El 10 i l'11- Mediterráneo- 11-10-12

El 10 i l’11

No sóc historiador i a sobre tinc certa tendència a abocar pel broc gos, de forma i manera, que este article que parla parcialment d’història el poden anar posant entre desenes de cometes. I en qualsevol cas les definicions no són tan importants per al que pretenc dir.

Fent-ho ràpid. El 9 d’octubre commemorem el naixement del Regne de València, que es bastí conquerint per les armes sobre el regne de Balensya àrab. Des d’aleshores ençà es commemora com la data de naixement d’una nova nació (tot i que no en la terminologia de l’època) que després fruit de guerres esdevingué part d’Espanya.

Espanya celebra la seua festa nacional el 12 d’octubre. Des de fa uns 

anys, s’ha despullat l’efemèride de la part més políticament incorrecta. La que fa referència al “Descubrimiento”. Un altra creuada, comercial esta, que també colonitzà (o matà a cops d’espasa, creu o sífilis) a la població preexistent. Entre la Conquesta de València i la Conquista d’Amèrica, hi ha més similituds que no sembla. 

Com aquell Regne de València, passà a formar par del nou Regne d’Espanya, amb els Decrets de Nova Planta, que ens retiraven els Furs, lleis, costums i llengua, que el Rei En Jaume havia dut; hui, a este raconet del sud d’Europa, resulta que celebrem el 9 d’octubre i el 12. Dos festes nacionals pel preu d’una. I forçant una miqueta el bolero, cabria preguntar-se si se poden estimar dues pàtries al mateix temps, i no estar boig.

I ací, cada ú dirà la seua. De fet, al CIS ho diem. La majoria creu que són sentiments de pertinença compatibles. D’altres es senten més valencians. I altres només espanyols. I amb esta gent hem d’alçar un país, una comunitat, un nació, un regne o dis-li xufa. 

Jo sóc nacionalista, no només no ho amague, sinó que ho proclame amb orgull. Vergonya de robar, que diu aquell. 

I tinc una idea nítida del País Valencià que voldria. Però no és el que vol encara la majoria de la població. I jo no vull fer política contra ningú. Sinó amb la gent, amb tota. Amb els que celebren el 9 i els que celebren el 12. El que importa és el 10 i l’11. El dia a dia. I això, o ho fem tots plegat, o pleguem que no pot fer-se.