de fer fracassar el sistema. Un sistema, he de confessar del que jo no en sóc exactament fan. Li trobe un bon grapat de mancances i desenes d’incompliments greus. Però sóc persona d’ordre, i crec que en general l’ordenament jurídic està per ser complert.
Per això m’opose frontalment a estos grups, que de vegades fins i tot amb violència intenten somoure els fonaments d’un sistema que, amb desequilibris i errors, ens ha permés una mínima estabilitat i projecció en el futur. Però els antisistema han encetat un atac organitzat per destruir-lo. Amb mentides, amb atacs ideològics, amb accions –com diu la definició del diccionari- . Son molt perillosos, perquè ho poden llençar tot en orris.
Parle, clar, del Partit Popular. El partit que té el poder absolut, i l’usa per destruir els sistema, atacant tots i cada un dels seus fonaments. A les Corts valencianes el PP té imputats per delictes (corrupció, delicte electoral, suborn, finançament il·legal...), a un de cada cinc diputats. Ens governen presumptes delinqüents. Manipulen la televisió pública. No permeten comissions d’investigació. Han arruïnat el sistema bancari valencià, i les empreses públiques. El país ha fet fallida per culpa de despeses impròpies, quan no directament amb fraus (els contractes amb Urdangarin, Calatrava...) Han intentat vendre la sanitat pública, però com l’havien descapitalitzat ningú no la compra. Fan trontollar el sistema. No és un canvi d'orientació ideològica, que seria lícit. No. És el desmantellament de l'estat social que han jurat complir i fer complir.
Des de Madrid ataquen el sistema autonòmic, rescaten bancs amb els diners de les persones que necessiten ser rescatades. Volen acabar amb la política parlamentària, d’això va la proposta de Cospedal de que només puguen ser diputats els de casa bona, els rics de família. Insulten a la justícia, quan la justícia no fa el que ells volen. “Pijo ácrata” li ha dit a un jutge el portaveu adjunt del PP, per dir que el dret a manifestació és un dret constitucional. Infiltren policia a les manifestacions per justificar actuacions sovint desproporcionades de la policia contra la població. La seua reforma laboral, nou mesos després, lluny de millorar la cosa multiplica els comiats, i envie cada dia desenes de famílies a la misèria. Ataquen frontalment la sanitat i l’educació públiques, que són pilars fonamentals d’un estat que es vol “social i democràtic de dret”. El PP somou el sistema, perquè no creu en el sistema. No creu en un sistema social i democràtic, sotmés a l’imperi de la llei. Ens arrosseguen a l’abisme. Són ells els antisistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada