Doncs no res, ací ens tenen, entre l’advent i l’epifania! O dit d’un alta manera, Nadal. Eixa festa que per als cristians està plena de sentiments, per als ateus recalcitrants plena de ràbia, per als comerços plena d’esperança, per als que recullen cartó plena de feina, i per les carteres plena de res.
Unes festes que a uns els encanten, altres odien, i jo crec que la majoria passen el millor que poden. Enguany la crisi hauria de fer que el nivell de polvorons en sang baixés respecte a anys anteriors. I saben què? Tampoc no és tan mala cosa.
Jo sóc dels que ni sí ni no. No ser creient fa que per mi estes festes tinguen més de vacances (poques, la veritat, que l'Ajuntament i la Diputació no tanquen) que de sentiment. Però també els hi he de reconèixer que no sóc dels que ho troba tot fatal, i lleig, i em passe els dies remugant. No em deprimeixen estes festes, ni em sent obligat a ser feliç com alguns diuen. Tot el contrari, m'esforce en ser feliç i fer feliços als meus, igual que a l'agost o el dissabte de resurrecció.
Però ens agrade o ens disguste, allò cert és que estos dies canvia la fisonomia de la ciutat. Alguna gent troba un dispendi innecessari tot això de la il·luminació de carrers. Jo crec que és la millor campanya en favor del comerç local que es fa en tot l'any. És cert que convida al consumisme, i este, si és desaforat, no és del tot positiu. Però és més cert que en les actuals circumstàncies, aquelles que puguen moure una miqueta de diners comprant això o allò fan moure l'economia la qual cosa genera riquesa, i ben mancats que n'estem. Espere que en això si que estarem d'acord.
I esta ambientació per crear “clima” no ve només dels llums. A la plaça Major, per exemple, han muntat dos betlems, i la novetat d'enguany és un mercadet, del que encara no sabem com s'ha autoritzat administrativament. Idea de l'alcalde que diu que ho va vore vés a saber on, i li va agradar. La ciutat funciona així, a base d'ocurrències. Fa uns anys va ser una pista de patinatge sobre gel.
A la Plaça Major no hi viu ningú, però hi treballa molta gent. I el ding – ding – dong, de les nadales tot el dia se't clava al cap i et lleva les ganes de viure. Insuportable. Supose que l'alcalde, que està poc acostumat a escoltar, no ho sentirà des del seu despatx, però si preguntés als funcionaris...
Un altre costum molt nadalenc és la compassió i la bondat programada. Eixa sobtada i estacional voluntat d’ajudar el més necessitat. Ja em perdonaran, però no m’ho crec. Conec molta gent que ajuda discretament tot l’any. A familiars en l’atur, a desconeguts, gent que porta menjar o roba a llocs que els administren... I estes coses són dignes quan es porten amb discreció. Ara hi ha una exhibició impúdica de bondat nadalenca, que resulta desagradable per increïble.
Que tres dies després que, des d’este mateix diari, se li recorde a l’alcalde que tard o d’hora s’haurà de rebaixar el sou, d’acord amb el que estableix llei, a ell li agafe un rampell de generositat, sembla si més no, sospitós. Vore com anuncia amb fanfàrries i focs d’artifici que donarà 4.000 € al Padre Ricardo és obscè. Però vaja, que no és ell sol l’home. Està de moda que les empreses anuncien donacions milionàries (obviant que això els hi representa grans estalvis en impostos), o que determinats partits anuncien que els diners de l’extra els destinaran a tal o qual ONG, o que portaran no sé quants litres de llet i una grossa d’ous a un menjador solidari. O les taules per recollir aliments o joguines, que s'instal·len a llocs cèntrics, amb un gran cartell amb les sigles de les joventuts d'un partit. “Somos guais, damos cosas”.
No entenc que la solidaritat només es produïsca en 15 dies d’hivern, i menys que sempre aparega il·luminada pels focus de la premsa.
Ni jo crec en déu, ni déu creu en mi. Estem empatats. Però estic segur que per als que hi creuen, i per als que Nadal significa alguna cosa, ni l’opulència indecent, ni la mediàtica, són signes d’estes festes. O no haurien de ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada